ASSOCIACIÓ SANT LLUC PER L'ART: ELS NOSTRES SOCIS: XAVIER BASSONS

Ja hem dit repetidament que aquest espai està destinat a la promoció dels socis artistes, i al millor coneixement personal entre tots nosaltres. Això ho fem a partir de la informació que vosaltres mateixos publiqueu en els vostres blogs o webs, complementada en alguns casos per documentació pròpia dels nostres arxius gràfics. No ens inventem res ni fem judicis de valor, encara que editem i organitzem els articles segons un esquema i unes pautes generals bastant comunes a tots els biografiats.

En alguns casos, però, el material publicat en els webs no dóna per fer una semblança com les que acostumem a publicar, per falta de dades o textos explicatius suficientment amplis. I com que entenem que així és com ho vol l'artista, respectem el seu parer i ens adaptem només a allò que ens faciliteu a les xarxes públiques.

Aquest és el cas del company a qui avui, per ordre alfabètic, dediquem aquest espai:

XAVIER BASSONS

TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Va néixer a Barcelona el 1970, però és mataroní d'adopció des de fa molts anys.

Tot i que l'afició per la pintura li ve de ben petit, no va començar a dedicar-s'hi plenament fins el 1999. És llavors quan decideix plasmar sobre la tela la realitat d’un món convuls: «No vull pintar marines ni paisatges urbans, sinó quadres en què em pugui implicar emocionalment. Podria fer obres més agradables per a la gent, però no ho vull».

«Quan pinto, el meu objectiu és despertar sensacions, no deixar a ningú indiferent», assegura. «Quan m’enfronto a una tela en blanc em marco nous reptes, ja que això implica canviar el teu esquema mental i fugir de l’encasellament»

Els retrats de personatges trasbalsats per problemes psicològics o pels horrors de la guerra són una constant en la seva obra. Així així va quedar ben palès en una de les seves primeres aparicions públiques, una mostra d'art jove organitzada per l'Associació: la seva interpretació en blanc i negre d'una crua escena d'èxode a consequència de la guerra, extreta d'una fotografia d'un diari, ja va causar sensació.

Inicis

Abans, però, en els seus inicis, va passar per una etapa de formació. La seva primera obra: el famós drap de cuina que han hagut de "patir" obligatòriament tots els que han passat per l'estudi d'Albert Alís

Estudis i apunts

Després, a més de diferents cursos d'aprenentatge i perfeccionament, la labor callada dels apunts i estudis, feina obligada per adquirir el necessari domini tècnic per emprendre qualsevol obra:

Apunt vagabund

Estudi cavall

Estudi Fortuny

Procés pictòric

Ell mateix explica en aquest exemple el procés que ha seguit des del plantejament fins a l'obra acabada: "En este proceso valoramos la pose, la luz, realizamos una posterización de la fotografía, decidimos cual es la postura definitiva y seguimos con el dibujo, luego una grisalla para comenzar el trabajo."

Un altre exemple del seu procés de treball: un autoretrat

El retrat

En Xavier dedica una especial atenció al retrat, del que n'és un especialista

Retrat a l'oli del natural

Dibuix preparatori retrat a l'oli de Júlia

Oli sobre llenç

Retrat de Godoy

Altres temàtiques

Preparació de WAR SERIES

La bota vella

Ocell mort

"Running" de idees

Docència

En Xavier s'ha dedicat també, de manera ocasional, a la docència. En aquestes imatges el veiem en una classe pràctica al Caixaforum, l'abril de 2012, durant l'exposició dedicada a Goya i Delacroix.

L'ESTUDI

MATERIALS I TÈCNIQUES

Treballa principalment l'oli, encara que també practica i usa altres procediments

Les veladures

"Evidentemente cada maestro desarrollaba una técnica a su gusto pero algunos maestros, como Rubens o Velázquez, no barnizaban sus cuadros o lo hacían muy tarde porque sus mediums eran tan fuertes que los cuadros quedaban brillantes sin embebidos y no hacia falta .Esto solo se puede conseguir con veladuras o "glasis" como dicen los franceses que viene a ser lo mismo pero llevando la veladura al máximo extremo. El caso de Velázquez en su etapa de madurez, Las Meninas por ejemplo, según su restauradora, Carmen Garrido, Velázquez es todo aglutinante, casi no tiene pigmento".

Treball d'encàrrec: còpia de Les Menines, 100 x 100 cm

"La técnica de la veladura consiste en aplicar la mínima cantidad de pintura o medio posible capa tras capa, consiguiendo que las capas superiores trasluzcan las capas inferiores, con efectos cromáticos, los cuales no se pueden resolver mediante pintura opaca. Cuando el color que se aplica es transparente se consigue un efecto de vidriado.Sí bien, la veladura se utilizo en el pasado, siguiendo la experiencia de la carpintería. Sobretodo por los buscadores del realismo, con el objeto de difuminar y transparentar los tonos de la materia. Por ejemplo, la frescura de la hoja de una lechuga, la delicadeza de un pétalo de flor o los matices del rostro de la piel humana."

EXPOSICIONS

Exposicions individuals

Exposició a Capgròs, novembre 2006