L'exposició, que ja s'havia presentat a Arenys fa uns mesos, la conforma un conjunt de fotografies d'Araceli Merino de diversos aspectes escultòrics del Cementiri d'Arenys (la Sinera d'Espriu), acompanyats per la seva rèplica amb pintures sobre cartró de Carme Riera.
Totes les obres fotogràfiques, ja siguin del monument funerari sencer o detalls dels mateixos, tenen la seva parella pictòrica excepte la primera, la que obre la visita, que és una visió panoràmica del cementiri, amb la ciutat als peus i el mar al fons, "tal i com la deuria veure Salvador Espriu". El contrapunt el posa la pintura desaparellada que tanca l'exposició, i que ens presenta una panoràmica de l'avinguda de sortida del cementiri, entre els xiprers i amb la reixa al fons.
 |
| Araceli Merino explica la dificultat de la seva panoràmica |
 |
| Carme Riera explica la seva signatura a un espectador curiós |
L'exposició va tenir el seu preàmbul a les set de la tarda, a El Públic, amb la xerrada-col·loqui entre Joan Poch i les dues artistes, que van poder explicar abastament els motius que les han impulsat a bastir aquesta mostra, les dificultats tècniques que han tingut i les solucions artístiques que han proposat.
La inauguració propiament dita de l'exposició va tenir una àmplia presidència, amb les dues artistes; la directora de Te de Tertúlia, entitat que ha col·laborat en la realització d'aquesta mostra; el president de l'Associació Sant Lluc, organitzadora de l'exposició, i dos responsables de l'Any Espriu. Tots ells van intervenir per complementar les explicacions de la intervenció anterior a El Públic i agrair-se mútuament la possibilitat d'haver pogut exposar en aquesta Sala, i en aquest any del centenari de l'escriptor d'Arenys.
L'assistència de públic va ser ben nombrosa, tot i la coincidència horària amb altres activitats culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada