diumenge, 22 de febrer del 2009

EN L'ADÉU A JOSEP NOVELLAS, "PEPE".

La tan temuda notícia es produia dissabte al matí, i s'estenia com una reguera de pólvora per tot Mataró: finalment, la il·lusió i les ganes de viure havien cedit a les envestides de la malaltia.

En Pepe deixa rera seu un forat molt difícil d'omplir, una figura ben difícil de substituir. Evidentment per la família (a qui des d'aquest racó informàtic volem expressar el nostre més sincer condol i fer-li arribar una forta abraçada). Però també pels amics, pels deixebles, pels contertulis, pels membres de totes aquestes agrupacions de les que en formava part, pel món de l'art en general i molt particularment pel de Mataró.

Avui, com s'ha dit, tots sóm una mica més orfes, una mica més coixos. Tots ens hem quedat una mica més sols. I és que Josep Novellas, com Jordi Arenas fa temps, a més de la seva induscutible qualitat artística, havia sabut aglutinar al seu voltant tota una altra generació de "tocats per l'art", de la que ell n'era el pal de paller indiscutible.

Si podem parlar d'un abans i un després de Novellas en el panorama artístic de Mataró, bé podem dir amb legítim orgull -trist orgull, però immens orgull- que la nostra Associació ha estat protagonista en aquest punt d'inflexió. En Pepe va participar per última vegada en una exposició col·lectiva encara no fa un mes, pel gener, a la Mostra d'Obra Gràfica Original que varem fer a la nostra Sala del Casal. A ella corresponen les fotografies que acompanyen aquest post.


La malaltia no li va impedir, però, seguir treballant amb tota la il·lusió per preparar l'exposició dedicada a ell que organitzem el mes vinent al Col·legi d'Aparelladors, i escollint una per una, amb la comissària de l'exposició Teresa Roig, les peces que la conformaran. Aviat rebreu la invitació a la inauguració, però ja us podem dir des d'ara que esperem la vostra assistència a aquest acte que, malauradament, s'ha de convertir en el primer homenatge pòstum.
Benvolgut Senyor Novellas, amic Josep , estimat Pepe, que el teu mestratge tingui els seus fruits!
Et trobarem a faltar.