KEEP CALM AND ...

Segons que publicava ahir el diari El Punt Avui, l'empresa que gestiona la xarxa social Twitter va tancar aquest diumenge a la nit el compte Keep Calm and Speak Catalan (tingues calma i parla català ), creada per l'informàtic Josep Maria Ganyet en protesta per la nova llei d'educació impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert.

El compte, que en dos dies va arribar a tenir més de 3.500 seguidors, adaptava el lema Keep calm and carry on que els britànics van popularitzar durant la Segona Guerra Mundial.

Segons TV3, Twitter hauria tancat el compte al confondre'l amb un spam per la gran quantitat de seguidors que va aconseguir en pocs dies, però tampoc es descarta que algú l'hagués denunciat. Ganyet, que ha penjat al Facebook la carta que ha enviat a Twitter per intentar desbloquejar el compte, ha assegurat que “no s'ha infringit cap norma”.

Com a acte de protesta pel tancament molts usuaris han canviat la imatge dels seu perfil pel logo de Keep Calm and Speak Catalan.

(En aquests moments el mateix diari comunica que Twitter ja ha restablert el compte Keep Calm and Speak Catalan, i que el seu autor ha donat les gràcies per les mostres de suport rebudes, però sobretot a Twitter per "la publicitat"). 

Si poseu "Keep calm" al cercador d'imatges de Google us fareu creus de l'enorme quantitat de versions que s'ha fet d'aquesta frase famosa. N'hi ha per tots els gustos, des de les més enginyoses a les purament comercials. Una de les que ens ha cridat més l'atenció ha sigut aquesta: Keep calm and call Batman (Tingues calma i avisa a Batman) que, per associació d'idees ens ha portat a aquest curiós joc d'imatges: ja diuen que una imatge val més que mil paraules!

Només se'ns acut afegir-hi: "Pero de qué se ríe su señoría?"

DE NOU ARNAU PUIG

Arnau Puig al seu estudi

Tenir alguns amics com Arnau Puig és, a més d'un luxe i un privilegi, un autèntic honor. Tenir amics d'aquesta categoria intel·lectual i d'aquesta trajectòria professional que, des de la més absoluta humilitat, ens consideren per la feina que fem, s'admiren que amb els escassos recursos de què disposem arribem on arribem i s'estranyen que encara hi hagi qui treballi per amor a l'art, això no té preu.

Foto de Pere Formiguera

Ens sembla que l'admiració que ens professa l'Arnau és sincera, però el que podem assegurar és que és recíproca. Ja hem parlat vàries vegades d'Arnau Puig: com a Jurat de les quatre edicions de la Biennal, com a presentador de l'exposició al Museu, com a conferenciant a la Nau Gaudí i, recentment, com a guanyador del Premi Nacional de Cultura.

El President Mas li lliura el Premi Nacional de Cultura

Ara ho fem gustosament per anunciar l'homenatge que se li ret aquest dijous a la Virreina. Ell mateix ens convida personalment d'aquesta manera:

Amics tots, el temps passa però el record entranyable roman.

Per si us abellís acompanyar-me.

Salut i endavant, 

Arnau Puig 

És clar que ens plaurà acompanyar-lo, encara que l'hora ens ho posi difícil. L'avantatge és que és tan llarg el seguit d'actuacions que a alguna encara hi serem a temps.

Podeu veure totes aquestes activitats clicant sobre la imatge de la invitació, però de totes maneres cal remarcar que són complementàries de l'exposició que se li dedica, realment el nucli de l'homenatge.

Per a completar la informació us tornem a oferir un vídeo, enregistrat en la inauguració del centre d'Art Fabra i Coats fa un parell de mesos, en el que Puig agraeix el Premi Nacional de Cultura a les càmeres de VilaWeb i parla d'aquest homenatge de la Virreina.

NIEMEYER: PASSIÓ PER LES CORVES

Foto de 2007, en cumplir 100 anys

A punt de cumplir els 105 anys, i després de marcar la història de l'arquitectura de tot un segle, ha mort a Rio de Janeiro Oscar Niemeyer. El seu mèrit va consistir a ser l'únic (excepte Gaudí) a rebel·lar-se contra la màxima de l'arquitectura del segle XX, "la forma segueix la funció", per defensar que "la bellesa també compleix una funció", creant una de les concepcions arquitectòniques més originals i belles de tots els passats cent anys.

Oscar Niemeyer, jove

Deixeble de Le Corbusier, Niemeyer va fusionar durant set dècades l'austeritat de l'arquitectura racionalista amb les línies sinuoses i els colors que li van inspirar el paisatge i la tradició arquitectònica del Brasil gràcies a les possibilitats que li va oferir el formigó armat.

Niemeyer, revolucionari en els seus dissenys i en la seva ideologia, va plasmar arreu del món la seva fe absoluta en el comunisme en moltes de les seves obres, amb les que volia contribuir en la construcció d'una societat més justa i equitativa: l'església de la Pampulha, a Bello Horizonte, o el mausoleu de l'expresident brasiler Kubitschek, construït a Brasília durant una dictadura militar que el va obligar a exiliar-se a Paris entre 1967 i 1982.

El Congrés Nacional de Brasil, Brasilia

El Palacio da Alvorada, Brasilia

Estàtues dels apòstols, catedral de Brasilia

Rampa del Museu Nacional de Brasilia

L'obra que quedarà per al record serà sens dubte l'enorme complexe arquitectònic de la nova ciutat de Brasília, la més trascendental i coneguda, encara que no son menys importants el complexe per a les Nacions Unides de Nova York, el Museo Nacional Honestino Guimarães i la Biblioteca Nacional que formen l'anomenat Complejo Cultural de la República de Brasil (Brasilia); el Teatre Popular Oscar Niemeyer, a Niterói (Río de Janeiro); la Universitat Constantina i la Mezquita d'Argel, a Argèlia; la seu del Partit Comunista de França i la de l'Editorial Mondadori a Milà. 

Museu d'Art Contemporani de Niteroi,

Entre les seves obres més recents destaquen el Museu d'Art Contemporani de Nitéroi i el Centre Cultural Internacional d'Avilés, el projecte que va regalar a aquesta localitat asturiana després de ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1989. El 1988, Niemeyer va ser reconegut amb el premi Pritzker d'arquitectura, considerat el Nobel dels arquitectes. A més, va rebre el Premi Lenin de la Pau (1963); el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia (1996) el Premi UNESCO de la Cultura (2001) i l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern d'Espanya (2009).

L'ACTUALITAT DE MARC PRAT

En el comentari de la inauguració de la Col·lectiva de Gravat 2012 de la Presó dèiem que la major part dels participants, coneguts principalment per la seva activitat en altres camps artístics, treballen el gravat de la mà de Jordi Rosés i Pilar Lloret, en el seu taller d'Arenys de Munt.

Desaparegut el TALLER DE GRAVAT que dirigien, després d'un increible periple per diferents Instituts Municipals de Mataró, avui continuen la seva formidable tasca pedagògica a la Art Print Residence i la creativa i professional a Murtra Edicions, i fins allà es desplacen els matins dels dissabtes tots aquest artistes mataronins orfes de la tutela i el mestratge de la Pilar i en Jordi.

Una de les sorpreses de la Col·lectiva de Gravat ha estat l'obra presentada per Marc Prat, de qui coneixíem a bastament les seves sèries de claustres pintats (recordem algunes col·lectives nostres, la Biennal 2011 i fins i tot el Premi Bancaja del mateix any). Amb pocs dies, però, ha estat de doble actualitat, ja que a més de la seva participació a La Presó amb dos gravats del mateix tema, ha estat l'artista escollit per la Pastisseria Uñó per estampar precisament un claustre seu en el tradicional torró de Nadal.

En Marc ha estat treballant fort darrerament al taller d'Arenys de Munt, del que n'és artista resident. Com a reconeixement a la seva trajectòria, i molt especialment com a homenatge a la de Jordi Rosés i Pilar Lloret, us oferim aquest vídeo, publicat per ells mateixos, en el que en Marc prepara precisament el gravat que podem veure a La Presó. Moltes gràcies per la vostra feina!

INAUGURACIÓ DE LA COL·LECTIVA DE GRAVAT

Ahir es va inaugurar a la nostra Sala de La Presó una de les millors exposicions col·lectives que hem pogut veure en la història d'aquest local. Dedicada aquest any monogràficament al gravat, sense més limitacions de format o temàtica, la comissària de la Mostra ha encertat de ple en l'elecció dels participants.

Això ja és ben habitual en ella i no ens hauria d'estranyar. Però a diferència d'altres exposicions, en les que la diversitat conforma una suma d'individualitats sense arribar a un tot homogeni, en aquest cas cal afegir a la indubtable qualitat de cadascun dels participants unes aportacions d'unes obres de molt alt nivell, que donen a la Mostra una categoria global d'excel·lència.

Aquests són els integrants d'aquesta Col·lectiva: Laia Arnau, Núria Calsapeu, Núria Hurtado, Daniel Llin, Ramon Llinés, Margarida March, Carme Peris, Marc Prat, Sergi Rabassa i David Vergés, i val la pena remarcar que la majoria d'ells, a més de destacar en altres camps artístics, fa hores extres vocacionals assistint als tallers de Murtra, substitut a Arenys del desaparegut TALLER DE GRAVAT de Mataró.

Aquesta vocació de gent "sonada" la recordava el nostre company Daniel Llin en la presentació de l'acte, en la seva doble condició d'organitzador i integrant de la mostra: 

"He de manifestar primerament la satisfacció que em produeix veure aquest conjunt de gravats, no només per la qualitat que realment tenen, ans també perquè estic convençut que aporten una singularitat ben específica a la vida cultural de la nostra ciutat.

"En aquests temps tan difícils, on la venda d’obra d’art està sota mínims, hi ha un grup de sonats que gasta diners, esmerça temps i posa il·lusió en mostrar als altres, als nostres amics, als ciutadans, el que fem.

"Els gravadors som una mena d’artistes una mica especials, ja em podeu permetre aquest agosarament.

"Som especials perquè la nostra activitat fuig necessàriament de la rapidesa d’execució, de l’espontaneïtat de la nota de dibuix. Estem condicionats  a un procés, a una tècnica que, per damunt de l’idea inicial, condiciona el resultat.

"Hi ha una gran distància entre l’elaboració de la planxa, del suport del gravat, i el resultat de l’estampa que, en un moment d’espera impacient, anem aixecant curosament quan el paper surt del tòrcul, per veure el fruit del nostre treball.

"L’obra exposada té exemples valuosos d’aquestes tècniques.

"L’aiguafort de línia enèrgica, l’aiguatinta d’ombres i negres contundents, els gofrats d’un relleu insinuador, l’aportació del fotogravat, i tantes més.

"Per damunt de tot i finalment, ja amb l’estampa feta, podreu veure en l’obra exposada les delicioses insinuacions d’un món poètic, l’expressió abstracta d’una forta bellesa conceptual, les agosarades combinacions del gravat amb el món suggerent de l’esmalt.

"N’estem contents. Mireu, pregunteu i emporteu-vos alguna estampa a casa! "

AMB "C" DE CULTURA (...CATALANA)

El 26 d'octubre passat, a l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, Ferran Mascarell deia en el seu discurs:“en un moment de tanta dificultat per als projectes culturals, cal una aliança sòlida entre el món de la cultura i la política”. I Carles Duarte, president del Conca, organisme responsable d'atorgar els guardons, afegia: “No ens en sortirem com a país si banalitzem la cultura”.    

El premi, una gran lletra "C" de fusta, el rebia Arnau Puig de mans del President de la Generalitat per la seva trajectòria professional i artística, fent bona aquesta aliança entre cultura i política que demanava el conseller.

Carles Duarte, Arnau Puig i Artur Mas en el lliurament del
Premi Nacional de Cultura 2012

La llengua, com a part essencial de qualsevol cultura, ha sofert una lenta evolució en l'escriptura al llarg de la història, que ha anat paral·lela a la de la tecnologia que la suporta. I així s'ha anat passant de la ploma d'au al llapis, de l'estilogràfica al bolígraf, de la màquina d'escriure a l'ordinador, sense massa canvis formals apreciables... i del telèfon mòbil al twit. Aquest darrer pas, vertiginós, sí que ha comportat una atròfia de la llengua escrita en favor de la rapidesa i de l'estalvi energètic (la mandra d'escriure) tan considerable que bé podríem parlar de degeneració de la llengua.

Altres vegades, en canvi, s'ha d'intentar traduir o "espanyolitzar" alguna expressió perquè no tenim l'apropiada en la nostra llengua. Ve a ser el cas de "yuyu", que no existeix en català, i en castellà es defineix lacònicament com "miedo, aprensión", a la que li podríem afegir la més popular de "repelús", o repugnància que inspira alguna cosa. Potser podria ser yuyo, o yuio.

Pensareu que a què ve tota aquesta disquisició. Com que quan llegiu això estareu davant d'un ordinador, mireu si us plau la segona filera del teclat, sota la dels números (els números sempre passen per damunt de la cultura!). I ara llegiu detingudament d'esquerra a dreta.

Teclat "espanyolitzat"

Ho enteneu, ara? Des de la invenció de la mecanografia que ha estat així, però fins ara no pren tot el significat. I seguirà estant així per molt temps, només que ara cada cop que escrivim a l'ordinador veurem aquesta segona filera del teclat d'una altra manera, gairebé com una obsessió. YUYU? YUIO? Doncs si!

Per això, avui, reclamem ben alt que volem la "C" de Cultura i reivindiquem la "C" de Catalana, aquesta C de fusta polida del reconeixement a la trajectòria de totes les nostres vides. 

XIV SALÓ INTERNACIONAL 2013

Hem rebut una informació que publiquem perquè ens sembla que pot ser d'interès per a molts de vosaltres.

La Galeria Esart, del carrer Diputació de Barcelona, està organitzant el XIV Saló d’Hivern, que s'ha de celebrarar el gener, i busquen nous artistes per donar un gir a aquest esdeveniment, que fins ara anava en una altra direcció.

Els interessats podeu posar-vos en contacte amb la Galeria, i us enviaran les bases i condicions per participar-hi. Us heu de dirigir a Jordi Jové, a l'adreça esartgaleria@yahoo.es

COL·LECTIVA DE GRAVAT 2012

Aquesta és la invitació a l'exposició COL·LECTIVA DE GRAVAT 2012, que tindrà lloc a la nostra Sala de La Presó el proper dia 5 de desembre, a les 19:30 h.

Com cada any per aquestes dates organitzem una exposició col·lectiva amb alguna característica especial. Aquest any l'hem dedicada al gravat, sense més limitacions de tema o format. 

Els participants són Laia Arnau, Núria Calsapeu, Núria Hurtado, Daniel Llin, Ramon Llinés, Margarida March, Carme Peris, Marc Prat, Sergi Rabassa i David Vergés, tots ells ben coneguts tant per la seva implicació en el món del gravat com per dedicar-se també a altres camps artístics.

Noteu que aquesta inauguració es fa dimecres, en lloc de divendres com és habitual, per no coincidir amb el pont i facilitar la assistència dels interessats.

Estarem molt contents de poder comptar amb la vostra companyia i gaudir junts d'aquesta mostra nadalenca, que estarà oberta fins a Reis.

PREMI DE LLAVANERES

A començaments d'agost publicàvem la convocatòria del I Concurs de Pintura i Escultura del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres 2012, que ens facilitava el seu director en aquests termes: 

Coincidint amb la Festa Major de Sant Andreu, i recuperant part de la nostra tradició cultural, fem pública la convocatòria del Concurs de Pintura i Escultura del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. (...)

Sant Andreu de Llavaneres, en els anys 50, ja comptava amb un concurs de pintura. Pensem que val la pena tornar a apostar de nou per aquest acte cultural, i ens agradaria poder comptar amb el màxim de participació.

Un jurat independent seleccionarà tres obres finalistes. Els autors podran exposar en una col∙lectiva el proper any, a la sala polivalent del Museu. L’artista guanyador tindrà el dret a una exposició individual el 2014.

El veredicte es va fer públic el dissabte dia 1 de desembre a "Can Caralt", i el guanyador ha estat el company Joan Poch, amb l'obra "TAO", realitzada sobre paper amb pintura acrílica i guix de colors.

Felicitem els amics de San Andreu de LLavaneres per la seva Festa Major, el Museu Arxiu per la iniciativa de recuperar la tradició del Premi de Pintura i, evidentment, el seu guanyador, Joan Poch, i altres finalistes, entre els que es troba també Marc Sala Audet.

NOVA ETAPA

Ja fa temps que hi volíem ser, però ara, amb l'inici de la Biennal 2013, ens hem decidit. 

A través d'aquest nou mitjà us anirem informant de totes les novetats, com ho anem fent també a través del correu electrònic, de la plana web i des d'aquest mateix blog.

Des del Facebook, amb la seva propagació exponencial, podem arribar a molts més destinataris i donar a conèixer les nostres activitats a un públic molt més ampli. Això és especialment important en aquests moments, per a aconseguir la màxima difusió del PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ des de l'inici i poder-lo donar a conèixer al màxim nombre de pintors de tot l'Estat.

A la columna de la dreta d'aquest Blog hem afegit una pestanya amb accés directe al nostre Facebook. Si us el poseu a "preferits", hi tindreu un accés 

encara molt més fàcil.