BONES FESTES

Haureu rebut ja per correu, o estareu a punt de rebre-la, la nostra Nadala. Des d'aquest blog volem també sumar-nos a la felicitació que us hem fet de manera oficial com a Associació, i per això reproduïm també aquí aquest magnífic dibuix de Francesc Bas.

Des de fa tres anys pretenem que aquesta tradicional expressió de bons desitjos nadalencs tingui per a nosaltres un valor afegit, el del regust artístic: i així va ser primer un gravat original de David Vergés i l'any passat un deliciós dibuix de Margarita Feixas. Aquest any, amb una altra obra original gairebé a impremta, ens sorprenia la mort sobtada de Francesc Bas. El comentari de la seva dona -ens resistim a anomenar-la vídua- de que estava acabant de fer la que sempre enviava als seus amics ens donava peu a demanar-li que ens cedís un dibuix seu per la nadala d'aquest any, a manera d'homenatge pòstum. Va accedir-hi gustosa.

Val a dir que les hores passades a casa seva, amb la Joaquima ensenyant-nos carpetes i dossiers plens d'originals de tot tipus, dels que feia per encàrrec i dels que dibuixava per gust, són una experiència impagable. Felicitacions comercials, amb gust d'èpoques passades, felicitacions artístiques, intemporals com aquesta que vàrem triar, desitjos de pau, de felicitat per les festes, de prosperitat pels anys venidors, tots amb la seva pulcra grafia, amb la seva perfecta dicció gràfica, amb la seva sensible manera de transmetre sentiments...

A les felicitacions d'en Francesc hi havia sempre uns quants temes recurrents: els galls, les mans, les estrelles, els coloms... Com si estigués preparat, en Francesc va aixecar el vol, fa poc, en cantar el gall. Va obrir les mans, i un estol de coloms va enlairar-se cap a les estrelles.

Ens ha deixat, per aquestes dates, un missatge com a testament: que siguem capaços d'enlairar-nos amb els seus coloms, per saber veure les estrelles.

Des d'aquí, molt bones Festes a tots, i el nostre agraiment i suport a la Joaquima.

Un abraçada ben forta

CARME PERIS EXPOSA A LA PRESÓ

Recordeu que aquest dijous, a les 8:00h del vespre, Carme Peris inaugura la seva exposició Dissabtes lliures al nostre local Sala-Taller de la Presó.

La Carme és una artista polifacètica. Nascuda a Barcelona, va alternar el seu treball de dissenyadora d'Arts Gràfiques amb estudis a l'Escola Massana i a Belles Arts. Amb més de cent llibres publicats, des de 1979, tant a editorials espanyoles com estrangeres, ha simultanejat aquesta feina d'il·lustradora amb les col·laboracions periòdiques de dibuixos per diaris, com l'AVUI.

Ha exposat a Bolònia, Bratislava, Praga, Gotebourg i Japó, i a més ha donat classes de tipografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Central. Ha fet també una sèrie de litografies basades en textos de poetes.

Per si tot això no fós prou, els dissabtes que té lliures els dedica a pintar. Aquest és el motiu del títol de l'exposició, una mostra d'olis que tenen ben poc a veure amb la seva tasca habitual, tant per la seva temàtica com tècnicament. Aquí, sense l'obligació de cenyir-se a un guió, a un conte d'altres, a un poema aliè que no obstant ha de fer-se seu, pot expresar-se tal com és, tal com sent, amb llibertat absoluta i independència total.

Esperem que el resultat d'aquesta experiència us sigui ben satisfactori, i que a ella li obri, potser, un nou camí en la seva trajectòria artística.

L'exposició es podrà veure al nostre local de la Presó fins el 10 de gener, en els horaris habituals, de dijous a dissabtes de 18:30 a 20:30h i diumenges i festius d'11:30 a 13:30h. Recordeu, però, que els dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any estarà tancat.

MARC LLACUNA DE NOU

Marc Llacuna, de nou, ja que si el mes de maig va ser el protagonista indiscutible en guanyar el Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i fa poc va tornar-ho a ser al signar-se oficialment la cessió de l'obra guanyadora a l'Ajuntament, el proper divendres, a les 7'30h de la tarda, inaugura a la sala del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, l'exposició I si en despertar descobreixes que t’has convertit en un llangardaix ?

Sota aquest títol, que no dóna gaire pistes del seu contingut, en Marc tanca tot un cicle. Un cicle que va començar fa sis anys, i que culmina, amb aquesta exposició, tot un procés creatiu d'introspecció, de recerca constant, plè d'alts i baixos artístics i personals, de renúncies i d'encerts, de dubtes i de reconeixements.

L'instint de Teresa Roig va portar-la a programar la primera exposició a l'Espai Hartmann, pel gener de 2004, amb una col·lectiva anomenada Joves valors. Eren set joves, pràcticament desconeguts aleshores, i entre els que hi figurava en Marc, que hi participava amb aquestes dues peces:

 L'olfacte de la Teresa va quedar demostrat l'any següent, quan en Marc va presentar-se a la primera Biennal, i a més de quedar seleccionat, va ser un dels quatre guardonats. I va tornar-hi a la segona edició, el 2007, i va tornar a quedar seleccionat. I va seguir insistint i, a la tercera, la de 2009, va ser seleccionat altre cop i, a més, com qui no vol la cosa, va ser-ne el guanyador (a les fotos, per ordre, les obres de 2005, 2007 i la premiada de 2009)

 

Ara, tot just mig any després, ens presenta aquest final de trajecte, aquesta tornada als inicis, per tancar tota una època i tot un cicle. Ho fa amb una exposició que, com diu Pere Pascual (que en farà la presentació), és alhora evolució i pas endavant en la seva meditada carrera. Les seves obres deixen la línia per passar a l’espai com eix constructor , però mantenint de totes totes el fonament cinètic que el caracteritza i que és raó i causa del seu fer.
Un treball divers, polivalent, de gran atreviment, jugant al màxim amb la complicitat de l’espectador que ara més que mai, certament és el que ha d’acabar l’obra.
Una aposta de gran interès, enormement subjugadora i que una vegada has estat capaç de traspassar el límit de l’aparent discordància que l’autor ens sembla proposar, si un és capaç de llençar-se al joc plàstic, sensitiu i creatiu que l’autor ens proposa, els resultats son del tot afalagadors.

La inauguració és el divendres, però el dimecres, durant tot el dia, en Marc ens convida a assistir al muntatge i preparació de l'exposició. Estarà molt satisfet de que passeu a veure-ho, i a saludar-lo.

SALA DALMAU

Fa més d'un mes, el 9 de novembre, us comentavem en aquest blog la inauguració a la Sala Dalmau de l'exposició dedicada a Torres García, que tancava l'any del 30è aniversari de la Galeria.

Aquesta exposició havia de finalitzar el 31 de desembre, però des de la mateixa Sala ens comuniquen que es prorrogarà fins el 9 de gener. Així que tots aquells que encara no heu trobat el moment, podeu aprofitar ara aquest regal per anar-hi.

Us comentavem també la bona relació que tenim amb Mariana Draper, la directora de Sala Dalmau, pel seu ajut en les gestions d'organització de la primera edició del Premi Torres García-Ciutat de Mataró.

Ens fa il·lusió comentar-vos que en una visita a aquesta exposició actual li hem fet a mans un catàleg de l'edició de 2009, a la que ella ha correspost obsequiant-nos amb una col·lecció de una sèrie de petits catàlegs de diverses exposicions fetes a la seva Galeria, referents a Torres Garcia, els seus alumnes, el seu taller i el seu fill Augusto.

Naturalment que aquests catàlegs, com tota la resta de bibliografia i documentació que tenim d'aquest autor, estan a la vostra disposició per tot el que necessiteu.

DUES EXPOSICIONS DE SOCIS

Hem rebut notificacions de dues exposicions que fan socis nostres durant aquestes festes, i que reproduïm tal com ens les fan arribar :

SANTI ESTRANY A NOVA YORK

L´artista mataroní. Doctor en Belles Arts, a finals a d´octubre va participar a l´EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DEL LOUVRE DE PARIS.
Actualment ha sigut sol.licitada la seva obra per participar a l´EXPOSICIÓ INTERNACIONAL "EUROPEAN ARTIST IN NEW YORK", a la KIPS GALLERY DE NEW YORK.
És la exposició internacional número 20 que participa l´artista a Europa i Amèrica, demostrant que la seva obra és avaluada internacionalment.
En la temàtica de la mostra de New York figuren obres de Kobenhaven, Firenze, Venezia, Amsterdam, London, Paris.
Exposició oberta fins el 31 de desembre.


SALVADOR CASTELLÀ A L'ESTUDI TENAS DE CANET

Molta sort a tots dos

EXPOSICIÓ MINI-ART

Ahir dissabte es va inaugurar a la nostra Sala al Casal l'exposició col·lectiva MINI-ART, amb un grau de participació que va desbordar totes les previsions.

Amb una vuitantena d'obres, entre olis i dibuixos, el muntatge ideat per Teresa Roig, amb totes les teles, del mateix format, penjades tocant-se les unes a les altres a manera de llargíssim fris multicolor, sense distincions entre artistes, resulta senzillament espectacular.

Mai agrairem prou a la Teresa la seva dedicació en cos i ànima a l'Associació, el seu esperit de servei, el seu olfacte per intuir noves possibilitats, la seva humilitat davant els magnífics resultats assolits, la capacitat d'organització que juntament amb en Daniel Llin al front d'aquesta Sala, però que ella multiplica amb les de la Presó i ara la del Col·legi d'Aparelladors com abans ho feia amb l'Espai Hartmann, va prodigant a un promig anual de dues exposicions al mes.

La Teresa, que a qualsevol altre lloc seria tractada com la Senyora Comissària de les exposicions, a casa nostra massa sovint la tenim infravalorada. Volem fer extensiu des d'aquí el nostre reconeixement a la tasca també anònima i callada d'en Jaume, sense la qual tampoc res de tot això que fem seria possible.

La inauguració va començar com ja és habitual amb unes paraules del president, que a més de agrair la gran participació a la mostra i l'assistència dels presents, va aprofitar per fer un breu recordatori-homenatge de Francesc Bas, l'excel·lent grafista i dibuixant mort a principis de setmana.

Us deixem a continuació amb un recull de fotografies de l'ambient de la Sala, on els que hi varen assistir s'hi podran identificar fàcilment.

EXPOSICIÓ D' IMMA BANET

Imma Banet ens fa arribar la invitació a la seva exposició de Nadal, Singulars, que inaugurarà el proper dissabte 12 de desembre a la Sala d'Exposicions del carrer Sant Josep nº 18-20 de Mataró.

L'exposició es podrà veure fins el 5 de gener, tots els dies de 6 a 9 del vespre excepte Nadal, Sant Esteve i Fi d'Any. Molta sort!

EN LA MORT DE FRANCESC BAS

Després de tants dies sense comentaris en el blog per manca de notícies a destacar, avui ens veiem empesos a fer-ho de la pitjor manera que hauriem volgut: per comunicar la defunció d'un company, d'un amic.

Aquest matí ha mort, de manera sobtada, Francesc Bas. Tot i el seu delicat estat de salut, res no feia pensar en un desenllaç com aquest, però el seu cor, amb les seves insuficiències tot i el marcapassos, ajudat per un fort refredat, ha dit prou a l'edat de 76 anys. Per exprés desig seu, manifestat amb anterioritat, no hi ha hagut comiat a la sala de vetlla, però el podrem acompanyar demà a un quart d'onze del matí, a la Basílica da Santa Maria.

Des d'aquí volem fer arribar a la Joaquima l'abraçada més carinyosa, i el condol de tots els socis de Sant Lluc. El logotip de l'Associació, que és obra seva, a més de lluir-lo a la solapa avui el portem, més que mai, penjat al cor.
Sigui aquest el millor homenatge que li puguem retre.

La premura del temps no ens permet estendre'ns massa, ja que la immediatesa de la notícia i la necessitat de publicar-ho abans del funeral no ens deixa gaire marge. 

Diguem només, de moment, que en Francesc va ser un extraordinari grafista i publicista, professor de l'Escola Massana i membre del FAD, que va destacar especialment en el disseny de tipografies creades expressament per a cada necessitat. 

Va fer dotzenes de logotips i marques comercials tan conegudes com la de Cacaolat o de la cafeteria La Oca, i cartells com el de la Fira de Mostres, que li va merèixer ser guardonat per l'Ajuntament de Barcelona. També es prodigà en el camp de la publicitat gràfica, i en el disseny editorial com a creador de cobertes i enquadernacions. En Francesc, a més d'una extensa cultura i un domini absolut del dibuix i de la tècnica gràfica, estava dotat, com a publicista, d'una capacitat especial per intuir l'essència del què pretenia comunicar. Tenia, a més, com a grafista, l'habilitat innata de l'estructura, d'aquest ordre intern que tenen tots els seus dissenys, que no es veu però que hi és, i que els fa, ja des del primer cop d'ull, perfectes: no podrien ser d'una altra manera (el nostre logo, sense anar més lluny, el va realitzar, segons confessió pròpia, retallant directament a ma alçada, amb unes tisores de manicura, un paper de xarol negre)

Tota aquesta perfecció no és casualitat. En Francesc tenia un bon exemple a casa, amb el seu pare, professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró i company i amic de Rafel Estrany, amb qui va contribuir a salvaguardar el patrimoni artístic de la ciutat.  Després la família es va traslladar a Tortosa, i ell es va establir a Barcelona, on durant molts anys va treballar en el seu estudi-taller del carrer Paris, fins que les necessitats del mercat li exigien cada cop més una informatització de les feines, que ni per edat ni per convicció es va atrevir a assumir.

Va tornar aleshores al Mataró dels seus orígens, i abandonant les tasques de dissenyador professional va reempendre les artístiques, aquestes aquarel·les i tremps tan característics amb els que el coneixem avui, a manera de vitralls de colors gairebé plans o degradats emplomats amb una nítida línea blanca.

La fotografia correspon a l'exposició que va fer el 2004 a l'espai Capgròs, l'única individual a Mataró si no anem equivocats, a més d'una altra realitzada poc després a Tortosa. Ha participat, però, assíduament, a la Col·lectiva Sant Lluc des de fa molts anys, i a la darrera d'homenatge en el 25è aniversari del setmanari Capgròs.

Habitual col·laborador d'aquesta Junta, ens ha donat sempre unes lliçons impagables de fidelitat, d'experiència i de saviesa. La seva darrera contribució va ser la de formar part del Jurat en el Premi de Pintura Ràpida organitzat l'any passat amb motiu del Mil·lenari de Santa Maria.

Ens hem quedat amb les ganes d'una exposició monogràfica dedicada a la seva obra, plantejada ja fa temps, que li feia força mandra emprendre. Darrerament sembla que hi havia una millor predisposició per part seva, però no hi hem sigut a temps. Quan la fem, que la farem, ja no podrem comptar amb la seva experiència, amb la seva saviesa. Comptarem, però, amb tota la nostra il·lusió.