Aquest matí ha mort, de manera sobtada, Francesc Bas. Tot i el seu delicat estat de salut, res no feia pensar en un desenllaç com aquest, però el seu cor, amb les seves insuficiències tot i el marcapassos, ajudat per un fort refredat, ha dit prou a l'edat de 76 anys. Per exprés desig seu, manifestat amb anterioritat, no hi ha hagut comiat a la sala de vetlla, però el podrem acompanyar demà a un quart d'onze del matí, a la Basílica da Santa Maria.
Des d'aquí volem fer arribar a la Joaquima l'abraçada més carinyosa, i el condol de tots els socis de Sant Lluc. El logotip de l'Associació, que és obra seva, a més de lluir-lo a la solapa avui el portem, més que mai, penjat al cor.
Sigui aquest el millor homenatge que li puguem retre.
La premura del temps no ens permet estendre'ns massa, ja que la immediatesa de la notícia i la necessitat de publicar-ho abans del funeral no ens deixa gaire marge.
Diguem només, de moment, que en Francesc va ser un extraordinari grafista i publicista, professor de l'Escola Massana i membre del FAD, que va destacar especialment en el disseny de tipografies creades expressament per a cada necessitat.
Va fer dotzenes de logotips i marques comercials tan conegudes com la de Cacaolat o de la cafeteria La Oca, i cartells com el de la Fira de Mostres, que li va merèixer ser guardonat per l'Ajuntament de Barcelona. També es prodigà en el camp de la publicitat gràfica, i en el disseny editorial com a creador de cobertes i enquadernacions. En Francesc, a més d'una extensa cultura i un domini absolut del dibuix i de la tècnica gràfica, estava dotat, com a publicista, d'una capacitat especial per intuir l'essència del què pretenia comunicar. Tenia, a més, com a grafista, l'habilitat innata de l'estructura, d'aquest ordre intern que tenen tots els seus dissenys, que no es veu però que hi és, i que els fa, ja des del primer cop d'ull, perfectes: no podrien ser d'una altra manera (el nostre logo, sense anar més lluny, el va realitzar, segons confessió pròpia, retallant directament a ma alçada, amb unes tisores de manicura, un paper de xarol negre)
Tota aquesta perfecció no és casualitat. En Francesc tenia un bon exemple a casa, amb el seu pare, professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró i company i amic de Rafel Estrany, amb qui va contribuir a salvaguardar el patrimoni artístic de la ciutat. Després la família es va traslladar a Tortosa, i ell es va establir a Barcelona, on durant molts anys va treballar en el seu estudi-taller del carrer Paris, fins que les necessitats del mercat li exigien cada cop més una informatització de les feines, que ni per edat ni per convicció es va atrevir a assumir.
Va tornar aleshores al Mataró dels seus orígens, i abandonant les tasques de dissenyador professional va reempendre les artístiques, aquestes aquarel·les i tremps tan característics amb els que el coneixem avui, a manera de vitralls de colors gairebé plans o degradats emplomats amb una nítida línea blanca.
La fotografia correspon a l'exposició que va fer el 2004 a l'espai Capgròs, l'única individual a Mataró si no anem equivocats, a més d'una altra realitzada poc després a Tortosa. Ha participat, però, assíduament, a la Col·lectiva Sant Lluc des de fa molts anys, i a la darrera d'homenatge en el 25è aniversari del setmanari Capgròs.
Habitual col·laborador d'aquesta Junta, ens ha donat sempre unes lliçons impagables de fidelitat, d'experiència i de saviesa. La seva darrera contribució va ser la de formar part del Jurat en el Premi de Pintura Ràpida organitzat l'any passat amb motiu del Mil·lenari de Santa Maria.
Ens hem quedat amb les ganes d'una exposició monogràfica dedicada a la seva obra, plantejada ja fa temps, que li feia força mandra emprendre. Darrerament sembla que hi havia una millor predisposició per part seva, però no hi hem sigut a temps. Quan la fem, que la farem, ja no podrem comptar amb la seva experiència, amb la seva saviesa. Comptarem, però, amb tota la nostra il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada