No sabem si això es pot considerar art, al menys en el sentit d'arts plàstiques tradicionals que tenim assumit. Però si no ho és, mereix al menys el nostre reconeixement per la sensibilitat, la tendresa i el perfecte domini tècnic d'un mitjà d'expressió tan novedós com sorprenent.
Es tracta de l'actuació de Kseniya Simonova, que va guanyar fa temps (2009) amb aquesta demostració el concurs de joves revelacions d'Ucraïna (semblant al que va guanyar la cantant Susane Boyle a Anglaterra, però en arts visuals). La realitza només amb sorra i les seves mans, sobre un tauler de vidre il·luminat per sota a contrallum. El jurat i el públic ho veu projectat en una pantalla:
És el relat d'una història durant la Segona Guerra Mundial: una jove parella fa plans de futur asseguda en un banc. És el 21 de juny de 1941. A les 4 de la tarda els alemanys ataquen per sorpresa Kiev, la capital d'Ucraïna, trencant tots els seus somnis. És el començament de la guerra, que anuncia un parte per ràdio explicant els plans dels alemanys. Neix un fill, mentre el company és al front.
L'actuació és tot un homenate als soldats caiguts, amb l'emocionant música de fons de Mark Bernes parlant dels joves soldats que no tornaran mai: "They died, but never buried, they turned in to Falcons."
Al final, a través d'una finestra, apareix la figura d'un mariner (del seu espectre?) que torna a casa i veu, a través dels vidres, la seva esposa i el seu fill, que porta una gorra de mariner igual que la seva...
Emocionant, de veritat. Si la funció de l'art és -potser- emocionar, aquestra demostració artesanal que podria haver-se quedat en un simple efectisme virtuós aconsegueix, ben segur, pujar un grau molt alt la seva qualificació artística. Felicitats, Kseniya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada