Mica en mica, però molt depressa, ens anem quedant sense aquests referents que han marcat part de la nostra joventut i s'han instal·lat en el nostre subconscient conformant part del nostre imaginari col·lectiu.
Molts de nosaltres, potser sense haver estat mai a Egipte o a Roma, i evidentment sense haver-hi estat fa vint segles, coneixem més dels egipcis i dels romans per una sola pel·lícula que per tot el què haguem pogut estudiar a través dels llibres d'art o d'història.
Més enllà de les raons dels protagonistes reals, més enllà de les passions i de les misèries dels seus intèrprets a la pantalla (i fora d'ella), avui "sabem" com es vestia una toga, què era un arc de triomf o una esfinx, com eren les joies dels faraons o les penúries dels esclaus, a través del filtre estètic de directors, escenògrafs i actors de pel·lícules com Cleòpatra. Veieu sinó com es resumeixen en aquest sis minuts antològics tota la grandesa dels dos imperis més poderosos del passat, les seves lluites i enfrontaments, els dominis prepotens i les rendicions aparents. I com s'ha de ser de bo per desmuntar amb una imperceptible picada d'ull, tota la parafernàlia d'una submissió apoteòsica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada