Buscando la luz IV, creada per Chillida l'any abans de morir, va estar des del 2002 fins el 2004 en el parc escultòric de Yorkshire (nord d'Anglaterra) i posteriorment en el Guggenheim i a la Plaza de la Convivencia de Bilbao, al costat de les torres creades per Arata Isozaki.
Aquests últims dies s'ha pogut veure a Londres, en el Royal Hospital Gardens de Chelsea, mentre la resta de la colecció privada Homenaje a Chillida va reunir-la Christie's per darrera vegada en una exposició a Londres abans de ser subhastada per pagar deutes.
L'obra s'ho val, ben segur, encara que aquestes xifres no deixaran mai de sorprendre'ns. Però val a dir que la venda se l'han treballada de valent. Veieu sinó aquest vídeo i el catàleg que la casa de subhastes va preparar per a l'ocasió, segons que publica Arteinformado:
Quan vam estar al Chillida Leku -una de les visites més memorables que ha organitzat l'Associació- vam veure al jardí una versió més petita d'aquesta escultura, i quan vam preguntar al guia el perquè del seu nom, ens va dir: "entreu dins de l'escultura"; ho vam fer i, cada un de nosaltres, en entrar, alçava el cap mirant cap a munt: "Buscant la llum".
Ningú no es podia estar de tocar amb la mà aquelles càlides parets de fred acer corten, com si el contacte ens ajudés a enlairar la vista cap a la claror: les marques d'aquest contacte humà són ben visibles fins a l'alçada d'un braç aixecat.
Les mateixes parets de l'escultura semblen uns braços enlairats amb les mans obertes clamant al cel, a l'estil de les del Guernica de Picasso, donant una altra significació simbòlica a la idea de buscar la llum.
Tant de bo que algun dia es pugui seguir buscant la llum allà, entre les planxes metàl·liques, al jardí del Chillida Leku.
Quan vam estar al Chillida Leku -una de les visites més memorables que ha organitzat l'Associació- vam veure al jardí una versió més petita d'aquesta escultura, i quan vam preguntar al guia el perquè del seu nom, ens va dir: "entreu dins de l'escultura"; ho vam fer i, cada un de nosaltres, en entrar, alçava el cap mirant cap a munt: "Buscant la llum".
Ningú no es podia estar de tocar amb la mà aquelles càlides parets de fred acer corten, com si el contacte ens ajudés a enlairar la vista cap a la claror: les marques d'aquest contacte humà són ben visibles fins a l'alçada d'un braç aixecat.
Les mateixes parets de l'escultura semblen uns braços enlairats amb les mans obertes clamant al cel, a l'estil de les del Guernica de Picasso, donant una altra significació simbòlica a la idea de buscar la llum.
Tant de bo que algun dia es pugui seguir buscant la llum allà, entre les planxes metàl·liques, al jardí del Chillida Leku.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada