NO, SI US PLAU...!

Frontal d'altar de Mosoll. Primer terç del segle XIII.
Procedeix de l'església de Santa Maria de Mosoll (Das, Baixa Cerdanya)

Hem escoltat per ràdio una notícia que, d'haver-la sentit el 28 de desembre, no dubtaríem a pensar que era una innocentada. Però no. I ens ha deixat estupefactes. Venia a dir, més o menys, que a la cavalcada d'aquesta nit, els Reis anirien llegint les cartes dels nens des de les seves tauletes digitals.

No tenim res en contra el progrés, ben al contrari, entenem que és el motor que mou el món. La tecnologia ens fa avançar a tots a passes agegantades, i la prova en pot ser aquest mateix blog, com a òrgan d'expressió d'una Entitat de més de seixanta anys d'existència.

També els Reis Mags han canviat amb el temps, i se suposa que el principi és el mateix, encara que les formes intentin acostar-los més als usos i costums dels nens actuals. De fet, és la mateixa monarquia la que ha canviat, a causa d'estar en les seves hores més baixes. La gràcia de la monarquia, si en té alguna, era la seva majestuositat, el seu caràcter d'intocable, per inassequible, la seva essència divina per ser-ho, precisament, per "gràcia de Déu". I quan es fa humana perquè ho és per gràcia de la llei, i se substitueix la capa d'ermini per un vestit d'Armani, quan no es parla ex-càtedra des del tron sinó des de la cantonada de la taula, quan en lloc de irradiar autoritat s'ha de demanar perdó, quan s'ha substituït el "Nos" del plural majestàtic per el "Noos" del negoci familiar, quan les revistes del cor han susbstituït les princeses reials per la "princesa del poble" com a protagonista de les seves pàgines de paper couché, llavors és que la institució està, realment, de capa caiguda.

La monarquia té el seu sentit mentre és, com el seu tractament, majestuosa (això ho saben molt bé els anglesos). Per això les cartes de la nostra infantesa es dirigien a "Ses Majestats els RR.MM". Els Reis eren la màxima expressió del nostre respecte, de la nostra admiració, per inabastables i insubornables. Tots demanàvem moltes coses dient que ens havíem portat molt bé, encara que sabíem que, com que això no era cert, no ens deixarien tota la llista. Els regals eren un premi al nostre comportament, i els Reis n'eren els jutges (poc severs, és cert). Ara, en canvi, els nens, com els seus pares, creuen que un regal costós no és una recompensa a un bon comportament, sinó un dret constitucional, "perquè t'ho mereixes". I així aquest gran engany col·lectiu que era el dia de Reis, mostra de la saviesa ancestral de la nostra civilització occidental per educar els nens en el respecte i la responsabilitat, en el premi a l'esforç, però sabent mantenir la seva il·lusió, s'ha convertit en un gran engany comercial i mediàtic en el que l'esforç d'escriure la carta, que durava totes les vacances, ara és un "retalla i enganxa" d'un catàleg de 300 planes d'uns grans magatzems, i els Reis ho llegiran des de la seva tauleta digital asseguts, això sí, dalt d'una carrossa.

Els Reis Mags del segle passat eren, certament, d'estar per casa: en Melcior, amb barba postissa de cotó fluix; en Gaspar, un senyor amb una melena d'espart  i un tercer amb la cara mal pintada de negre com a jove Baltasar. Però ens els miràvem amb tot el temor, amb tota la il·lusió de la innocència.

Les cavalcades d'avui, llastimosament, ens mostren uns Reis tirant caramels com a projectils, mentre milers de nens que no entenen de disfresses ni de monarquíes es llancen com a posseïts sota les rodes dels tractors per recollir-los a kilos, empenyent tot el que se'ls posa al davant. I per cada cara il·luminada per el fanalet, a collibè dels seus pares, vint gamberros fent batalles campals tiren per terra tota la màgia de la nit.

Quan aquesta nit veieu els Reis llegint les cartes des de la seva tauleta digital, penseu que ja no falta gaire perquè els nens no escriguin ni tan sols missatges: en lloc de les sabates al balcó i el pa i l'aigua pels camells, aviat a cada casa, al costat del codi QR que mostrarà com eren els Reis l'any de la nevada, hi haurà  un codi QR de cada nen amb la seva llista interminable d'exigències.

Ah! i l'estrella dels reis, la nostra estimada Estrella dels Reis, ja no serà més que un vulgar GPS.

NO, SI US PLAU!