EN LA MORT DE TÀPIES

Mica en mica, massa depressa potser, els catalans, els amants de l'art, tots els que formem part d'unes generacions de posguerra, ens anem quedant sense referents en qui emmirallar-nos. Van desapareixent aquells que han conformat la nostra vida, la nostra cultura, el nostre país, integrant-se en el nostre imaginari col·lectiu de tal manera que aquest ja seria impensable sense ells.

Ara acaba de marxar Antoni Tàpies. No es tracta ara de valorar els seus mèrits artístics, segurament més reconeguts arreu del món que apreciats a casa nostra. No es tracta de prendre o no partit per un determinat estil artístic o una personal forma d'entendre l'art. Tàpies va ser pintor i escultor, però també escriptor, filòsof, pensador, investigador, humanista, polític i, sobretot, un inconformista antidogmàtic i un home compromès amb el seu país i el seu temps. A les seves obres apareixen sovint les senyes d'identitat catalanes, com correspon a un artista que va ser al mateix temps un lluitador antifranquista i un catalanista bel·ligerant, que va entendre, a més, la seva obra com una arma de protesta i de reivindicació, no tan sols com una expressió artística.

Tàpies, que ja ha esdevingut universal en vida, ens ha facilitat el camí -com ja ho varen fer en el seu dia Picasso o Miró- per ser tots nosaltres una mica més universals també, una mica més coneguts, més reconeguts, més ben valorats fronteres enllà. Valdrà la pena saber anar més enllà del "m'agrada/no m'agrada", per intuir al menys que si ell ha sabut protagonitzar una revolució artística a escala mundial, a l'alçada dels millors creadors del seus temps, potser som nosaltres els que hem de fer aquest esforç d'humilitat per acostar-nos-hi amb uns ulls nous i una mirada oberta, sense prejudicis, diferent.

La Fundació Tàpies farà unes jornades de portes obertes avui i demà, ja que el funeral serà estrictament privat. Per conèixer més àmpliament la figura de Tàpies, la seva obra i el seu llegat us recomanem que entreu a la seva plana web, encapçalada precisament avui per la necrològica del seu fundador


Aquesta Fundació, que va crear ell mateix a l'edifici de Domènech i Montaner del carrer Aragó de Barcelona, va estar tancada per reformes durant dos anys, i es va reobrir el març de l'any passat.
Serveixi aquest vídeo editat per la reobertura de les instal·lacions, en el que Tàpies fa una de les seves darreres aparicions públiques, com a homenatge nostre a l'artista desaparegut. Al menys ens queda la seva obra.



(Fotografies de Tàpies i vídeo tretes de La Vanguardia digital d'avui)