divendres, 3 de juny de 2016

TORRES GARCÍA, A LA TELEFÒNICA DE MADRID


L'exposició es podrà veure del 19 de maig a l'11 de setembre de 2016 a la planta 3 de l'Espai Fundació Telefónica de Madrid.

"La retrospectiva del artista uruguayo, comisariada por Luis Pérez-Oramas, pone el foco en la individualidad de un artista que elude la clasificación. Una nueva lectura de la obra del pintor que abarca desde sus primeras realizaciones en Barcelona a finales del siglo XIX hasta sus últimas piezas elaboradas en Montevideo en 1949"




L'Espai Fundació Telefónica presenta la retrospectiva Joaquín Torres-García: un modern a l'Arcàdia, una mostra produïda pel MOMA de Nova York, on es va poder veure d'octubre de 2015 a febrer 2016, en col·laboració amb el Museu Picasso Màlaga, on es podrà gaudir també d'octubre a febrer vinents.

L'exposició abasta la primera meitat del segle XX, repassant els extraordinaris èxits de Joaquim Torres-García (Uruguai, 1874-1949) en la pintura, l'escultura, el fresc, el dibuix i el collage, a través de més de 170 obres. L'exhibició ha estat organitzada per Luis Pérez-Oramas, comissari d'art llatinoamericà del MOMA.

Torres-García (Uruguai, 1874-1949) està considerat una figura central en la història de l'art modern. En la seva obra va adoptar la llibertat formal de la modernitat sense compartir la fascinació pel progrés de la major part de les ideologies modernes, i va tenir com a objectiu l'ambició de produir un art que fos al mateix temps temporal i universal, constructiu i simbòlic, abstracte i concret.


Joaquín Torres-García: un modern a l'Arcàdia insisteix així en la individualitat radical d'un artista que eludeix qualsevol classificació. Figura central en la història de l'art modern i protagonista clau en els intercanvis culturals transatlàntics que l'han conformat, Torres-García ha fascinat a generacions d'artistes en ambdós costats de l'Atlàntic, però especialment a les Amèriques, incloent importants artistes nord-americans, des Barnett Newman fins a Louise Bourgeois, i a incomptables artistes llatinoamericans. A mesura que assimilava i transformava les invencions formals de l'art modern, Torres-García es va mantenir fidel a una visió del temps com una col·lisió de diferents períodes, en comptes d'una progressió lineal, una distinció que és particularment rellevant a l'art contemporani.



L'exhibició en Espai Fundació Telefónica s'estructura cronològicament en una sèrie de capítols importants abastant l'obra completa de l'artista, des de les primeres obres a Barcelona a finals del segle XIX fins a les seves últimes obres realitzades a Montevideo el 1949. Destaquen dos moments claus en la seva obra : l'època de 1923 a 1933, quan Torres-García va participar en diversos dels primers moviments moderns d'avantguarda europeus, alhora que va establir el seu característic estil pictogràfic-constructivista; i de 1935 a 1943, quan, havent tornat a l'Uruguai, va produir un dels repertoris més contundents d'abstracció sintètica

(text i matges: Fundación Telefónica, Madrid)