AI WEIWEI A SEVILLA

Avui s'estrena al CAAC - Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla- RESISTENCIA Y TRADICIÓN, la primera exposició individual a Espanya de l’artista i disident xinés Ai Weiwei (Pekín, 1957). A l’antic Monasterio  de la Cartuja de Sevilla, seu del CAAC, es podrà veure fins el 30 de juny una mostra que engloba la major part de les seves formes de producció: ceràmiques, instal·lacions, vídeos i fotografies.

Ai Weiwei es una de les figures més radicals i interessants del panorama mundial. Va estudiar cine a la seva ciutat natal; va marxar als Estats Units el 1983, on va seguir els estudis d’art i disseny, convertint-se en una destacada figura entre els intelectuals xinesos a l’exili i la pròpia escena cultural novaiorquesa i on es va especialitzar en l’art conceptual; va tornar a Xina el 1993, simultanejant la seva activitat artística amb la de comissari d’exposicions i arquitecte; en aquest camp va saltar a la fama mundial gràcies al seu disseny del pabelló olímpic de Pekín (“El Niu”, The nest); i darrerament ha realitzat diverses exposicions a l’estranger (Biennal de Venècia el 1999, Documenta de Kassel el 2007), entre les que destaca la instal·lació de Pipes de porcellana, realitzades per obrers xinesos, que va omplir el terra de la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres el 2010.

Ai-Weiwei sostenint les sevess pipes de girasol a la Tate Modern

És aquesta exposició la que es podrà veure ara al CAAC. Al Weiwei no hi podrà assistir, malauradament, ja que les autoritats de Pekín el tenen sotmès a una estreta vigilància i no li permeten abandonar el país per haver-se convertit en els darrers anys en una de les veus més crítiques amb el règim xinès, fet que li va suposar el 2011 ser arrestat i estar 81 dies en parador desconegut. I el passat mes de juliol va ser condemnat a pagar una multa de 2’4 milions de dòlars per evasió d’impostos de l’empresa de la seva esposa, amb la que duu a terme els seus projectes artístics.   

MÉS ART I CINEMA, ARA AL MNAC

Darrerament hem dedicat diversos posts a l'aproximació a alguna obra d'art o a fenòmens artístics a partir de les modernes tecnologies. Entre elles, evidentment, el cinema no hi podia quedar exclòs.

Des d'una perspectiva diferent, però que pretén la mateixa finalitat, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya han imaginat un cicle que és el motiu del comentari d'avui:

“Ell@” de Josep Santilari, 2008-2009, oli sobre tela

Aquesta tarda s'estrena al MNAC el nou projecte de David Trueba El cuadro, un documental que segueix el procés de creació d'una obra de Josep Santilari, Ell@. El pintor realista va treballar-hi des de principis de 2008 fins a l'abril de 2009 i pretén ser una reflexió sobre com les noves tecnologies de la comunicació han envaït la nostra vida.

És una estrena tan absoluta que la pel·lícula no està ni acabada del tot, ja que li falta encara el procés de producció de la música i la filmació de l'escena final. Però és una incorporació de darrera hora al programa PER AMOR A L'ART: CINEMA I PINTURA, que organitza el Museu conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya, dedicat a aquelles pel·lícules que plantegen diferents aspectes del món de l'art.

Coneixent l'obra cinematogràfica de David Trueba i la pictòrica de Josep Santilari (en realitat la dels dos germans) no dubtem a pensar que pot ser una pel·lícula a tenir molt en compte!

NIEVES G. NAU A ARENYS

La Nieves Guillem Nau ens convida a la seva exposició SOBRE EL BLAU I EL VERD, que inaugurarà el proper divendres 1 de febrer a les 8 de la tarda al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, i que es podrà veure fins el 24 de febrer. Ella mateixa ens manifesta que li agradaria molt comptar amb la vostra presència, i que hi haurà força obra de "nova fornada".

CARME FAGEDA A L'ESPAI CAPGRÒS

PILIS I CELS. Un títol per a una exposició que mereix una explicació: “La primera model que vaig començar a dibuixar es deia Pilar, i des de llavors totes les figures que faig les anomeno Pilis”, explica Carme Fageda. 

‘Pilis i cels’ és el nom de la mostra del mes de febrer a l’Espai Capgròs, protagonitzada per aquesta artista mataronina. Una exposició que recull les dues principals obsessions pictòriques de Fageda. Per una banda, la figura humana. “Li dóno molta importància a mans i braços, peus i genols, perquè el gest del cos és molt important, reflecteix la personalitat”, assegura. Braços que agafen braços, extremitats que es toquen que s’estiren, que s’entrellacen. “A vegades les articulacions són exagerades, com protuberàncies, però m’agrada molt que tinguin protagonisme”, explica Fageda. Les seves figures sovint estan reposades, en moments de reflexió, dins del seu propi món. 


L’altra gran motiu d’inspiració per a Fageda són els cels, majoritàriament en entorns urbans. “Jugo molt amb els diferents colors dels cels, amb les geometries que donen les cases” destaca l’artista. Son ciutats imaginades, inventades, a vegades reflecteixen llocs reals, però solen ser difícils d’endevinar. “Dibuixo el cel que veig des del terrat, on el seu pes es fa molt present”. Un dels quadres que presentarà a Capgròs porta per títol “la porta al cel”. S’hi veu un cel gris, de plom, amb un petit quadradet on s’hi cola la llum del sol. “És aquella porta que sempre tenim allà dalt, un nexe amb els que no hi són, o amb els que no hi serem en el futur”, destaca l’artista. Fageda va ser alumna de Pepe Novellas. L’any 2008 ja va exposar les seves obres a l’Espai Capgròs, juntament amb dues deixebles més de l’artista, Eva Casado i Paloma Rodríguez.

CAPGRÒS

TANCA LA NAU MINGUELL

Com ja sabeu, la Nau Minguell tanca les portes aquest 31 de gener, i per tant nosaltres també hem de tancar l'espai que hi teníem al tercer pis.  Des de la seva inauguració vam traslladar allà el Taller de Dibuix al Natural amb Model, tant la versió lliure -cada dimarts i dimecres- com les sessions guiades amb professor -segon i quart dijous del mes-, que primerament realitzavem a la Sala del Racó, al Casal de l'Aliança, i després a la nova Sala Taller de La Presó. Aquest nou local de Can Minguell ens va permetre tenir-hi muntat el Taller de Dibuix de manera permanent, i poder dedicar l'espai de La Presó només a exposicions. Ara, amb el tancament d'aquesta Nau, ens veiem obligats a traslladar altre cop l'aula del Taller, que instal·larem de moment a la Sala d'Exposicions del Casal de manera permanent. S'hi seguiran fent, però, exposicions singulars en les temporades de vacances del Taller de Dibuix: col·lectives de Mini-Art per Nadal, de Punts de Llibre per Setmana Santa, per exemple, o altres. Lamentem tot aquest enrenou als usuaris del Taller de Dibuix, que per altra banda procurarem que estiguin ben a gust en aquest nou emplaçament, si més no més cèntric. El relat de tot el procés i la situació actual l'explica molt bé Capgròs en aquest article que publiquen, i que reproduïm íntegrament per al vostre millor coneixement:

La Nau Minguell tanca portes com a seu d’empreses del sector audiovisual, perquè no té prou ocupació i resulta molt deficitària. L’edifici, promogut per PUMSA i gestionat per la Fundació TecnoCampus, es va inaugurar l’estiu de 2010, va costar tres milions d’euros i havia de ser un clúster d’emprenedors i artistes del món de l’audiovisual. El projecte, però, ni molt menys ha aconseguit aquest propòsit. El nombre d’empreses que l’ocupen sempre ha estat molt menor al previst i això fa insostenible el manteniment de les instal·lacions. Per això, l’Ajuntament ha decidit enviar l’única empresa que hi quedava cap a la seu central del TecnoCampus, i ha demanat a l'Associació Sant Lluc per l’Art i a Dimarts del Llimoner, que comptaven amb espais propis a la nau, que abandonin les instal·lacions a finals d’aquest més. La Nau és propietat de PUMSA, i TecnoCampus paga un lloguer anual, el manteniment i les despeses dels emprenedors i entitats que en són inquilins. Un seguit de despeses que són insostenibles en un moment com l’actual. Fonts municipals han explicat que a l’edifici tan sols hi quedava un projecte emprenedor, la firma Casting for Jobs, i que no hi havia cap sol·licitud de cap altra empresa per accedir-hi. Davant d’aquesta situació, TecnoCampus ha decidit deixar l’immoble de cara a evitar despeses. L’edifici s’haurà de destinar a uns altres usos. L’Ajuntament està negociant amb un organisme públic supramunicipal present a Mataró que estaria interessat en traslladar les seves oficines a les dues primeres plantes de la nau. PUMSA està buscant mecanismes per treure rendiment econòmic a la resta d’espais que quedarien lliures. Les mateixes fonts municipals asseguren que a la ciutat se segueix apostant pel foment de l’emprenedoria lligada al món audiovisual a través de TecnoCampus, però que fer-ho a la Nau Minguell en les circumstàncies econòmiques actuals resulta inviable. El projecte, en tot cas, mai va acabar d’arrencar. Quan va obrir portes, tan sols comptava amb tres empreses amb contracte signat. L’esperança del govern municipal era que amb el pas del temps el projecte es consolidés, però no ha estat així. La que era llavors presidenta del TecnoCampus, Alícia Romero, va definir la Nau Minguell en el dia de la seva inauguració com la punta de llança de la transformació de Mataró i del Maresme cap a una economia “basada en el coneixement, més competitiva i menys vulnerable a les crisis”. Acte d'inauguració de la nau Minguell L’edifici del carrer Pasqual Madoz, una antiga fàbrica tèxtil catalogada, es presentava com un espai obert a creadors i empreses “intensives en creativitat” que havia d’esdevenir un “clúster audiovisual”. La nau compta amb un medialab equipat amb tecnologia punta, com ara un ciclorama circular de 360º, i amb espais polivalents per a empreses amb mòduls d’entre 16 i 53m2. A la tercera planta, a més dels locals per a Sant Lluc i Dimarts del Llimoner, s’hi ubicava una zona de coworking per a lloguers temporals. Un seguit d’espais que ara han perdut tot el seu sentit i que s’hauran de redefinir de dalt a baix. Signatura del contracte: Antoni Luis, Alícia Romero, Joan Antoni Baron i Carlos Soriano  El cas de les entitats Les dues entitats que ocupen la tercera planta, l'Associació Sant Lluc per l'Art i Dimarts del Llimoner, han rebut una carta de l'Ajuntament on se'ls dóna de termini fins al dia 31 d'aquest mes de gener per deixar les instal·lacions. Antoni Luís, president de la Sant Lluc, explica que "ja feia mesos" que els havien comentat aquesta possibilitat. "Sabíem que caldria tancar l'edifici per fer-ne un replantejament, ja que ens havien dit que no era sostenible", afegeix. La Sant Lluc realitzava tallers de dibuix a la Nau Minguell, una activitat que ara hauran de traslladar al Casal del carrer Bonaire, on hi tenen la seva seu. Pel que fa a Dimarts del Llimoner, utilitzaven el local per a magatzem, principalment per a les seves màquines de serigrafia. L'entitat no disposa d'un local propi i per això volen establir converses amb la regidoria de Cultura per negociar la possibilitat de tenir un nou espai.

PREMI FOCUS-ABENGOA

S'acaba de fallar la 29a edició del Premi de Pintura Focus-Abengoa, dotat amb 24.000 euros, que ha recaigut en el pintor barcelonès Juan Luis Jardí Baraja per la seva obra El Círculo. El jurat l'ha premiat "por su capacidad para articular un universo siniestro, es decir, inhabitual, donde una escenografía presidida por la inquietud y el extrañamiento, amalgama fantasías infantiles con temores obsesivos"

Els dos accéssits estan dotats amb 6.000 euros cadascun. El primer va ser per Domesticación, de Silvia Cosío, "por sus potentes elementos plásticos que resuelven los desafíos de la composición, el espacio figurativo y su movimiento, y la gestualidad expresiva sin renunciar a plasmar una intensa complejidad argumental".

L'altre, Oda, de Felipe Ortega-Regalado, "delicada, poética y subyugante; útil para vagar por un espacio imaginativo donde germinan formas que remiten tanto a lo biológico como a lo mineral; a lo terrenal, aéreo y submarino".

En aquesta edició s'havien presentat 621 obres a concurs, de les que el jurat, integrat per Anabel Morillo León, Jaime Brihuega, Juan Fernández Lacomba, Manuel Sánchez Arcenegui, Guillermo Pérez Villalta i Juan Carrete, Parrondo en van seleccionar 31.

I ARA...PICASSO

I posats a fer, ja per acabar aquest cicle de recreacions artístiques sobre diversos aspectes de la Història de l'Art, avui s'estrena la pel·lícula de Fernando Colomo LA BANDA PICASSO, de la que en podreu saber molt més si entreu al web del film clicant sobre el títol anterior.

Per anar-vos-en fent una idea, podeu veure aquest trailer de la recreació de la vida i aventures del Picasso jove, basades -segons diuen- en fets tan reals com el robatori de la Gioconda.



I per estar més al dia de la història, els actors, la direcció i la pel·lícula, podeu seguir també la Roda de premsa del mateix Fernando Colomo.

EL CALVARI DE BRUEGEL

Al darrer post ens internàvem en dues recreacions d'una època passada: una imaginació de com deuria ser el París medieval i una reconstrucció del París de la Torre Eiffel a partir d'estudis històrics, documentals i gràfics.

Fa uns dies també, comentant la visita a l'exposició de Piranesi, us proposavem visualitzar aquell fantàstic vídeo en el que els seus autors recreen en 3D, per procediments gràfics informàtics, l'ambient de les 16 presons imaginàries creades per Piranesi, com si les estiguéssim visitant personalment en el seu moment històric.

En un altre pla, intermedi entre els anteriors però molt semblant, s'acaba de produir una pel·lícula que recrea per dintre cadascun dels racons d'un quadre espectacular: El camí del Calvari, de Pieter Bruegel el Vell (1564), que actualment es pot veure al Kuntshistorisches Museum de Viena.

El quadre de Bruegel, com indica el seu títol, representa el camí de Jesús cap al Gòlgota, distribuint l'abigarrada composició en diverses escenes simultànies, però situant-les en el Flandes de l'època, sotmès a la cruel ocupació dels terços espanyols.

La intensitat dramàtica de cada escena ja va inspirar a Michael Francis Gibson la seva novela El molí i la creu, que ara ha servit de base per a la pel·lícula del mateix títol, dirigida pel polac Lech Majewski, realment original i d'indubtable qualitat artística.

A través de l'amargura que destil·la la pel·lícula ens anem endinsant per tots els racons de la pintura i de la doble història que relata: la bíblica i la costumista, que conformen el doble calvari representat, el religiós i el real d'uns pagesos sotmesos a la violència extrema de les tropes invasores. I amb uns recursos tècnics i visuals realment excepcionals.

La protagonitzen Rutger Hauer (Bruegel), Michael York (el coleccionista que compra l'obra) i Charlotte Rampling, com a Verge Maria, i 500 personatges més que van explicant les seves històries descarnades i esgarrifoses. Aquí teniu el trailer oficial de la pel·lícula, perquè n'aneu fent un tastet:



Si hi esteu interessats podeu entrar també en el web oficial de la pel·lícula, clicant AQUÍ. Especialment interessant és el penúltim apartat, el Making of del film.

REVISIÓ DE PARIS

Si fa unes dies ens submergíem en els gravats de Piranesi, per mitjans infogràfics, avui ens tornem a tirar a la piscina per bussejar en una revisió històrica del París medieval, a través de la seva arquitectura gòtica.

Potser la tecnologia més actual no serveixi per fer art, al menys en el sentit més tradicional d'art. Però si que ens ajuda, i molt, a interpretar obres i a veure-les des d'una òptica o punt de vista diferent. Perquè cal no oblidar que darrera de cada instrument, de cada ordinador, hi ha, almenys, una mentalitat dotada d'una sensibilitat artística capaç de fer-la aflorar.



També la història més recent de París ha estat el motiu d'una altra revisió: l'encant i la màgia de la Tour Eiffel, aquest cop en  una recreació que ens apropa a "La veritable història de la Torre Eiffel" (2005). És certament llarga (una hora i mitja), però si no teniu res millor a fer...

La Verdadera Historia de ...

El director anglès Simon Brook recrea detalladament en aquest magnífic docudrama tot el procés de construcció i els primers anys de la Torre Eiffel. Amb un guió basat en un impresionant treball d'arxiu i d'investigació, el documental recrea els múltiples problemes de la seva construcció, tècniques, tallers de construcció, la societat, la política, l'oposició al projecte, la competència d'altres projectes, els problemes dels treballadors, el procés de colocació dels cargols, els problemes de cimentació i un llarg etcètera. 

"LA INVENCIÓN CONCRETA" AL REINA SOFIA

L’exposició LA INVENCIÓN CONCRETA que s'inaugura dimecres a Madrid es centra en el procés seguit per l’abstracció geométrica llatinoamericana en el període que va dels anys trenta als setanta del segle XX.

Aquest tipus d’abstracció es va dur a terme inicialment a Europa i a Rússia, però alguns artistes sudamericans la van adoptar com a llenguatge d’un futur cosmopòlita i progressista des de les modernes ciutats de Montevideo, Caracas, Buenos Aires, Sao Paulo o Rio de Janeiro, convertint l’abstracció geomètrica en el vehicle d’expressió d’un continent que, a mitjans del segle XX, pugnava per explorar noves idees polítiques i culturals.

Les obres que configuren aquesta exposició no s’agrupen, però, per ordre cronològic ni geogràfic, sinó en funció de la intenció artística dels seus autors, atenent criteris d’afinitat entre ells que permetin entendre les diverses concepcions sobre què era l’art per a ells i el rol que aquest desempenya en la societat.

Totes les obres, unes 200, procedeixen de la Colecció Patricia Phelps de Cisneros, una de les més importants en art contemporani llatinoamericà, i inclouen pintura, escultura, collage, instal·lació i obra gràfica. Fins i tot algunes arriben directament del MoMA, museu al que van ser donades, com una de Hélio Oiticica, una Construcció en blanc i negre (1938) de Torres García o una de Ciro Meireles. 

La imatge promocional, com podeu veure a la fotografia, és una obra del "nostre" Joaquín Torres García, de l'any 1932.

L'exposició s'inaugura aquest 23 de gener a l'Edifici Nouvel del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, a Madrid, i es podrà veure fins a mitjans de setembre. 

MONOGRÀFIC DE JARDINS

ELS  JARDINS  EN  LA  HISTORIA  DE  LA  PINTURA II

COM PINTAR UN JARDÍ

                        

DIES: Ds.  26 de GENER i 2 de FEBRER 2013 . 

HORARI: De 10 a 13  h. 

OBJECTIUS:  Estudiar quadres de Jardins d’Artistes reconeguts i pintar-ne un   parell a l’oli, acrílic o aquarel.la.

                      

PREU: 80 €

MATERIAL:  Suport: Llenç o Paper, mida 15 F (65X54) o 15 P (65 x 50).

                  Colors: Blaus, Grocs, Carmí, Verds, Terres, Blanc… 

   

                  Eines: Pinzells, Espàtules i Paleta.

                  Draps i Essència de trementia.

 PLACES  LIMITADES: Màxim 7 Alumnes.

        TALLER DE PINTURA DE MARTA DURAN QUINTANA

C/ Sant Elies  14. 08302. Mataró

TF: 636 456 400  i  93 757 72 49

Mail: marta@martaduran.com 

LLUM EN LA PENOMBRA

Ahir al vespre es va inaugurar al Col·legi d'Aparelladors l'exposició EN LA PENOMBRA, de l'artista badaloní Camil Giralt. La mostra consta de vint obres, de formats ben diferents, però totes amb l'estil tan característic i personal que ja coneixíem d'en Camil.

Potser l'única novetat ha estat la incorporació del color en algunes de les obres, que no per això deixen de tenir la mateixa pulcritut d'execució i el mateix estil formal de la resta. Fins i tot es diria que ni es nota que hi sigui, és a dir, que el quadre seria igual amb color que amb blanc i negre, sense aportar cap novetat la seva incorporació.

L'acte va congregar un nombrós públic, bona part del qual ja venia de la xerrada feta amb anterioritat a El Públic, de la mà de Joan Poch, i de la que incorporarem el vídeo que acostumen a publicar quan el tinguin editat.

ADÉU, ANNA

Darrerament hem hagut de lamentar la desaparició d'alguns referents artístics, que ens han deixat francament molt orfes artísticament (Oscar Niemeyer, Andreu Alfaro...). Ara, a la desaparició recent de la llibreria Catalònia, que als que ja tenim uns anys ens deixa com si se'ns hagués mort un familiar, s'hi suma una altra desaparició de les que fan mal: Anna Lizaran, la Lizaran, aquest monstre de l'escena catalana.

Certament, ni la la llibreria ni l'actriu entren directament en el nostre camp artístic, però sí que formen part d'aquest paisatge cultural català, del que formem part, i que sembla que, per llei de vida o per llei imposada, se'ns està ensorrant sota els peus.

Valguin aquests vídeos que reproduïm com a homenatge a la gran actriu desapareguda. El primer, per conèixer-la millor, és una entrevista enregistrada pel programa Ànima el 16 d'abril de 2012:

El segon, per endinsar-nos més en la seva feina, un trailer de l'espectacle Agost, obra guanyadora d'un Tony i un Pulitzer, dirigida per Sergi Belbel i interpretada, a més d'Anna Lizaran, per Emma Vilarasau, Montse German i Rosa Renom. Aquesta obra es va representar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya el entre 2010 i 2011.

CAMIL GIRALT A APARELLADORS

A les 19:30 h de demà divendres s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors l'exposició EN LA PENOMBRA, de Camil Giralt, a qui coneixem per les seves participacions espectaculars a la Col·lectiva Sant Lluc. A aquesta última, precisament, va presentar l'obra que fa servir com a imatge promocional d'aquesta exposició que li hem organitzat a Aparelladors.

Mitja hora abans de la inauguració, a les set de la tarda, es farà a El Públic l'habitual xerrada-col·loqui "Un cafè amb..." entre l'artista i llibreter Joan Poch i el propi Camil Giralt.

CONFERÈNCIA A CA L'ARENAS

Avui dijous 17 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, els amics de Ca l'Arenas ens conviden a l'acte d'homenatge al músic mataroní Francesc Soler. L'entrevista-conferència serà conduïda per la historiadora i etnomusicòloga Maria Salicrú-Maltas.

Res millor que la informació que ens envien els organitzadors per saber més d'aquest conciutadà, i de la seva relació musical i poètica amb Mataró (cliqueu sobre la imatge per llegir-ho millor):

A L'"ABC" DE L'ARQUITECTURA

L'edifici de la Fundació Antoni Tàpies, de Domènech i Montaner, és un dels seleccionats en el vídeo-recull realitzat pel blog d'arquitectura Ombu Architecture, on apareixen per ordre alfabètic els arquitectes més importants del món i els seus edificis més representatius.

Al vídeo, realitzat per Andrea Stinga i Federico Gonzalez, l'edifici de Domènech i Montaner és acompanyat per edificis tan reconeguts com el Guggenheim de Nova York, l'estadi nacional de Beijing, el centre Pompidou, l'opera de Sydney o l'edifici Chrysler.

L’edifici de l'actual Fundació Tàpies va ser dissenyat el 1879 i construït entre 1881 i 1885 com a seu de l'Editorial Montaner i Simon, al carrer Aragó de Barcelona, recollint la preocupació de l'arquitecte que no concebia l'edifici com un element autònom sinó vinculat a un context social i històric determinat. Com que està encaixat entre les dues cases contigües, i per elevar-ne l’altura i subratllar-ne la nova funció, Antoni Tàpies va crear l’escultura que corona l’edifici, titulada Núvol i cadira (1990).

L'edifici combina influències clàssiques (porta central i cossos laterals simètrics) i musulmanes (elements mossàrabs, arabescs geomètrics, maó sense polir) i és el primer de l'Eixample que va combinar el maó vist amb el ferrro. Va ser declarat monument històric el 1997. 

NOVA REVISTA D'ART

En uns moments en què la crisi s'acarnissa especialment en els sectors culturals (veieu sinó les dificultats d'Arco, les davallades de vendes a les exposicions i fins i tot les desaparicions de llibreries tan emblemàtiques com la Catalònia), és una gratíssima satisfacció veure l'aparició d'una nova revista d'art, M ARTE Y CULTURA VISUAL, una excel·lent plana web que té com a referent editorial la figura de la dona en l'art contemporani, però com a protagonista i no com al subjecte passiu tradicional.

La manera de tractar aquests plantejaments és molt seriosa, tant formalment com en la forma de desenvolupar els continguts, molt variats i atractius, que van des de notícies fins a estudis teòrics o entrevistes. Podeu comprovar-ho clicant aquí: M

LES ARTS DE PIRANESI

L'anunciada visita a l'exposició LES ARTS DE PIRANESI, al Caixaforum, ha estat tan gratificant com s'esperava. Efectivament Piranesi va ser un artista que va anticipar el paper dels arquitectes i dissenyadors actuals amb els seus mètodes de treball, sense els que no es podria entendre el gust del segle XVIII.

L'exposició s'estructura en diferents àmbits, i val a dir que en tots ells va demostrar la seva tècnica, el seu mestratge, la seva imaginació i el seu art: Arquitectura i urbanisme, gravat a l'aiguafort, arqueologia, presons imaginàries, "vedute" i disseny d'objectes inspirats en el món clàssic.

La sèrie de les presons imaginàries és potser l'obra més coneguda de Piranesi, i s'han reproduït abastament (també nosaltres en el post del passat dimecres). Però un dels muntatges més espectaculars de l'exposició és potser aquest vídeo que les recrea en 3D. Era un dels elements clau de l'exposició original a la Fondazione Giorgio Cini, en el que Gregoire Dupont recrea durant 12 minuts les 16 presons imaginàries de la famosa sèrie de gravats. Veure aquesta animació de Dupont és entrar, literalment, en la fantàstica imaginació de Piranesi. El violoncel de Pau Casals tocant la Sarabande de Bach el fa encara més espectacular.



(Fotos d'Isabel Llaquet i Maria Fernández Cortés)

MARIO PITARCH: FÁBULAS Y OTROS MUNDOS

Ahir al vespre es va inaugurar a la nostra Sala d'exposicions de La Presó la mostra de Mario Pitarch FÁBULAS Y OTROS MUNDOS.

El títol indica clarament les diverses variants del món artístic d'en Mario: procedent del camp de la moda, una part de les obres exposades mostren clarament aquesta influència professional, mentre d'altres ens porten a la seva afició per la il·lustració de temes mitològics o fabulístics, i encara alguns a una temàtica més lliure, sense el corsé de la temàtica prèvia. Es fa palès també tant el seu domini del color com el del blanc i negre.

Podreu comprovar-ho en aquest vídeo, que recull bona part de les obres exposades i l'explicació que en fa ell mateix:

JORDI SANTAMARIA A ANDORRA

En Jordi Santamaria, que no para, ens fa arribar la invitació de la seva propera exposició DÉJÀ VU, aquest cop a Andorra:

Em complau, convidar-vos  al vernissatge de la meva propera exposició a Encamp, el proper dia 15 de gener a les 20:00h., seria un plaer poder-ho compartir amb tots vosaltres.
L'exposició es podrà visitar fins el 15 de Març.Sala d'Exposicions del Comú d'Encamp ( Principat d'Andorra), Plaça dels Arinsols I.

XAVIER MALLOL A CALDES

En Xavier Mallol ens envia informació de la seva exposició “Impressions i expressions d’uns paisatges retrobats”, que s’inaugurará demà 12 de gener, a les 18:00h, al Casino de Caldes, i que es podrà veure fins el 3 de febrer. 

La Sala és a l'Espai d’Art Casino (Carrer del Forn, nº15) de Caldes de Montbui.

INAUGURACIÓ A LA PRESÓ: MARIO PITARCH

El proper dissabte, 12 de gener, s'inaugura a la nostra Sala d'Exposicions de La Presó la mostra de Mario Pitarch "FÀBULAS Y OTROS MUNDOS".

La inauguració és a les 19:30 h, i l'exposició es podrà veure en els horaris habituals fins el 9 de febrer.

VISITA A PIRANESI, AL CAIXAFORUM

Aquest proper diumenge 13 de gener farem la primera visita cultural de l'any. És una sortida per a socis a l'exposició Les Arts de Piranesi, que està a punt d'acabar, al Caixaforum de Barcelona (Podeu veure un interactiu de l'exposició clicant AQUÍ)

La sortida serà a les 9 del matí, de la Plaça de Cuba (davant de la Farmàcia) i es farà en cotxes particulars.

Els no socis o acompanyants preguem que es posin en contacte amb l'Associació (associaciosantlluc@gmail.com)

Per saber més de Piranesi, cliqueu AQUÍ.