A aquestes alçades tothom ho sap tot de Van Gogh, i si no, pot saber-ho fàcilment (Molt especialment aconsellable el repàs dels llibres d'història de l'art als qui participin en aquesta sortida per terres van goghianes, per saber què van a veure i per on trepitjaran). Per tant no parlarem de la pintura de Van Gogh, a la que cadascú s'hi acostarà pel seu compte segons les seves necessitats, sinó de les emocions que pot causar la seva contemplació.
Don LcLean, un jove cantautor americà desconegut pràcticament en aquelles èpoques, gravava el 1971 un disc destinat a causar una revolució sense precedents en el panorama musical: American Pie. La tercera cançó del disc, Vincent, estava també destinada a convertir-se en emblemàtica: dedicada al pintor Van Gogh, i editada en single, ben aviat es convertiria en el nª 1 de vendes en el Regne Unit. El mateix Museu Van Gogh, a Amsterdam, rep als seus visitants amb aquesta cançó, que la majoria coneix com a Starry, Starry night, les paraules amb les que comença.
La idea d'escriure una cançó sobre Van Gogh se li va ocórrer davant d'una làmina de La nit estelada, impressionat per la biografia que estava llegint, i decidit a identificar-se amb el seu dolor i patiment. La bogeria de Van Gogh la transforma en incomprensió dels altres, incapaços de percebre el món amb la mirada sensible de l'holandès i de captar el missatge que ens envia amb les seves obres.
Amb la seva extraordinària forma de cantar, McLean conforma una visió de la vida i l'obra de Vincent que inclou nombroses referències a altres obres de l'artista, als seus temes i colors habituals, i sobretot l'emoció que li provoca la seva contemplació.
De la cançó se n'han fet diversos muntatges gràfics. El que us oferim, amb imatges d'obres de Van Gogh, inclou la traducció castellana de la lletra original, en subtítols. Esperem que us agradi:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada