El passat divendres al vespre es va inaugurar al Col·legi d'Aparelladors l'anunciada exposició de l'artista japonesa Keiko Ogawa.
La seva obra, que podríem incloure en la categoria de la nova figuració, és d'un realisme un pèl desconcertant, ja que suposa l'enfrontament entre la plasmació de la quotidianitat occidental vista des d'un punt de vista oriental, però també d'una quotidianitat oriental, o universal -gats, gossos, fruites...- des de la mirada d'una oriental resident a Barcelona, "occidentalitzada" si es pot dir així.
El paradigma del què diem podria ser el quadre, magnífic, que representa una turista japonesa ostensiblement perduda, malgrat el plànol que sosté com si no li servís de gran cosa, en un paratge urbà que podria ser qualsevol de les nostres ciutats i carrers. Només una inscripció en una tàpia i una estructura arquitectònica que s'amaga al seu darrera ens dóna una referència geogràfica i transforma a la protagonista en una estranya a casa seva. Llengua i estructura amagades, però que hi són presents, com a substrat cultural de tota manifestació artística.
QÜESTIÓ DE PAPERS
Així les coses, l'Antoni Luis, com a president de l'Associació, va ser l'encarregat de fer la presentació de l'exposició i de l'artista.
I va necessitar l'ajut dels papers per donar-nos una visió general de l'art i la cultura japonesa, dels tòpics que l'envolten i dels que tant ens costa desfer-nos. Una detallada descripció per justificar cóm l'havia sobtat, sense conèixer-la prèviament, trobar-se davant d'una inesperada plasmació plàstica "occidental" en lloc de la tòpica grafia oriental.
També la Keiko va necessitar papers per agrair l'oportunitat d'exposar la seva primera mostra individual. Amb un envejable català, va preferir, però, llegir l'escrit que portava preparat per salvar la seva inseguretat. Va ser, això sí, una lectura encantadora, tant pel contingut com per la forma d'expressar-se (que hauria de fer envermellir molts amb molts més anys en aquestes terres).La doble condició d'observadors de cultures alienes no va ser exclusiva de l'Antoni i la Keiko. A jutjar per les imatges, hi ha força interès per descobrir els secrets de les cultures distants. Interès que trenca tots els tòpics sobre les idees preconcebudes que puguem tenir sobre les civilitzacions llunyanes i les formes recíproques de veure'ns els uns als altres.
Una magnífica exposició, sens dubte, comissariada com sempre per Teresa Roig i que ha sigut possible presentar aquí gràcies a la mediació de l'amic Alberto.
La podreu veure, en els horaris habituals del Col·legi, fins el 15 de novembre. No us la perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada