El fotògraf José Manuel Ballester -Premi Nacional de Fotografia l'any 2010- presenta a Tabacalera de Madrid una selecció d'imatges que mostren les seves investigacions sobre la llum, el temps i l'espai. L'exposició BOSQUES DE LUZ consta d'una cinquantena de fotografíes que ens acosten a la seva personal interpretació de la llum i l'espai arquitectònic, basada en enquadraments nets, cuidades simetríes i composicions de minuciosa el·laboració. La selecció presenta una varietat temàtica superior a la d'altres mostres: paisatges urbans, temes industrials, museus reconstruïts o desapareguts, i els seus espais ocults, reinterpretats en clau fotogràfica i que evoquen els pintats en els seus inicis com a pintor. Tots ells tenen com a nexe comú l'absència de la figura humana, derivada del seu gust pels espais abandonats, ocults o marginals, i pels moments en els que la pròpia presència humana surt d'escena fent-se innecessària.
![]() |
Cubierta. 2010 |
![]() |
Nocturno en el Rijksmuseum 1. 2011. |
Entre les peces exposades, la majoria modificades digitalment en un procés que ell anomena "nou pictorialisme", destaca La última cena, amb unes mides que corresponen a les del mural original de Leonardo, i que ens situen davant d'una sala buida, sense els apòstols, que ens traslladen al moment posterior de la Cena, quan només en queden les restes.
![]() |
La Última Cena. 2010 Fotografia sobre tela. 474 x 853 cm. |
"LA PRESENCIA AUSENTE"
Tot i admirar la vàlua artística de la resta de fotografies de l'exposició, aquesta obra és la que ens serveix per enllaçar amb el nostre propòsit inicial. Correspon a una sèrie, "ESPACIOS OCULTOS. El trabajo del Renacimiento italiano", que es va poder veure a la Real Acadèmia d'Espanya a Roma el mes de setembre passat, i que procedia de la mateixa exposició presentada el 2008 a Madrid (SPAZI NASCOSTI).
Suposa una relectura del Renaixement italià a través de les obres de Botticelli, Fra Angelico, Guido Reni o Leonardo da Vinci, que transformades per Ballester ens descobriran els seus "espais ocults": la "presència absent" de la figura humana, que descubreix la importància del paisatge i de l'escenari, no com a simple fons de l'escena sinó com a element amb entitat pròpia, tan diferent de la incipient del gòtic, i que va prenent gran rellevància progressivament.
En aquest vídeo ens en podem fer una idea ben exacta:
Jose Manuel Ballester reivindica les enormes possibilitats que brinda la fotografia digital com a aliada en la creació del que ell denomina un "nuevo pictorialismo": "Me he servido de disciplinas en principio muy diversas entre sí, que pasan del pincel al ordenador…Cuando comencé a estudiar el mundo de la fotografía digital descubrí el alejamiento que suponía la fotografía analógica respecto de la pintura. Con el nacimiento de la fotografía digital y sus posibilidades de manipulación se producía un reencuentro con la forma de entender el proceso creativo muy afín a los procedimientos plásticos hasta ahora conocidos. De hecho siempre he considerado la arquitectura de Photoshop, su diseño, como un amplio tratado de pintura que recuerda los escritos a lo largo de la historia. Esta gran afinidad es la que ha creado un movimiento muy fuerte que me gusta nombrar como período "Neopictorialista".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada