Benvingudes siguin, evidentment, totes les exposicions que donin a conèixer els nostres artistes, i felicitats a la fundació suïssa L'Hermitage per la iniciativa, però sap greu que a aquestes alçades la mostra no sigui d'homenatge sinó de descobriment. Estem segurs que si Casas i Rusiñol haguessin sigut francesos, ara els Maisons i els Rossignols penjarien de les parets del Louvre o de l'Orsay com a unes de les seves joies més valuoses. En canvi, ara s'adonen que entre Goya i Picasso, entre el XIX i el cubisme, no hi havia el buit, que va haver-hi alguns pintors, "de la generació de 1989", diuen, "que oscil·lant entre el respecte a les tradicions hispàniques i la modernitat... s'inscrivien en el corrent d'apertura que va conèixer llavors l'avantguarda espanyola": “A finals del segle XIX, Espanya era el cosí pobre d'Europa, estava replegada sobre sí mateixa i més de la meitat de la població era analfabeta, i això va generar una necessitat de sortir d'aquest complex d'inferioritat” afirma William Haumpton, comissari de l'exposició.
L'exposició reuneix un centenar d'obres d'aquesta vintena d'artistes de l'anomenada "Generació de 1898", entre els que hi trobem Sorolla, Anglada Camarassa, Aureliano de Beruete, Antoni Fillol, Ramon Casas, Cecilio Pla, Santiago Rusiñol o Ignacio Zuloaga entre d'altres, que van tenir l'ambició de posar l'art català i espanyol en consonància amb el que passava a la resta d'Europa i sortir de l'aïllament en el qual es trobaven. I del que sembla que no n'havien sortit fins ara...
L'exposició, inaugurada divendres passat, es podrà veure a la Fondation de l'Hermitage de Laussana, fins el 29 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada