SANT LLUC

Sant Lluc

De nou el Sant Lluc. En van... Segur que el reduït grup d’artistes mataronins que l’any 1946 van fer una Festa de les arts plàstiques en honor i homenatge al patró Sant Lluc, no preveien ni esperaven que la seva longevitat traspasses el segle XX i que a l’any dotzè de l’actual encara no hagi fet figa. És així i cal considerar-ho com un fet extraordinari. A casa nostra d’aquesta continuïtat se’n donen pocs exemples. Quina era la voluntat dels primers organitzadors del Sant Lluc? Doncs la podem resumir amb un parell de fets que en la desolada conjuntura d’aquells anys agafaven una vital importància: molts diletants artistes es quedaven a casa per no tenir ocasió d’exposar i la societat necessitava ingredients festius que l’aixequés de l’amorfa vida cultural del moment. Aquest va ser l’esperit inicial que, amb les adaptacions naturals pel pas dels anys, encara segueix vigent. No s’ha d’amagar que s’han donat visions contraposades segons qui portava les regnes d’organització. És bo fins i tot, però pel que conec el relleu d’equips organitzadors s’ha fet respectant la premissa inicial: un Sant Lluc el més obert possible, festiu i participatiu, on els artistes “consagrats” no en facin escarafalls. Que l’art sigui “solidari” –aquesta expressió tan actual- per uns dies. Una festa de tots els amants de l’art plàstic. Que no es confongui la gimnàstica amb la magnèsia. Els que avui se’n fan càrrec, l’Associació Sant Lluc per l’Art, no estalvien esforços. El Sant Lluc està en bones mans. Article publicat al setmanari Capgròs, signat per Francesc Masriera Ballesca, del "Grup d'Opinió Jaume Llavina".