diumenge, 19 de febrer de 2012

LA SALA ROVIRA, HOMENATGE AL DIBUIX

En el comentari que fèiem arran de la mort d'Antoni Tàpies dèiem que ens estem quedant sense referents, si més no en el camp de l'art. La desaparició d'aquest artista als 88 anys, però, ja entrava dins les previsions que imposa la llei de vida i, d'alguna manera, era inevitable. 


Hi ha altres desaparicions, en canvi, que fan més mal, precisament per no ser inevitables. Aquest és el cas, per exemple, de GAL-ART, a casa nostra, o de la Sala Rovira, a Barcelona, que han hagut de tancar les portes tristament a començaments d'any a causa de la crisi.




A la inauguració de l'exposició Col·lectiva 15 x 15 de dibuix, el passat divendres 3 de febrer a la Presó, Antoni Luis parlava precisament del tancament d'aquesta sala barcelonina, un dels últims reductes dedicats a fomentar i promocionar el Dibuix com a art amb majúscules. En el post d'aquella inauguració publicàvem un vídeo de l'inici del discurs, juntament amb algunes fotos de l'ambient, i per raons d'espai deixàvem en el tinter tota la referència a aquest fet. Però no voldríem que quedés en l'oblit, i reproduïm a continuació un extracte de les seves paraules:




Avui toca parlar de dibuix per deixar, una vegada més, alguns conceptes clars sobre aquesta tècnica d’expressió artística. Fa ben pocs dies s’anunciava per la televisió del país el tancament de la Sala Rovira, de la Rambla de Catalunya, una espai emblemàtic on el dibuix i l’obra sobre paper de petit format d’artistes catalans ha imperat durant 70 anys acompanyats pels llibres que també es venien en el mateix establiment. La davallada de vendes ha fet que el propietari de la sala tanqui portes. Quan donaven la notícia hi apareixia el conegut crític d’art Josep Ma. Cadena, gran amic de la nissaga dels Rovira, i (...) deia que el dibuix és la base de l’art plàstic en general i afegia un altre comentari: sense el dibuix no s’aguanta res.

Així, davant d’opinions respectables, que tracten el dibuix com un gènere menor o simplement com un complement de la pintura, s’hi oposen declaracions com les que hem esmentat de les que deduïm que el dibuix és la porta, la base, el fonament, a la vegada que es pot considerar com a obra completa que permet veure els inicis i l’entramat compositiu i evolutiu de les obres enllestides, però també dels seus autors o autores. Hi ha dibuix on s’endevina clarament aquesta intenció, la de començar un camí cap a una peça més arrodonida i acabada amb un altra tècnica. Molt sovint però veiem dibuixos que ens permeten afirmar amb total rotunditat que ja tenen entitat pròpia, ja sigui per voluntat de l'artista o no.
Per aquesta raó avui podem afirmar, afegint-nos a les paraules del crític i a les d’altres estudiosos que han comissariat grans mostres de dibuix, que no hi ha bon pintor o escultor sense la base del domini del dibuix. De fet, si repassem i pensem en la història de l’art des dels dibuixos de la prehistòria fins el present, no podem treure’n altra conclusió sobre el valor del dibuix. (...)
Des de l’Associació Sant Lluc, però, animem cada temporada amb una o més mostres col·lectives que demostren la importància que els artistes del nostre entorn donen al dibuix i, amés, ho demostren amb peces de petit format, la qual cosa n’augmenta el seu mèrit.
Per tant, avui és un dia d’aquells en què podem estar satisfets pel fet de poder mostrar la sensibilitat dels nostres artistes mitjançant la tècnica del dibuix i confirmar que aquest és un camí encara transitat i que mira el futur. 





Volem reivindicar també, des d'aquí, el valor del dibuix, i volem al mateix temps reivindicar el compromís que l'Associació ha mantingut sempre en la seva promoció, estudi, difusió i valoració. 

Serveixi aquest enllaç web de la Sala Rovira com a homenatge "pòstum" a aquesta Sala desapareguda, i com a recordatori de la nostra voluntat de continuar entestats a valorar el dibuix com a Art. I al mateix temps us invitem a participar en les nostres col·lectives, en els nostres cursos i tallers de dibuix al natural, a seguir practicant i aprofundint cadascú des de les seves possibilitats en el seu estudi i treball i, naturalment, a assistir a les nostres exposicions monogràfiques.