Amb Amadeu Casals no ens relacionaven els vincles que ens unien amb Emília de Torres, encara que havia participat en algun projecte amb l'Associació. El fet, però, de ser del Maresme, ja creava uns lligams que no s'haurien donat de ser d'una altra contrada. I així recordem amb especial afecte la invitació que ens va fer per visitar i comentar una de les seves darreres exposicions a la seva Galeria Comas, a Barcelona.
En aquesta sala del Passeig de Gràcia-Diagonal assistíem bocabadats als apassionats comentaris de les seves no menys apassionants aquarel·les, d'un expressionisme colorista fregant de vegades l'abstracció, tan lluny de l'hiperrealisme dels seus origens. Explossió vital i cromàtica que vàrem poder seguir, fa ben poc, a l'Espai Zero de l'Ateneu de Caixa Laietana.
L'Amadeu s'enorgullia de ser l'únic artista a qui se li havia concedit el Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot (1989) i el Premi Nacional de Pintura (1962), les dues màximes distincions en dibuix i en pintura, a més d'obtenir el segon Premi Nacional d'Aquarel·la, a Madrid (1987), la Medalla d'Honor (1986) i la d'Or (1993) de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Barcelona, o el segon Premi de la Fundació Martínez Lozano (1992) , entre molts d'altres.
No pretenem ser exhaustius amb la seva biografia, ni fer judicis crítics o artístics de la seva obra. Si voleu saber més de l'Amadeu, us recomanem que visiteu la seva plana web, on trobareu una bona selecció de reproduccions, relacions d'exposicions i de premis, un apunt biogràfic de Josep Mª Cadena i un estudi crític de Francesc Galí.
http://www.amadeucasalspons.com/
(D'aquesta plana és d'on hem tret la major part del material d'quest comentari)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada