dimecres, 8 de febrer de 2012

ARNAU PUIG I LA NAU GAUDÍ

Rebem de la Fundació Carme & Lluís Bassat aquesta invitació a la conferència que pronunciarà Arnau Puig parlant de Gaudí, iniciativa i invenció a la nau de la "Cooperativa la Obrera Mataronense", i que tindrà lloc demà dijous a les 19:30 h a la mateixa Nau Gaudí.

Núria Poch, la directora de la Col·lecció Bassat i del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, ens la fa arribar amb el prec que la fem extensiva a tots els socis, cosa que naturalment fem molt de gust.




La mateixa invitació ens arriba, de manera més personal i amb el mateix prec, de mans del propi Arnau Puig, que ens convida, textualment, a "la meva dissertació sobre l'arc parabòlic de Gaudí a la nau de la Cooperativa obrera Mataronense"


Tot i que el tema és el mateix remarquem la subtilesa de la seva intencionalitat, ja que guardem ben viu el record de la visita que varem fer a la Nau Gaudí amb els membres del Jurat de la Biennal, el dia que varen venir a Mataró per fer la tria definitiva del Premi Torres García. Recordem molt vivament la imatge de sorpresa de l'Arnau veient aquells arcs parabòlics, la seva admiració davant la senzilla perfecció del seu disseny, la veneració amb la que se'ls estuadiava, la tendresa amb la que tocava la fusta, com qui s'abraça a un arbre, per assimilar el seu tacte, per fusionar-se d'alguna manera amb el seu esperit, per sentir-se partícep d'aquella construcció, per combregar amb l'esperit de Gaudí.






Ens el miravem sorpresos, nosaltres mateixos, d'aquell descobriment que l'Arnau estava fent davant nostre, de l'emoció intensa que sentia en aquells moments, i li vam anar fent una sèrie de fotos, gairebé furtives per no destorbar la seva intimitat, per no pertorbar el seu estat de comunió absoluta amb l'essència de l'art en estat pur. 




El privilegi que hem tingut com a Junta de l'Associació de poder tractar amb els membres del Jurat és el millor record que ens emportarem a casa, segurament, de la Biennal. La lliçó artística que ha sigut poder assistir a les seves deliberacions d'aquests quatre Premis de Pintura és parella amb l'impagable ocasió de compartir amb ells sobretaules, viatges i converses d'un nivell que mai no ens hauríem pogut imaginar tenir, donada la vàlua humana, intel·lectual i professional de tots ells. 




Però la sensació de veure com s'emociona un home de la seva edat i de la seva trajectòria, que ja ho ha vist tot, davant d'un descobriment artístic com els arcs parabòlics de casa nostra, que ens deixa assistir amb ell a la seva catarsi mística, que ens en fa partícips, que ens convida a tocar amb ell la fusta per contagiar-nos el seu esperit, que esbufega d'admiració enlairant la vista cap a la volta, això no té preu. I voldríem que ho compartiu amb nosaltres, que d'alguna manera també en sigueu protagonistes. 




Us deixem un recull d'aquestes imatges perquè sigueu també testimonis de com li brillaven els ulls (no us recorden els de Miró?) descobrint aquests arcs, dels que ens parlarà demà a la mateixa Nau. Si podeu, no hi falteu. I deixeu-vos seduir pel seu entussiasme apassionat per l'essència de l'art.