dissabte, 14 de maig del 2011

4t PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ-III

INAUGURACIÓ I VEREDICTE
Reproduïm íntegrament el text de Vern Bueno que es publica al CAPGRÒS DIGITAL, il·lustrat amb fotografies de l'Associació:


Airport’, de l’artista peruà Rafael Guerrero, és l’obra guanyadora del 4rt Premi de Pintura Torres Garcia, dotat amb 9.000 euros. El veredicte es va donar a conèixer ahir dijous, dia 12, a la sala d’actes de Caixa Laietana. El prestigiós jurat de la Biennal, organitzada per l’associació Sant Lluc per l’Art, ha pres una decisió arriscada guardonant aquesta peça del jove creador sud-americà, un pastel sobre acrílic i tela de 150 x 92 cm on hi plasma part d’un aeroplà de forma minimalista i sense cap nota de color. L’exdirector del Reina Sofia Juan Manuel Bonet, el crític Daniel Giralt-Miracle, el creador de Dau al Set Arnau Puig i l’activista Paco Rodon, que integren el jurat, també van concedir dues mencions, a l’argentí Gonzalo Elvira per l’obra 23:42 i al madrileny Eduardo Martín del Pozo per “Crippled Symmetries”.


Rafael Guerrero Céspedes (Piura, Perú, 1980) viu actualment a Barcelona, on està acabant de cursar la carrera de Belles Arts. Nerviós i tímid en recollir el guardó, Guerrero va explicar que l’obra que ha presentat al concurs recull “tot el que té implícit” per a ell la figura de l’avió. “M’he passat la vida viatjant, estic a l’aire molt sovint”, va explicar. Mentre esperava emprendre els vols, Guerrero es va dedicar a fotografiar i prendre apunts dels avions, sovint amb la visió que acaba plasmant en el quadre, de la meitat del fusellatge fins a la cua, tal i com es poden veure els aparells des de les sales d’embarcament dels aeroports. “Airport” mostra també els coneixements en dibuix tècnic de l’artista, que va estudiar disseny industrial abans d’emprendre Belles Arts. L’artista va constatar, a més, que no s’esperava pas la victòria. “El meu únic objectiu era participar, mostrar la meva obra”, va dir. 




També van prendre la paraula els dos altres artistes que van rebre la menció del jurat. Gonzalo Elvira, nascut a la Patagonia, també resideix a Barcelona. Durant dos anys ha realitzat fins a 600 fotografies de racons de la ciutat, de nit. “Volia fer una espècie de pel·lícula de la ciutat, on cada imatge és un fotograma”. Una d’aquestes imatges l’ha convertida en el quadre que ha presentat a la Biennal.

Eduardo Martín del Pozo, per la seva banda, va explicar que s’ha inspirat en el llenguatge del compositor nord-americà Morton Feldman -estretament vinculat al corrent de l’expressionisme abstracte d’Estats Units- i l’ha intentat plasmar sobre tela. 

Continuïtat assegurada
Després del lliurament dels guardons, l’atenció es va traslladar a la inauguració de la mostra amb les 40 obres seleccionades com a finalistes, entre les 247 que s’han rebut enguany. El president de l’associació Sant Lluc per l’Art, Antoni Luís, va destacar la “millora gradual” de les obres presentades durant les quatre edicions de la Biennal. Un certamen que considera consolidat i que té la “continuïtat ben coberta”, gràcies al suport que rep tant de l’Ajuntament i l’IMAC com de Caixa Laietana.

El president de l’entitat d’estalvis, Jaume Boter de Palau, va destacar precisament que l’obra social de la caixa seguirà apostant per la Biennal. “I ara que serem mes rics, ho podrem fer amb una visió més gran”, va afegir, en referència a la creació de Bankia per part de Caixa Laietana i sis caixes més de l’Estat. Boter de Palau va aprofitar per apuntar que aquest serà un dels seus últims actes com a president de Caixa Laietana. L’alcalde, Joan Antoni Baron, va cloure l’acte destacant que la Biennal “s’ha consolidat com a efemèride del calendari cultural del país”.

1 comentari:

Anònim ha dit...

solo hace falta ir a la exposición y verla con tus propios ojos para darte cuenta de la mediocridad y la tontería que hoy en día impera. Unos miembros del jurado incapacitados por ver y saber distinguir aquello que es bueno de aquello que no lo es. Cuanto se nota que les falta mucho conocimiento en el campo plástico. seguramente por estar acostumbrados a ver mala pintura y entrar poco frecuente a los museos a recordar como lo hacían los clásicos. La técnica es una herramienta te dirán para justificar su poca sensibilidad emocional con la obra. A nivel conceptual, tampoco veo un discurso solido y mejor en ninguna de las tres obras.

Nos están haciendo creer una mentira, influida por intereses políticos y económicos suyos. La tontería cada vez va más allá convirtiendose en una estafa. A estos señores miembros del jurado deberían ponerlos en la cárcel! porque están cometiendo un crimen contra la historia del arte.

Con todos los respetos a Rafael Guerrero, el ganador y a las dos personas galardonadas, que considero que sus obras son validas, esta distribución de los premios, a mi criterio personal esta mal distribuida. Ya no es una opinión personal de critico de arte, no hace falta serlo para ver un hecho tan lógico y evidente.

Hay tantas cosas que se tienen que cambiar..