Que un geni sord pugui escriure música genial sembla un miracle.
Que uns passavolants que potser no han estat mai en una sala de concerts s'entusiasmin amb una orquesta tocant al carrer sembla un miracle.
Que una música que semblaria reservada als iniciats pugui despertar l'admiració de joves i grans, d'avis i de nens que l'escolten sorpresos i bocabadats, sembla un miracle.
Que una entitat bancària dediqui la seva publicitat a voler demostrar que és capaç de destinar part dels seus beneficis a promoure la cultura i la seva difusió, sembla un miracle.
I que ho faci perquè això li faci pujar la consideració entre la gent del carrer -literalment- posant la música clàssica al seu abast no sembla, és un miracle.
Santa Cecília, que l'alegria d'aquesta oda se'ns encomani en aquest temps de crisi extrema. Seria un miracle, però...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada