FELIÇ ANIVERSARI

Emília de Torres, Donya Emília, celebrava ahir amb la família i alguns amics el seu aniversari. No tindria res de particular si no fos que en compleix cent. I ens reca una mica dir-ho, però, sabent la coqueteria amb la què, gelosament, volia mantenir en secret la seva edat.

Els centenaris s'acostumen a celebrar per honrar la memòria d'algú famós, pero en poques ocasions aquest algú pot assistir a la celebració, i ser-ne el protagonista. I en un envejable estat de salut física i mental que molts, més joves, ja voldríem.

Inauguració "60 Sant Llucs"

Tothom sap a aquestes alçades qui és Emília de Torres, així que ens estalviarem de fer-ne un panegíric. Altres plomes -altres blogs- ho han fet i ho faran millor.

Sí que volem remarcar, però, la relació que ha tingut amb l'Associació, al menys en els darrers anys. Tot i viure a Barcelona, la seva constant presència a les Col·lectives des dels seus inicis va permetre que el 2004, primer any en què instauràvem l'homenatge  als participants més veterans (amb més nombre de participacions a la Mostra), ella fos una dels homenatjats, juntament amb Antoni Boix, Manuel Cusachs, Santi Estrany, Josep Noé i Josep Puiggalí (lamentem no disposar d'imatges de l'acte).

 

Sant Lluc 2005

Amb aquest nucli dur, més els homenatjats els dos anys següents, es va celebrar a la nostra Sala del Casal, el 2006, l'exposició 60 Sant Llucs, en commemoració dels 60 anys de la seva primera edició, el 1946.

La seva presència a la Sala, en una de les escasses aparicions en públic amb la que ens ha obsequiat, la va convertir gairebé en la protagonista de l'acte, contrastant la seva diminuta figura amb l'aurèola que generava al seu voltant.

Amb Boix, Duran i Parés

Amb Puiggalí

També la seva obra, un retrat poderós, destacava per sobre la dels seus companys amb una potència aclaparadora.

La següent aparició en públic, i darrera de moment, va ser amb motiu de l'exposició antològica al Museu, organitzada per l'Ajuntament. Sense treure-li cap mèrit a l'organització municipal, realment reeixida, sí que ens sentim, almenys, orgullosament responsables de la seva realització. Ja amb l'anterior govern municipal havíem expressat reiteradament al Sr Graupera, de paraula i per carta amb entrada per registre, la conveniència i necessitat d'organitzar una exposició antològica d'homenatge a Emília de Torres, exposant-ne els motius i postulant-nos a fer de mitjancers amb la família -que ho veia amb molt bons ulls- per organitzar conjuntament amb el Patronat de Cultura una Mostra que per la seva envergadura depassava en molt les nostres possibilitats de fer-la en solitari. Sense obtenir-ne més resposta vàrem repetir l'oferiment, amb la corresponent carta entrada per registre, a l'actual direcció de l'IMAC, que anava demorant la situació malgrat la urgència que els reiteràvem. Finalment es va celebrar l'exposició al Museu, amb conferència prèvia de la comissària a Can Palauet, organització que no va precisar de la nostra col·laboració i de la que ens vàrem assabentar pocs dies abans de la inauguració.

La nostra satisfacció per haver aconseguit l'exposició desitjada, encara que sense haver-hi particiat, es pot resumir en el ram de flors que Antoni Luis va oferir-li a l'entrada, en nom de tota l'Associació.

Eren les roses de l'amistat, admiració i homenatge que avui li tornem a oferir, virtualment, en aquest centenari envejable. Per molts anys!