FILOSOFIA PURA

L'humorista i dibuixant Antonio Fraguas, FORGES, potser el més gran filòsof de l'era moderna després de Grouxo Marx,, ens acostuma a obsequiar cada 8 de març amb una genialitat filosòfica en referència al Dia Internacional de la Dona.

Aquesta que reproduïm va ser publicada a El Pais i correspon a l'any 1997: sembla mentida que 14 anys després, en ple segle XXI, encara tingui una vigència tan aclaparadora.

La que publica El Pais avui mateix, 8 de març de 2011, és aquesta:

Des d'aquí volem sumar-nos a aquest homenatge a la dona, esperant de tot cor que ben aviat pugui deixar de celebrar-se aquesta diada, per innecessària.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Amb motiu de la celebració, el 8 de març, del DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, la regidoria del Servei de Joventut i Dona va organitzar a començaments d'any un concurs per escollir el disseny de la imatge representativa de l'Ajuntament de Mataró per a les activitats d'aquesta commemoració.

La convocatòria pretenia trobar la millor imatge commemorativa del 8 de març, que fos capaç de representar gràficament tota la càrrega simbòlica d'aquesta diada i que al mateix temps tingués la suficient qualitat plàstica per poder-la adaptar al cartell i als diferents formats de diverses aplicacions: tríptics d'activitats, propaganda impresa, publicitat digital...

El conjunt dels 87 treballs presentats es mostrarà a partir de demà en forma d'exposició a la nostra Sala de la Presó, i durant el transcurs de la inauguració la Regidora lliurarà al guanyador del concurs el premi en metàlic. De fet, en un concurs artístic, aquest seria el moment d'anunciar el nom del guanyador, però com que en aquest cas el Premi era precisament la publicació de la seva imatge per a les activitats d'aquest dia, el secret es va desvetllar ja en el moment de penjar-se al carrer el primer cartell, i per tant ja fa dies que es va publicar oficialment el veredicte en el web de l'Ajuntament.

L'enhorabona al guanyador, i als dos accèssits que el Jurat va creure oportú destacar, encara que el premi fos únic.

MATARONÍ UNIVERSAL

Acostumats com estem a les picabaralles polítiques, a la tendència dels partits a destruir els rivals més que a construir idees pròpies, a restar -o dividir- més que a sumar, a pensar més pel partit que pel país, y a actuar més en benefici propi que en el de la col·lectivitat, rebem amb entusiasme la notícia que en el Ple de dijous s'ha arribat a un acord per unanimitat!


El tema, proposat per una dotzena d'entitats ciutadanes, va ser aprovat en el Ple i culmina un expedient iniciat fa tres mesos amb l'atorgament del títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Pere Pubill Calaf "PERET".


“Peret” -segons el web municipal- és considerat el rei de la rumba catalana i inventor de la forma de tocar la guitarra coneguda com “el ventilador”. Entre altres mèrits reconeguts al cantant destaquen el seu compromís amb el poble gitano, la Creu de Sant Jordi rebuda el 1998, la seva participació en el festival d’Eurovisió de 1974, haver actuat als millors festivals de l’època a tot Europa i Amèrica Llatina, haver participat en la cloenda dels Jocs Olímipics de Barcelona, haver aconseguit que vàries de les seves cançons hagin estat número 1 a diferents llistes de tot Europa o la seva participació en una dotzena de pel·lícules.


Més enllà de consideracions artístiques que depenen del gust de cadascú, s'ha de reconèixer que hi ha imatges i cançons que conformen part de l'imaginari col·lectiu d'un país, i aquest és el cas de la rumba d'en Peret. Tots els que ja tenim una edat hem d'admetre que ens hi sentim identificats, i que ens provoca una certa nostàlgia veure i sentir vídeos com aquests, que ens transporten al record de temps molt casposos de televisió en blanc i negre marejats pel zoom incontenible de Valerio Lazarov.

Segons el Reglament de protocol, honors i distincions de l’Ajuntament, la concessió d'aquest títol és la categoria més gran entre les distincions i només pot recaure en persones nascudes a Mataró, la trajectòria personal i/o professional de les quals mereixi el reconeixement i l’agraïment oficial, en tant que hagin prestat serveis meritoris en l’àmbit públic o cap a la col·lectivitat. Fins al moment, Mataró no havia concedit mai aquesta distinció.

El que ens sembla més important és que aquest home, nascut "al costat de casa" i convertit ja fa temps en Mataroní Universal, hagi estat capaç, passant per sobre d'enderrocs i pel davant de locomotores, de suscitar per una vegada la unanimitat de la classe política.

FOTOGRAFIES D'EVA CASADO

Aquest dissabte 5 de març s'inaugura a la nostra Sala Sant Lluc, al Casal de l'Aliança, a les 19:30h, l'exposició de fotografies d'Eva Casado ABYSSINIA.

Així doncs, en aquest itinerari etnogràfic per terres africanes, els Tuaregs deixen pas a una altra tipologia de races humanes, que tan suggerents són a la mirada sensible dels fotògrafs.

L'exposició es podrà veure, en els horaris habituals, fins el 27 de març.

ANIVERSARI DE SOROLLA

Avui, la icona de Google, aquesta eina que ja s'ha fet tan indispensable que no sabem com es podia viure sense ella tot just fa uns pocs anys, ens sorpren amb una imatge del grafisme sobre la sorra d'una platja que, al menys als aficionats a la pintura, ens resulta com molt familiar. I clicant a sobre, apareix el motiu: 148è aniversari del naixement de Joaquim Sorolla.


No cal dir com ens alegrem de veure aquest homenatge a un pintor "nostre" en un mitjà de la difusió internacional de Google, acostumats com ens tenen a recordar aniversaris de grans invents, de naixements o de morts d'escriptors o polítics cèlebres. I tampoc és qüestió de fer aquí una apologia de la seva persona ni de la seva obra, que tots coneixem sobradament: Fa ben poc varem poder veure a Barcelona una gran exposició seva, amb motiu de la restauració dels panells de la Hispanic Society de Nova York, una visita que varem tenir el goig de compartir amb molts de vosaltres.


Com a contribució a aquest homenatge us proposem el vídeo realitzat pel canal  de televisió de la Ciudad de Madrid amb motiu de l'exposició que us comentem, i que també es va portar al Museo del Prado. És un resum de 9 minuts del documental "LA EMOCIÓN DEL NATURAL. VIDA Y OBRA DE JOAQUIN SOROLLA", de 52 minuts de durada i que es comercialitzava durant l'exposició.

INAUGURACIÓ A APARELLADORS

Us recordem que aquest dissabte 26 de febrer, a les 19:30h, s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors l'exposició SENSE TÍTOL, una mostra conjunta de Pep Suari i de Josep Maria Gomis. 

D'en Pep recordem a Mataró una exposició al desaparegut Espai 28, de la ma de Sara Pajares, i que va ser seleccionat a la 3ª edició del PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA-CIUTAT DE MATARÓ, el 2009, amb aquesta obra:

En Josep Mª Gomis, habitual participant a la Col·lectiva Sant Lluc, va ser l'artista convidat a la darrera edició de 2010, i fa ben poc va exposar també a l'Espai CAPGRÒS, amb una sèrie de dibuixos i pintures dedicats a les Menines.

L'exposició, programada en principi pel divendres com és costum en aquesta Sala, s'ha traslladat al dissabte per poder comptar amb la presència d'en Pep, que ve expressament de les Illes per a la inauguració.

JOAN VILA-PUIG A CALDETES

En repetides ocasions ens hem lamentat de que no ens enviàveu opinions vostres per publicar. L'Antoni Luis, fent-se ressò de la queixa, ens fa arribar el seu comentari de l'exposició de Joan Vila-Puig a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.

LA PINTURA PAISATGÍSTICA DE JOAN VILA-PUIG

Ben a prop de casa, a la balneària població costanera de Caldes d’Estrac, hi ha un trésor que és la FUNDACIÓ PALAU, on podem admirar el magnífic fons d’art que fou de l’escriptor i poeta Josep Palau i Fabre que inclou també la col·lecció d’obres artístiques que pertanyien al seu pare, Josep Palau i Oller. 

T

emporalment també ens ofereixen exposicions  que, independentment de la tècnica, tenen a veure amb la vila marinera . Sense deixar de recomanar la visita del fons d’art de caràcter permanent que conté peces de Mompou, Rebull, Nonell, Manolo Hugué, Gargallo, el propi Palau Oller i, no ens oblidéssim , TORRES GARCIA, que ja voldríem tenir a casa nostra, més la sala destinada a PICASSO i altres artistes d’avantguarda com Miró, Clavé, Juli González, Ràfols Casamada, Ponç, Tàpies, Perejaume o Barceló, en aquesta ocasió ens obsequien amb un regal delicat a tots aquells que estimem la pintura de paisatge realitzada a l’aire lliure, à plein air, com diuen els francesos, com és l’exposició dedicada a Joan Vila-Puig, pintor molt valorat, encara que no suficientment conegut, per la seva obra de pintura paisatgística de les nostres contrades realitzada durant la primera meitat del segle XX. 

El seu llenguatge pictòric és d’un formalisme evident, però gens mel·liflu, amb una pinzellada segura, treballada, sobre una sòlida base de dibuix i amb qualitats evidents d’observació per a ressaltar l’encertada composició que permet situar perfectament el punt de vista del pintor, tant si es tracta d’una panoràmica com d’un racó, acompanyat d’una paleta ben entonada, sense estridències cromàtiques però amb un joc de llums i ombres, enriquides aquestes pels colors que l’artista hi sabia destacar. Si tenim en compte que va ser alumne de Modest Urgell, Vila Cinca i Julio Romero de Torres i que va ser amic de Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Francesc Gimeno, Antoni Vila Arrufat, Josep Maria de Sucre i Joan Junceda, comprenem el seu fer i els seus valors artístics que es posen de relleu a les teles i també en els magnífics esbossos del seu quadern de viatge que amb traç senzill i segur mostren, ja sigui amb llapis conté, grafit, sanguina o aiguada, l’alt nivell de mestratge en el dibuix, com a base de les seves pintures posteriors. 

Si us agrada la pintura de paisatge sense truculències, textures, teles preparades, és a dir,  la pintura expressada tan sols amb el pinzell, els olis i la tela –la puresa, en una paraula– us recomano que visiteu aquesta exposició que sense cap pretensió,  però amb un discurs ben filat, ens presenta un artista i la seva obra que va tenir la seva màxima expressió entre els anys vint i quaranta del segle passat .

Antoni Luis

POSAR PORTES ALS CAMPS

Pel servei d'estadística del servidor del Blog sabem que ens visualitzen de llocs tan increïbles com Malàisia, Turquia o Bulgària, Rússia o Kirgizistan. Això realment motiva, però sorprèn que un mitjà tan modest com aquest, d'una Entitat tan local i comparativament reduïda com la nostra, travessi tantes fronteres, o millor dit, no hi hagi fronteres que el deturin.
En canvi, enlloc diu si ens visualitzen des dels Països Valencians, només a l'atra banda de l'Ebre. Quan els qui no ens entenen ens poden tenir com a casa, no podem assegurar que aquests altres catalans puguin compartir les nostres cuites.

De fa uns pocs dies, a València ja no poden sintonitzar TV3. I no és per un problema tècnic. Aquesta tarda, a Barcelona, al carrer València, els mitjans socials han convocat una concentració de protesta, que segurament des de València no veuran per televisió. Estem contents de pertànyer, d'alguna manera, a l'àmbit d'aquestes xarxes socials que en poc temps han sigut capaces de canviar les relacions socials de la Humanitat, fins i tot de fer caure alguna dictadura.

La il·lustració de sobre va dedicada a tots aquests valencians que no podran veure la nostra televisió. És com el nostre homenatge mut -i cec- a l'enteniment entre els pobles, a la comunicació entre la seva gent, a la relació cultural com a eina d'intercanvi per sobre les pistoles i les imposicions.

I com que de moment no poden veure la televisió catalana però suposem que poden visualitzar correctament aquest blog, els oferim des d'aquí el millor resum que s'ha fet mai, al nostre entendre, de les polítiques dels nostres països. L'ha fet, en clau d'humor, la televisió catalana que no els està permès veure. I a aquest pas, ja veurem per quant temps ens la deixen seguir veient a nosaltres.

DISSABTE 5 - MANUEL CONTRERAS

Ja varem comentar a bastament, al anunciar-la, les característiques essencials de l'exposició ENTRE TUAREGS, de Manuel Contreras, reproduïnt gairebé íntegrament les paraules de presentació de Manuel Patricio. També s'incloïen diverses obres exposades, i un video-muntatge de German Contreras amb imatges de les mateixes.

La inauguració, el passat dissabte 5, va reunir a la nostra Sala del Casal una notable assistència, deguda en bona part a la intensa activitad social i professional d'en Manel. I així es varen aplegar en el reduït espai polítics i gent del món de la cultura, fotògrafs i pintors, clients i familiars, i amics de dos continents que es van voler sumar a la festa.

Va obrir la presentació Antoni Luis, com a anfitrió, passant acte seguit la paraula a Manuel Patricio, amic personal i company d'en Manel als Dimarts del Llimoner. També el fotògraf va prendre la paraula posteriorment, per acabar-se el torn d'intervencions amb les paraules de l'alcalde, Joan Antoni Baron.

Els amics africans van preparar un te típic acompanyat de productes d'aquelles terres, que van ser avidament "valorats" pels assistents.

L'exposició estarà oberta encara fins a finals de mes.

DIVENDRES 4, SEGONA PART

A la mateixa hora que a can Palauet es presentava el libre de Josep Puig i Pla, a la Sala d'Art de la Presó s'inaugurava l'exposició DIBUIXOS, de Pau Viader.

En Pau és una d'aquelles persones que passen per la vida sense fer soroll, com de puntetes, sense pretensions de fer-se notar gaire. Però que si te'l creues pel carrer el saludes, encara que no el coneguis, com si el coneguéssis de tota la vida, de tan familiar que et resulta la seva figura. És d'aquelles persones de les que saps segur que te'n pots refiar, perquè saps segur que mai no et farà una mala passada.

És com els seus dibuixos: pulcres, nets, d'una exactitud gairebé fotogràfica. No sorprenen pel seu atreviment, ni per transgredir normes acadèmiques, ni per plantejaments agosarats, sinó perquè en la seva perfecta senzillesa t'adones que són exactament com havien de ser, i que no podrien ser d'una altra manera.

Va fer la presentació de la inauguració en Daniel Llin, bon coneixedor de l'obra d'en Pau, que va destacar aquesta pulcritud formal dels seus dibuixos, la perfecta grafia de la seva realització, l'expressivitat del seu traç, el valor dels blancs  tan ben dossificats...

En Pau no exposava individualment des de la mostra que va fer a l'Espai Hartmann, ja fa uns anys, encara que és un permanent col·laborador de totes les activitats que organitza l'Associació, participant sempre a totes les Col·lectives (Sant Lluc, MiniArt, Dibuix, Punts de Llibre...)

L'exposició es pot veure encara en aquest local de la Presó fins el 27 de febrer, en els horaris habituals.