Quan qualificàvem aquesta setmana d'apassionant, pel retrobament amb tots vosaltres, per l'inici de la temporada artística, per la inauguració de dues exposicions ben considerables, poc podíem imaginar que acabaria convertint-se en una setmana de passió per a alguns. La notícia ens arribava ahir al Col·legi d'Aparelladors, a punt d'inaugurar Passió pel dibuix, i deixava estupefactes tots els assistents.
Aquest blog, creat com a instrument d'informació i de comunicació per als socis, comparteix habitualment l'alegria dels que inauguren exposicions, la felicitat dels que participen en les activitats que organitzem com a Entitat. Avui, però, ens toca compartir el dolor d'uns companys, la desgràcia d'uns amics, la sotregada d'un fet que s'esperava com el més feliç i desitjat i que en un instant és capaç de capgirar tràgicament la vida, la felicitat i el sentit de tota una família.
Quan la mort truca a la porta d'una casa al final d'una llarga vida o d'una penosa malaltia, no per previsible deixa de ser menys dolorosa, però sí la fa més comprensible. Una vida segada de sobte, en plena joventut, a l'instant de crear precisament una nova vida, afegeix a la tragèdia la incredulitat d'un fet inexplicable en ple segle XXI, i la fa més insuportable encara.
Tots sabem la passió per l'art que senten en Carlos i la Marisa. Des d'aquesta comunió d'interesos que representa l'Associació, esperem sincerament que aquesta passió compartida els ajudi a suportar millor aquests moments tan difícils. Si més no, que els ajudi a sentir-se acompanyats per tots nosaltres, a no sentir-se tan sols en la desgràcia.
Una abraçada molt, molt, forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada