Marc Llacuna, de nou, ja que si el mes de maig va ser el protagonista indiscutible en guanyar el Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i fa poc va tornar-ho a ser al signar-se oficialment la cessió de l'obra guanyadora a l'Ajuntament, el proper divendres, a les 7'30h de la tarda, inaugura a la sala del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, l'exposició I si en despertar descobreixes que t’has convertit en un llangardaix ?
Sota aquest títol, que no dóna gaire pistes del seu contingut, en Marc tanca tot un cicle. Un cicle que va començar fa sis anys, i que culmina, amb aquesta exposició, tot un procés creatiu d'introspecció, de recerca constant, plè d'alts i baixos artístics i personals, de renúncies i d'encerts, de dubtes i de reconeixements.
L'instint de Teresa Roig va portar-la a programar la primera exposició a l'Espai Hartmann, pel gener de 2004, amb una col·lectiva anomenada Joves valors. Eren set joves, pràcticament desconeguts aleshores, i entre els que hi figurava en Marc, que hi participava amb aquestes dues peces:
L'olfacte de la Teresa va quedar demostrat l'any següent, quan en Marc va presentar-se a la primera Biennal, i a més de quedar seleccionat, va ser un dels quatre guardonats. I va tornar-hi a la segona edició, el 2007, i va tornar a quedar seleccionat. I va seguir insistint i, a la tercera, la de 2009, va ser seleccionat altre cop i, a més, com qui no vol la cosa, va ser-ne el guanyador (a les fotos, per ordre, les obres de 2005, 2007 i la premiada de 2009)
Ara, tot just mig any després, ens presenta aquest final de trajecte, aquesta tornada als inicis, per tancar tota una època i tot un cicle. Ho fa amb una exposició que, com diu Pere Pascual (que en farà la presentació), és alhora evolució i pas endavant en la seva meditada carrera. Les seves obres deixen la línia per passar a l’espai com eix constructor , però mantenint de totes totes el fonament cinètic que el caracteritza i que és raó i causa del seu fer.
Un treball divers, polivalent, de gran atreviment, jugant al màxim amb la complicitat de l’espectador que ara més que mai, certament és el que ha d’acabar l’obra.
Una aposta de gran interès, enormement subjugadora i que una vegada has estat capaç de traspassar el límit de l’aparent discordància que l’autor ens sembla proposar, si un és capaç de llençar-se al joc plàstic, sensitiu i creatiu que l’autor ens proposa, els resultats son del tot afalagadors.
La inauguració és el divendres, però el dimecres, durant tot el dia, en Marc ens convida a assistir al muntatge i preparació de l'exposició. Estarà molt satisfet de que passeu a veure-ho, i a saludar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada