dimecres, 11 de maig de 2016

LES MOTIVACIONS DE LA LAIA



"En un gest novedós, la pròpia Laia Arnau ha fet un escrit presentant el seu cartell de Les Santes 2016. Es tracta d'un text ple de records i referències, que es publicarà també al programa de la Festa Major de Les Santes i que es recordarà tant com la pròpia imatge. Per gentilesa de la pròpia Laia Arnau i la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, el reproduïm íntegrament a continuació" (TOT Mataró)


Vaig créixer jugant amb un munt de contes antics del meu pare, i entre aquests, gairebé la col·lecció sencera de programes de Les Santes a partir de l'any 1940, que em deixava remenar de tant en tant, amb molta cura.
N'hi havia un que em cridava molt l'atenció pel color i pel moviment que creaven els seus elements, sobretot per unes orenetes que anunciaven l'estiu i per unes campanes que em recordaven el so del repicar de Santa Maria. Els tons blaus i vermells feien la resta. No vaig parar, però, atenció a altres símbols que molt més tard vaig comprendre... La clausura de la premsa no adscrita al govern militar era absoluta. 
Tot rellegint el programa del 1940 —acabada la guerra i amb l'enaltiment del Franquisme— vaig quedar, ara ja de gran, totalment astorada en trobar-hi una sèrie d'escrits dedicats a la dona —a la mujer española— on es deia...: En la formación de las mujeres podemos apreciar, en tristes y amargos resultados, la falta absoluta de nobles principios y sanos ideales... La feminidad, sencilla y auténticamente generosa, no era, en la mayoría de los casos, más que una ligerísima envoltura que desaparecía al menor obstáculo, del todo insuficiente... Paraules aberrants, absurdes i menyspreables.
Avui, ara, aquí, no he pretès fer un cartell feminista, perquè considero que tothom té o pot tenir els mateixos drets i valors i això ja ho sabem tots, però sí que he volgut fer un cartell a imatge de les sensacions estètiques d'aquell primer programa de mà del 1946 que a mi de petita em semblava tan revelador, i alhora he presentat aquesta dona-diablessa actual, somiadora i tan real alhora, plena de compromisos, forta i generosa, i capaç d'embolcallar-se en aquest vestit de diablessa per sortir valenta sota el foc i amb el foc a encapçalar un ball on, sota la seva capa, només tenen cabuda els nobles principis i sans ideals.
Hi trobareu més d'una picada d'ullet, i alguna he de dir que s'hi ha colat a les últimes pinzellades. Les Diablesses, al capdavant, mostrant aquesta serenor i valentia a l'hora de ballar sota el foc, de posar i clavar les banyes allà on cal. La Geganta, que s'ha escotat una mica el vestit i s'ha recollit els cabells perquè al juliol fa molta calor, i ha comprat unes margarides per al ram, que són més vistoses. Les Santes, que tornen i fan un kampai per les festes que s'acosten, i l'enxaneta dels Capgrossos, l'altra valenta de la història, que s'enfila sobre la gent que l'esperona a anar sempre més amunt, i que sap que l'acollirà si cau. El Drac, que fa 25 anys i està molt content de sortir a la foto, on un petit Totoro fa de diable, com si encengués una espelma d'aniversari per dedicar-l'hi. La Vella Verda, que ha crescut en dimensions per fer visibles tots aquells nans que sempre ens han acompanyat en la nostra petita història de Santes, i que ara, com en un cartell del dibuixant japonès Hayao Miyazaki, de qui sóc fan, és més gran que els gegants. I la Carota, que neix com a personatge, existent com a element vertebrador del vestit de les Diablesses i dissenyat meravellosament per la Néfer, i ara es fa visible i pren alçada, perquè està cansada de mirar enrere i vol ser a davant, com els altres... i ens fa ser més dimonis si cal... a tots.
Perquè senyors i senyores, tots podem ser com nosaltres vulguem ser. Només ens ho hem de creure.
Glòria a les Santes!

Laia Arnau.
Mataró, abril de 2016

Cap comentari: