DUES EXPOSICIONS PEL DESEMBRE

MIREIA VILAR
La Mireia ens fa arribar la invitació a la seva exposició de pintura i escultura, EQUILIBRIS, que s'inaugura el proper dimecres 30 de novembre, a les 19h, a Gràcia, amb el prec que ens en fem ressò:












AMICS PER L'ART DEL MARESME
També el company Jordi Torrent, president d'aquesta Associació, ens envia el cartell de l'exposició col·lectiva de Nadal, 30x30 3D, que s'inaugura el divendres 2 de desembre a les 7 de la tarda, a Arenys de Munt, i que també us adjuntem gustosament:

VIATGE A BILBAO (II)

Abans de continuar amb el relat de segon dia, permeteu-nos indicar-vos que hem afegit al comentari anterior un vídeo del director i compositor Eric Whitacre, que era qui dirigia els cors en el Museu Guggenheim. Correspon a una altra gravació, però us podreu fer una idea clara de com sonava la música en aquell recinte.

Després d’un completíssim esmorzar de bufet lliure ( alguns ens hi vàrem abonar ) tot el grup va sortir plegat cap a visitar el Museo de Belles Artes de Bilbao on s’exhibeix encara aquesta selecció d’obres del gran artista espanyol viu més cotitzat: l’Antonio López. 

Hi havia persones que frisaven per poder veure per primera vegada en viu les obres d’aquest geni, que havien pogut admirar representades en làmines o diversos llibres com també en algun reportatge o documental. El cas és que, encara que hom hagués tingut la sort de contemplar alguna de les obres en altres ocasions, no per això tenia menys interès la mostra, doncs són peces que mai et cansaries de veure i repassar. La exposició és extensa i densa, tot i que hi manquen una dotzena de peces en relació al muntatge que es va fer al Museu Thyssen de Madrid i, malgrat que el personal de recepció i admissió anava controlant l’afluència del públic, tothom badava tant davant de qualsevol quadre o escultura que inevitablement la circulació de la sala es col·lapsava. 


(Inauguració al Museu Thyssen de Madrid)


Amés, tenint en compte que era diumenge, no sembla gaire adient que els responsables del museu haguessin permès les visites guiades, doncs encara ajudaven a entorpir més el trànsit del públic que s’arraïmava enfront d’aquelles obres més singulars i admirables. Amb paciència , però, sempre trobaves el moment adequat per obtenir un bon punt de visió. L’admiració que desperta Antonio López va més enllà del seu domini tècnic del dibuix, que és primordial, per fer-te adonar que contemples una realitat viva, sotmesa al pas del temps, gràcies a  l’aparent intranscendència de temes domèstics, figures familiars, paisatges canviants, fruites que maduren, que componen aquest món que l’artista ha anat retratant. És cert que la seva formació acadèmica d’escola castellana pot explicar la part tradicional de l’ofici, però no és suficient per a justificar allò que és genuí en ell des dels seus inicis, que voregen un cert surrealisme acompanyat d’unes textures i una gama cromàtica que recorda la pintura romana i la dels frescos de l’antiga Pompeia, incorporant aquests elements del món clàssic a la interpretació d’allò i d’aquells que l’envolten i durant tota la seva obra. 




La senzillesa dels fons i la sobrietat del tema contrasta amb la definició dels personatges i objectes retratats. Quant de joc li dóna aquest fixar-se en el que li és proper i quina manera de fer-ho patent ! Com ara les dones del seu poble natal -Cuatro mujeres- dibuixades en un extens paper de 100 x 200 cm. que té com una pàtina grogosa amb les figures un xic borroses, talment com aquells retrats dels nostres avis captats per un retratista ambulant. El relleu policromat del retaule Mujer durmiendo és una obra amb un gran misteri, doncs la placidesa de la figura dorment quasi bé et transporta a una imatge propera a la mort en tant que tot l’ambient sembla impregnat d’un punt d’antigor i habitació resclosa, talment com si la pols i la descomposició comencessin a fer estralls dins la cambra. Però si aquest tema et pot aclaparar o encongir, de sobte arriba un esclat de llum en un paisatge molt propi dels replans orogràfics de castellà, una panoràmica de El Norte de Madrid desde “La Maliciosa”, que pot entroncar perfectament amb l’abstracció paisatgística de Canejas, fundador de l’escola de Vallecas, a la que Antonio López i molts dels seus amics no hi són pas aliens. 





Són nombroses les peces on quedes imantat i es pot dir que no n’hi ha cap que no mereixi un comentari, però per això ja hi ha els catàlegs dels estudiosos, la extensa bibliografia i altres documents. És indefugible però fer esment dels codonyars que donen peu a tota una sèrie de dibuixos exquisits d’aquests fruits junt amb les carbasses, però sobretot ens permet veure el quadre inconclús, segons el mateix López, Membrillero, que és el tema pictòric central de la famosa pel·lícula El sol del membrillo, on queda palesa la lluita contra el pas del temps i les inclemències atmosfèriques quan un artista encara un tema del natural, talment com ho fa ell, en el que podria sembla un exercici obsessiu per captar qualsevol variació que pugui ser traspassada a la tela o el paper. 




En aquesta obra, amés, com així ho fa en els primers termes i masses vegetals de molts dels seus paisatges (El campo del moro, Madrid desde Vallecas) la taca de color és un element pictòric que queda contraposat i complementa la resta de detalls de les vistes, desmarcant-se així d’aquesta pintura hiperrealista nord-americana que sublima els detalls fotogràfics per aconseguir un efectisme realista. Aquest valor de la taca es pot veure en una altra peça important com és Nevera nueva, tota una lliçó de saber deixar una pintura en un determinat moment, sense emborratxar-se en un eixam de detalls, però permetent que sigui l’espectador que hi faci la resta. En aquest quadre, amés, les textures són nul·les i la transparència del pigment permet veure el treball exhaustiu del dibuix i l’estudi de perspectiva , principalment del terra. Una de les lliçons que es poden extreure del fer rigorós de López – ja que parlem de perspectiva- són els treballs preparatoris de diversos interiors i també exteriors en els que l’autor demostra, sense cap afany de superioritat, que el convencionalisme de la perspectiva dita ortogonal (treballada en base uns eixos perpendiculars i horitzontals) pot ser superada per la realitat del que correspon a la vista, dibuixant i pintant unes obres en les que la perspectiva emprada és la dita esfèrica, tal com queda evident en el projecte de la Fachada de la casa  i Gran Via, 1 de agosto 7:30 horas, per posar dos exemples presents a l’exposició. 




A la mateixa mostra, compendi de la polifacètica producció de l’artista des dels seus inicis, no hi podien faltar uns exemples paradigmàtics del seu domini del nu en la figura humana, que queda perfectament demostrat en les seves escultures, que queden dotades d’un alè vital que és constant en les seves creacions. Em quedo amb l’exemple format per la parella Hombre i mujer, tallades en fusta i policromades, en el que d’alguna manera queda reflectit el seu treball com a escultor i pintor. Per acabar aquests comentaris sobre aquesta visita ho voldria fer recordant una vegada més l’obra paisatgística més gran pintada per Antonio López, Madrid desde Vallecas, ja que apart de que permet veure els diversos fragments en que va pintant la vista i les diverses proporcions amb les que va variant l’enquadrament (els afegits del tauler són visibles, detall aquest que no amaga en altres obres que amb el temps ha reprès fins a deixar-les en un estat inconclús, a parer del mateix López) té l’encert de fer un primer pla amb la barana de l’edifici dels bombers des d’on treballava les seves notes, de tal manera que quan hom es passeja per l’exposició i es fixa en aquest quadre de grans dimensions que arriba fins el terra, sembla talment que els espectadors que casualment miren el quadre en formin part, amb una sensació de tridimensionalitat sorprenent, doncs sembla que s’aboquin a mirar el paisatge des de la barana del primer terme i, veient com les gasta el 
mestre, no crec pas que fos un recurs impensat. 

Uns quadrets amb flors, perfectes en la seva senzillesa i diminuts, avesats a les mides de les grans peces que pengen de les parets, ens acomiaden de l’exposició i ens fan pensar que també el pintor necessita aquests moments de refugi i divertimento després de dedicar tant i tant de temps a la creació de les seves grans obres. L’estona dedicada a visitar aquesta antològica s’ha fet curta i podria assegurar que tothom n’ha sortit embadalit.

(...CONTINUARÀ)

A17: TALLER D'ESTHER ALIU

Ahir divendres 25 es va inaugurar al carrer Amàlia el nou taller de l'Esther Aliu. La inauguració presenta el treball de 9 artistes, amb obra sobre paper, petit format, escultura i foto, amb treballs i preus força interessants, i per a major facilitat continuarà obert tot avui, dissabte, i diumenge al matí.

Sentim no haver pogut anunciar-vos-ho abans, però esperem que encara sereu a tems per passar a fer-hi una visita.

VIATGE A BILBAO (I)

Des dels inicis hem intentat que aquest Blog, a més d'informar, sigués un instrument de comunicació entre els socis. També demanàvem col·laboracions vostres per publicar, tema en el que no ens n'hem sortit massa airosos. Avui us oferim el relat que l'Antoni Luis ha fet de l'anada a Bilbao, la setmana passada, i que degut a la seva extensió dossificarem, com el mateix viatge, en vàries etapes. Aquí teniu la primera (Les fotos que l'il·lustren son de Jaume Cot I Dolors Juvinyà):


Dissabte ben de matí  una trentena de persones engrescades, però endormiscades encara, pugem al bus a la Plaça de les Tereses i enfilem ruta cap a Bilbao, sense massa ganes de contemplar el paisatge doncs encara no hi prou claror per distreure’s contemplant panoràmiques. El túnel de Parpers, en sentit Vallès, està tancat per obres i ens hem de desviar per la collada, amb el que més d’un s’ha d’asseure fort a la butaca, doncs aquelles corbes fan girar el cap com una baldufa. El viatge de pujada no té massa per explicar llevat de quan comencem  a transitar per les terres de la Rioja, on el paisatge de sobte es tenyeix amb extensió i varietat amb els colors de les vinyes, una autèntica simfonia que de tant en tant, quan el sol decideix treure el nas, esclata en unes notes brillants, fruit del contrallum sobre les fulles rovellades i marcides dels innombrables ceps, que s’estenen per valls i turons fins on dóna la vista. Un espectacle per a plantar-hi el cavallet i no anar-se’n sense un Rothko inspirat en les catifes rogenques, grogues i verdes dels conreus d’aquella terra de vi.

Una parada tècnica per dinar quan ja som a pocs quilòmetres del destí ens recorda que ja estem al país basc, doncs el menjar és abundós i de qualitat per un preu assequible i, amés, ho fem en companyia de tot un destacament de l’Ertzaintza . Encara estem però dins la part alabesa que més s’assembla a la propera Rioja. D’ara en endavant anirem descobrint l’autèntic paisatge del Nord , cims importants ben poblats de pins envoltant verds prats i fondalades amb terres de conreus i pastures on el bestiar sembla viure-hi d’allò més bé. Les cases típiques del país, amb les seves riostes i bons basaments de pedra, escampades ací i allà acaben de fer més bonic el pessebre i les exclamacions d’admiració són la música de fons del personal de l’excursió. D’aquesta manera el camí fins a Bilbao se’ns fa més plaent i curt i la capital se’ns apareix davant nostre encara amb una bona llum de tarda. A l’hotel on fem estada (magnífic per cert) ja ens hi esperen i tenim el temps per a enregistrar-nos, desfer maletes i sortir tot seguit a peu cap el museu Guggenheim, transitant per les principals vies de l’eixample de la nova Bilbao, a la qui han rentat la cara i tret  la pols grisosa que impregnava les façanes i els pulmons dels habitants que no tenien segona residència. La mobilitat per les avingudes és prou fluida, doncs la circulació rodada no és tan opressiva ni estressant com la de Barcelona. Al cap d’un quart d’hora escàs de camí apareix l’immens espai on està ubicat el Guggenheim.

On era l’antic moll dels anglesos a la ria de Bilbao ara s’hi aixeca imponent aquesta arquitectura amb pell de titani, obra de Frank O. Gerhy, amb funcions d’edifici-museu, però amb totes les traces d’escultura singular. Tot l’entorn ha estat sanejat, les cases velles i antigues naus, ponts grues i maquinaria d’estibar es van desmuntar i enrunar per deixar lloc a aquesta instal·lació que queda enfrontada a la Universitat de Deusto amb la seva aparença classicista. El sol de la tarda , els edificis de l’entorn i les escultures  monumentals de l’exterior queden  reflectits a la pell de la colossal arquitectura que, a la vegada, s’emmiralla en un estany artificial i en la ria que li passa pel costat, ara amb les aigües someres ben netes, no pas com el riu brut d’una conca minera.

Mentre esperem el torn per entrar al museu a l’hora convinguda per a tot el grup, aprofitem l’avinentesa per a gaudir d’aquest espectacle visual i estètic que consisteix en anar repassant les diverses formes dels volums que conformen exteriorment aquest monument i descobrir també les obres d’art que s’han instal·lat de forma definitiva en el seu exterior : el gegantí gos Puppy ( 12 m ) de Jeff Koons ( ex de la Cicciolina ) folrat de plantes i flors, les 7 Tulipes del mateix escultor fetes amb titani de diversos colors, l’aranya Mamà de l’artista francesa Louise Bourgeois, que s’ha constituït en una peça emblemàtica d’excepcional factura.

Un cop tenim via lliure per accedir a l’interior del museu ens quedem bocabadats amb les magnituds i l’elegància de l’atri des d’on es pot anar accedint a les diferents sales i plantes de l’edifici. En aquest indret hi havia una intensa activitat de personal i tècnics amb càmeres i equips de so que n’estaven preparant alguna, una sorpresa de la que tots els visitants vàrem gaudir – i no és cap exageració – extasiats al cap d’una estona, quan ja estàvem voltant mentre veiem les escultures de l’exposició temporal Brancusi-Serra amés de les instal·lacions fixes i el magnífic fons d’art del museu. Gràcies a les audioguies de les que ens vàrem proveir, poguérem contextualitzar algunes de les peces més significatives.

(PODEU VEURE AQUÏ UNA ÀMPLIA PRESENTACIÓ DEL MUSEU AQUÍ)

Depenent de la sensibilitat i gustos de cadascú els comentaris es decantaven més a favor d’un o altre artista enfrontat, com va ser el cas de la comparança entre el romanès Constantin Brancusi (Hobita , Romania, 1876 – París, França, 1957) i el nord-americà Richard Serra (San Francisco, EE.UU., 1939), que tot i les dissemblances aparents, apart de la diferència generacional i localista, coincideixen conceptualment en la seva tendència cap a la simplificació i l’abstracció, si bé les seves obres contraposades denoten un contrast molt fort, fruit de les diferents sensibilitats a l’hora d’expressar-se. 

(Visitar el sitio web)

Brancusi estilitza fins el límit aquelles poques línies que encerclen un volum o un cos, el poleix, el fa tàctil, complet i ambigu a la vegada arribant a una simplicitat quasi bé mística, que tal vegada no busca però que troba. Serra també fa ús del minimalisme però és megalòman amb els volums. Sobri amb les formes, utilitza grans planxes d’acer o de plom sàviament texturitzades en la seva pell, que li confereixen ensems la categoria d’obres escultòriques i pictòriques, ja que les superfícies generalment planes de les planxes podrien ser llenços que es recolzen uns amb altres. De tots dos artistes hi havia obra coneguda pels afeccionats com poden ser El Petó i Ocell de Brancusi i La matèria del temps (instal·lació fixa) i Castell de naips de Richard Serra, per fer esment de peces que han tingut ressò en la història de l’art d’aquest període de temps que hi ha entre ambdós autors.

I, de manera inesperada, ens va arribar la sorpresa que els responsables del museu estaven preparant amb tant d’afany. Des de diverses sales del Guggenheim quatre corals diferents amb veus procedents d’arreu de l’estat (en principi semblaven un grup nombrós de visitants un xic sorollosos acompanyats per un guia) comencen a interpretar a capella una magnífica partitura que ressona corprenedora i embolcallant per parets, sostres i peces exposades. No ho podria assegurar però la melodia m’ha fet pensar en una adaptació per a veus que el compositor Samuel Barber va fer del seu Adagio per a cordes convertint-lo en la música sacra d’un Agnus Dei que, escoltat així en viu i a quatre passes d’on érem, feia posar la pell de gallina. Els cors (cadascun en alguna de les sales) actuaven davant d’un monitor de televisió per on veien la imatge d’un director que manava les quatre formacions alhora. A la vegada una càmera anava transmeten la imatge d’aquests cors als qui el director dirigia des de l’espaiós hall o atri de la planta baixa del museu on s’escoltava el conjunt de totes les veus. Les veus afinades i ben conjuntades amb una polifonia excelsa feien viure una experiència que poques vegades tenim oportunitat de gaudir. Aquest espectacle es va anar repetint durant la interpretació de diverses peces corals amb intervals de temps entre cada actuació. Donava temps entretant d’anar visitant altres sales i gaudint d’allò més amb el fons d’art procedent d’una selecció d’abstracció pictòrica procedent de les col·leccions del Guggenheim. 


(PODEU VEURE UNA DEMOSTRACIÓ DEL ERIC WHITACRE VIRTUAL CHOIR EN AQUEST VÍDEO, PER FER-VOS UNA IDEA DE LA SEVA MAGNITUD)




Embadalits amb aquest bombardeig d’art i la música que anàvem escoltant, fèiem via cap a l’atri on, des dels balcons de les passeres que connecten les diverses sales de les plantes superiors i que permeten la vista zenital del nivell zero, hi havia la moguda principal d’aquest concert-espectacle. Arribats a baix i encabint-nos com vam poder amb el públic que ja hi era feia estona, vam poder veure la conclusió d’aquesta magnífica representació coral que va resultar ser un muntatge simultani d’uns cors en directe i 2500 veus virtuals de 50 països que dirigides i seleccionades pel mateix mestre interpretaven un mateix fragment que en la penúltima cantada van sumar-se, amb un resultat espectacular, que gràcies a una bona acústica, vibrava per la megafonia del museu i també en les nostres ànimes. Finalment l’apoteosi va venir de les colles corals disseminades que, concentrant-se en l’atri i amb acompanyament musical de violí i piano, van actuar plegades per a tots els assistents. La ovació va ser llarga, emotiva i del tot merescuda. Renoi, quina visita al Guggenheim!

"Tall tree and eye", d'Anish Kapoor, formada per 80 esferes-miralls que  retenen la imatge fugissera de la realitat exterior, del temps efímer, del present caduc...

Després d’aquest faust concert el grup ja anava esmolant les dents preparant-se per un sopar de disseny al Bistró del Guggenheim de reconeguda fama. Aquí, els que estem acostumats a les menges casolanes, veiem amb escepticisme un estrany menú en el que hi va haver divergència de criteris. Això sí estàvem instal·lats en un menjador amb vistes a la ria de Bilbao des de la primera planta del museu que feia molt agradable l’estada.

Passejant tranquil·lament a peu fins l’hotel en una nit agradable, quasi bé ningú va demorar la seva tornada, doncs, havent matinat i amb el carregós viatge des de casa , enyoràvem descansar, ja que l’endemà tocaven diana ben d’hora per poder ser puntuals a la nostra següent cita artística : la gran exposició d’Antonio López, l’artista manxec de Tomelloso (1936), Ciudad Real. 


(...CONTINUARÀ)

ANNA GARCÍA: LA INAUGURACIÓ

Un cop acabada l'entrevista a l'Espai El Públic, va començar la inauguració de l'exposició HIVERNACLES, d'Anna García. Va presentar-la el president de l'Associació, Antoni Luis, acompanyat del representant del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a Mataró, continuant amb els mateixos arguments ja exposats a l'entrevista prèvia. També l'Anna, vencent altre cop la timidesa, va dir unes breus paraules d'agraïment.

L'exposició consta d'una vintena d'obres, entre dibuixos i olis de petit i mitjà format. La temàtica, com diu el títol de l'exposició, és la inspirada en els hivernacles del Maresme, però no en els interiors, plens de vida i de color, sinó en uns feixucs i aparentment poc estètics exteriors. Aquí és on la mirada sensible de l'Anna hi descobreix un munt de possibilitats plàstiques, on els plàstics es transformen en miralls que reflecteixen aquesta llum mediterrània tan nostra, on es plasma amb escreix aquest u per cent que reclama del "saber veure" del seu mestre.

A la inauguració va assistir-hi un nombrós públic, a més d'amics i companys, que va voler fer costat a l'Anna en aquesta exposició individual que la situa ja, definitivament, entre les grans figures de l'art mataroní.

L'exposició es podrà veure en aquest espai de Can Xammar fins el 18 de desembre, en els horaris habituals del Col·legi.

EL PÚBLIC: ENTREVISTA A ANNA GARCIA

Aquest és el vídeo de l'entrevista que li va fer en Joan Poch, llibreter i artista, juntament amb Antoni Luis, president de la nostra Associació, a Anna García, poca estona abans de la inauguració de la seva exposició HIVERNACLE, el passat divendres dia 18 de novembre.

L'entrevista-xerrada es va realitzar a l'espai EL PÚBLIC, i correspon a la sèrie "Un cafè amb...", una prèvia a les inauguracions mensuals organitzades per nosaltres a la Sala d'Exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Mataró, a can Xammar, just a la porta del costat.



En el vídeo podeu veure un resum de l'entrevista, editada amb imatges de l'exposició que es va inaugurar a continuació, a les 19:30h, i de la que us en parlarem més detingudament en un altre post.

REGINA PUIG A VINÇON

La nostra companya Regina Puig ens comunica que a partir del proper 24 de novembre podrem veure les seves escultures a VINÇON. Us adjuntem el poster d'aquest tradicional Mercat d'Art nadalenc de la galeria del Passeig de Gràcia de Barcelona, en el que hi podreu trobar algun altre nom conegut.

Si voleu ampliar informació sobre l'activitat artística i professional de la Regina podeu accedir a la seva plana web (www.reginapuig.com) o al seu blog (reginapuig.blogspot.com)

INAUGURACIÓ A LLAVANERES I GAL-ART

Del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres ens arriba la invitació a la inauguració de la propera exposició, el proper 25 de novembre.

També de la Galeria d'Art GAL-ART ens arriba la notícia de la propera exposició singular d'olis de Ricard Jordà, que s'inaugurarà el proper 2 de desembre i que es podrà veure fins el 7 de gener de 2012. A l'acte inaugural, a les 20:00h, hi assistirà l'artista.

SORTIDA A ARGELÉS I ELNA

Fa uns dies us anunciàvem la sortida a Argelés, Cotlliure i la Maternitat d'Elna, prevista per al dissabte 19 de novembre.

Ja tenim nova data per a la sortida, que es va haver d'ajornar. Serà l'11 de desembre, i és la data límit, ja que el mateix 18 de desembre la Maternitat tancarà per obres de reformes durant un any.

El interessats en aquesta sortida poseu-vos d'acord com més aviat millor amb Teresa Roig (teresa.roig@telefonica.net) per fer les reserves oportunes.

Si voleu recuperar la informació de la sortida que us facilitàvem en aquest mateix blog, podeu fer-ho clicant AQUÍ, o anant-la a buscar el dia 8 d'aquest mes de novembre.

També podeu veure un programa especial de TV3 sobre la Maternitat d'Elna, clicant AQUÍ, o aquest altre documental:



I si teniu temps, aquest altre d'una hora de durada, en francès, fet a Suïssa fa quatre anys:

EMILIO JIMÉNEZ A ARENYS

Com a recordatori, us adjuntem la invitació de l'exposició HIPERREALISME del nostre company Emilio Jiménez, que encara podeu veure a Arenys fins el 27 de novembre. 

CONCERT A "EL PÚBLIC"

Els amics de "El Públic" ens fan arribar, molt justos de temps, la informació d'aquest concert que tindrà lloc aquesta mateixa tarda, a les 9, en els seu local, i que us transcrivim textualment.

El Públic presenta avui dijous a les 9 del vespre un recital en dues parts per conèixer dos dels nous referents del pop de la comarca. Ens arriben la veu delicada de Enhea (Mataró) i folk acústic de Marc Hernández (Vilassar de Mar). En català, castellà i anglès, reconeixerem la cançó nord-americana de Dylan en Hernández o el pop de Russian Red en Enhea. 
El bo d’ajut per assistir a l'activitat és de tres euros.


No sabem si quan llegiu aquest post tindreu temps encara d'arribar-vos-hi. En tot cas, us deixem també aquest vídeo promocional que han fet dels dos músics, per si ajuda a conèixer-los i que els pugueu anar seguint en properes actuacions pel Maresme.

NOVA EXPOSICIÓ DE MANUEL CONTRERAS

En Manuel Contreras, de qui fa menys d'un mes parlàvem per la seva exposició de fotografies sobre Venècia al Col·legi d'Aparelladors, és notícia altre cop perquè aquest divendres torna a inaugurar.


De fet, com en aquella ocasió, hauríem de dir que torna a "reinaugurar", ja que l'exposició que presenta ara, ENTRE TUAREGS, ja la va presentar a la nostra Sala del Casal el febrer d'aquest mateix any. 

Com en la mostra de Venècia, es tracta de les fotos fetes durant un viatge, sense intenció prèvia de reportatge, però que un cop a casa i revelades configuren tot un homenatge a una ciutat i, en aquest cas, a un poble, que l'havien impressionat profundament.


El format d'aquestes exposicions permet fer-les itinerants, de manera que si la inauguració de les dues va ser a la nostra Sala del Casal, els següents muntatges ja han recorregut diversos espais.


ENTRE TUAREGS s'exposa ara, la mateixa setmana que s'ha clausurat la dedicada a Venècia, al Casal de Barri LES ESMANDIES, el casalot de la Ronda O'Donell que ve a omplir una mica el buit deixat per altres espais expositius a Mataró.

ANNA GARCIA A APARELLADORS

Per acabar d'arrodonir aquesta setmana, canviem totalment de registre i passem del les abstraccions expressionistes de les altres sales, i del colorisme fotogràfic del mateix Col·legi d'Aparelladors, a la delicadesa i sensibilitat de la pintura de la jove Anna García. 


L'Anna, a qui vàrem poder veure en aquest mateix espai en una col·lectiva de dones (Passió pel dibuix), que ha participat assíduament a les Col·lectives Sant Lluc, éssent seleccionada jove en l'edició de 2009 i exposant en la conseqüent exposició promocional el 2010 a la Sala Santa Anna de Caixa Laietana, i a qui també vàrem poder seguir en una exposició individual al Museu Monjo de Vilassar, quan aquesta sala encara anava de la mà de Paco Rodon, ens presenta ara HIVERNACLE, una col·lecció de dibuixos i pintures de temàtica diferent a la vista fins ara, però que no dubtem obre camins ben interessants en la seva trajectòria artística.

L'exposició s'inaugura el divendres 18 de novembre, a les 19:30h, a la Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors, i es podrà veure fins el 18 de desembre.

CASAL I PRESÓ

Com us dèiem a l'anterior post, aquesta setmana tenim tres inauguracions consecutives. Comencem el dijous, a la Presó, amb una exposició de pintures d'Isabel Sabé, que sota el títol d'UNIVERSOS ens mostra el gir copernicà que ha donat a la seva pintura, tan diferent a la que ens tenia acostumats fins ara. En ella, com podeu observar a la invitació adjunta, ens mostra els resultats de la seva recerca personal d'uns universos interiors i exteriors que prometen ser ben interessants.

La inauguració és el dijous 17 de novembre, a la Sala Sant Lluc de La Presó, a les 19:30h, i es podrà veure fins el 17 de desembre en els horaris habituals.


I el dissabte 19 de novembre, també a les 19:30h, inaugurem a la nostra Sala del Casal una altra mostra, d'una pintora desconeguda fins ara a Mataró, Silvana Losi, que no dubtem us sorprendrà per la seva tècnica, valentia i qualitat artística. L'exposició, titulada COLOR Y MATERIA, promet ser tot un descobriment. No us la perdeu.

SETMANA DENSA

Tot i que per evitar les acumulacions mensuals d'inauguracions havíem previst esglaonar-les en setmanes successives, una sèrie de circumstàncies alienes a la nostra organització ens han abocat novament a la coincidència, la mateixa setmana, de tres inauguracions nostres a les tres sales que regentem i que us anunciarem els propers dies.


A això s'hi suma, el mateix dijous, l'acte promogut per l'Associació Amics de Ca l'Arenas en homenatge a Joan Maragall, amb motiu del centenari de la seva mort. L'acte, a càrrec de la professora M. Roser Trilla i el rapsode Josep M. Cusachs, consistirà en una lectura comentada de textos i poemes maragallians, i d'altres "cants espirituals" catalans de tots els temps.


Podeu veure'n més informació a la propaganda adjunta.

MÉS COL·LECTIVA SANT LLUC 2011

La Col·lectiva va tancar definitivament les portes el dia de Tots Sants, i ja amb les obres despenjades i recollides només ens queda fer una valoració d'aquesta edició. 


Els crítics ja van expressar la seva opinió en el seu moment, i en varen fer la seva valoració artística. A nosaltres només ens cal afegir que, amb més de vuit mil visitants (una mitjana d'uns 185 visitants diaris), una participació d'artistes que es manté constant en els darrers anys i una sensació que es percep en l'ambient d'estar assistint a una mostra d'un nivell i amplitud que ja voldrien moltes ciutats de tants o més habitants que Mataró, la Col·lectiva es manté viva i que estem ben satisfets dels resultats.


A la plana web de l'Associació (www.santlluc.org) podeu veure, en els apartats corresponents, totes les obres seleccionades aquest any, i el reportatge de la visita comentada pels propis artistes. Demanem excuses per la mala qualitat d'algunes fotos. Quan l'obra porta vidre protector i està de cara als finestrals hi ha reflexes impossibles de retocar.


A tots els participants, especialment als no seleccionats, a tots els visitants, als amfitrions, moltes gràcies per la vostra col·laboració. Fins l'any vinent!

SORTIDA A ELNA

Recordeu que el dia 19 de novembre està programada la sortida a Argelés, Cotlliure  i a La Maternitat d'Elna.

La farem acompanyats de l'Assumpta Montellà, autora del llibre d'aquest títol, que ens  farà de guia.

Val la pena recalcar que la Maternitat tancarà les portes per obres aquest desembre, durant un any, i per tant és una de les darreres oportunitats per visitar-la.

Durant la visita ens desplaçarem fin a Argelers, on visitarem la platja, el cementiri i el monòlit als exiliats (on s'explicarà l'exili republicà, es llegiran cartes anònimes d'exiliats i es farà una ofrena floral en memòria seva). 

Després anirem fins a Colliure, amb visita, explicació, lectura de poemes i ofrena a la tomba de Machado, i posteriorment, després de dinar, visita a la Maternitat d'Elna, comentada per l'Assumpta, i col·loqui posterior als jardins de la Maternitat

Els interessats cal que us poseu en contacte amb Teresa Roig com abans millor, per poder fer les reserves oportunes d'autocar, dinar i visites.

 "Teresa Roig" <teresa.roig@telefonica.net>

EL PÚBLIC - NOVEMBRE 2011

EL PÚBLIC acaba d'enviar-nos l'agenda d'activitats corresponent al mes de novembre que, d'acord amb el conveni de col·laboració suscrit amb ells, ens plau fer-vos arribar.

agenda

Dimecres 2 a les 8 del vespre

documental

Quinze anys dels Capgrossos de Mataró

El Públic acull la presentació d’aquesta pel·lícula produïda per Clack

i dirigida per Òscar Fernández i Jordi Rovira. L’acte comptarà amb la

presència del periodista mataroní Espartac Peran, el qual, l’octubre de 1995,

va promocionar la posada en marxa de la colla amb un especial del programa

‘Mataró a sac’ que llavors ell dirigia i presentava a Televisió de Mataró.

Organitza: Capgrossos de Mataró i Clack.

Entrada lliure

_____________________________________ 

Dijous 3 a les 9 del vespre

jam session

Associació Jazz Maresme

Diversos músics de l’associació Jazz Maresme, promotors de la Big Band

Jazz Maresme, oferiran una segona sessió del cicle de Jam Sessions que

programem mensualment. El trompetista mataroní Ivó Oller la dirigirà.

Entrada lliure

I la resta de dijous, punxadiscs. El dia 10, Pd Willy; i el dia 24, Pd Tachuela.

Els dos punxaven a l’Arcàdia Cafè Cultural.

_____________________________________

A partir del dilluns 7

Exposició

“Tretze dibuixos” de Joan Hortós

Mostra de treballs a base de guaixos i tinta d’aquest artista, responsable del

cartell de Santes 2011. Joan Hortós (1964) va néixer, viu i treballa a Mataró.

Va estudiar escenografia a l’Institut del Teatre. Va treballar al taller d’en Josep

Cardona (Nona) i en la construcció i restauració de figures de l’imaginari festiu

d’arreu del país. Es va especialitzar en la construcció d’elements corporis per

a publicitat, instal·lacions firals, televisió, teatre i cinema. 

Entrada lliure

_____________________________________

Disssabte 12 a 2/4 d’11 de la nit

Les Sueques i Damià Olivella

L’Associació Joves Escriptors en Llengua Catalana celebra la seva

assemblea anual a Mataró el dissabte dia 12. Per cloure les activitats de la

jornada, organitza a casa nostra un doble concert a càrrec de Les Sueques i

Damià Olivella. Organitza: Associació Joves Escriptors en Llengua Catalana.

Entrada lliure

_____________________________________

Dijous 17 a les 9 del vespre

Concert

Enhea + Marc Hernández

El Públic presenta un recital en dues parts per conèixer dos dels nous

referents del pop de la comarca. Ens arriben la veu delicada de Enhea

(Mataró) i folk acústic de Marc Hernández (Vilassar de Mar). En català,

castellà i anglès, reconeixerem la cançó nord-americana de Dylan en

Hernández o el pop de Russian Red en Enhea. 

Bo d'ajut:3 euros

_____________________________________

Divendres 18 a 2/4 de 7 del vespre

Nova sessió del cicle ‘Un cafè amb...’

L’artista convidada de la nova exposició que es fa a la sala d’exposicions

del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics és l’Ana García (Mataró,

1979), llicenciada en Belles Arts. L’entrevistarà el llibreter i artista Joan Poch.

Organitza: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Sant Lluc per l’Art.

_____________________________________

Divendres 18 de 10 a 1 de la nit

‘Movida madrileña’

Tenim preparat un final de campanya diferent, amb DJ Kitsch i DJ Frida.

Desconnectaràs del tot d’aquests dies de cartells, debats i declaracions

amb música de la movida dels 80. Una nova manera d’encarar la jornada

de reflexió i dir adéu a la campanya.

_____________________________________

I el Diumenge 20 de novembre: Nit electoral a partir de les 20h

Vine a viure i a comentar amb nosaltres el seguiment de l´escrutini.

Diumenge 30 a les 12 del migdia

Conta-Contes

Viurem la segona edició dels conta-contes infantils mentre les mares i els

pares dels menuts prenen un aperitiu i gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

_____________________________________________________

Una de les activitats programades per a aquest mes, la que ens toca més de prop per tractar-se de l'exposició d'un company nostre ben conegut, en JOAN HORTÓS, disposa en aquesta publicació d'un tractamenbt gràfic especial, que també us adjuntem.


Recordem que en Joan, a més dels cartells de les Santes de 2011 i d'un anterior de les festes del barri a les Esmandíes, ha participat en les darreres exposicions col·lectives i va fer també una exposició a la Presó, per la tardor de 2009, en la que mostrava els seus dibuixos, a la nostra Sala, i una col·lecció d'originals titelles i figures en el pati. També recordareu haver vist, passejant pels voltants de Santa Maria per Nadal de l'any passat, una sèrie de figures seves en els aparadors de les botigues, com a original decoració nadalenca que donava una insòlita unitat al barri.