ORA ET LABORA

La notícia d'un robatori en un convent de clausura de Saragossa, que sense més detalls podria aparèixer a la secció de successos d'un diari local, va adquirint rellevància mediàtica a mesura que es van coneixent més detalls.

Primerament per la desorbitada suma sustreta, 1,5 milions d'euros segons les primeres declaracions, encara que les mateixes víctimes la rebaixaven sustancialment poc després a "només" 450.000 €.
Immediatament salta la pregunta lògica: d'on surten tots aquests diners, en bitllets majoritàriament de 500€ -aquests Bin Ladens que tothom sap que existeixen encara que tan pocs passen per les nostres butxaques- amagats en un armari en bosses de plàstic?
I sense solució de continuïtat, Hisenda, que ja es pregunta si no l'hauran defraudada, ja que no sembla versemblant que tal fortuna s'hagi aconseguit només fent feines d'enquadernació i restauració de llibres, o venent melmelades i sobaos.

Tot això, per interessant que sigui, no ens incumbeix directament. Però aquí entra la part per nosaltres més sorprenent: aquests diners provenen, principalment, de la venda dels quadres de la seva "monja pintora", Isabel Guerra. Confessem humilment que no la coneixíem, ni a ella ni la seva obra. I suposem que tampoc gaires de vosaltres. Per això  us facilitem uns quants documents aclaridors de la seva figura. Primerament, un vídeo amb presentació autobiogràfica:



En aquest altre es pot seguir en detall la seva obra, sense comentaris:



I per si voleu ampliar coneixements sobre la seva obra, la seva biografia i el seu curriculum, cliqueu AQUÍ, AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ . És impressionant!

El que aquesta bona dona, autodidacta tancada sense veure el món exterior, pinti amb un hiperrealisme tècnicament perfecte ja és admirable. Però encara ho és més que, tancada al món exterior, sàpiga posar el seu art al servei d'una mística i d'una concepció religiosa de la vida que connecti tan bé amb el món "de fora", aquest que no coneix directament, i ho faci sense el carrinclonerisme i la ramploneria a la que altres institucions religioses similars ens tenen acostumats. I que se la valori tant que els seus quadres es cotitzin entre 12.000 i 20.000 €, que quan fa una exposició la tingui venuda en un moment i que no doni l'abast amb els encàrrecs que te.

El cardenal de Toledo, Francisco Álvarez Martínez, durant la presentació el 2002 del seu retrat, obra de Isabel Guerra (a la seva dreta).

És clar que no sempre pinta per amor (a l'art) i algunes vegades té "compromisos ineludibles" que la poden ajudar a anar tirant endavant amb les necessitats de la congregació. No per casualitat l'han nomenada membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis, i de la de Toledo.



El que més sorprèn de tot l'afer és que ella, que només pinta, a més de resar, com a la feina pròpia de la seva vida comunitària (i es desentén de tota activitat mercantil), estigui tan ben introduïda en els circuits comercials i artístics, i fins i tot en els d'internet. Perquè a banda de més de 20 exposicions individuals i 20 de col·lectives, està present a la xarxa on es venen reproduccions de les seves obres a 1000 euros la còpia, amb tirades numerades i signades de 50 exemplars cada una (VEURE AQUÍ).

Imaginem que deu haver-hi algú que (de manera desinteressada) s'estava fent d'or com a marxant de la monja pintora, o del convent. I ves a saber si no té cap relació amb els Bin Ladens desapareguts en bosses de plàstic, d'un armari tancat en una habitació tancada d'un monestir de clausura on, misteriosament, han aparegut els únics panys forçats de tota la història. Potser era el jardiner, o el repartidor del butà, però ara ja deu estar tombat sota una palmera en algún paradís fiscal del Pacífic. Es que li han posat que ni pintat!