SORTIDA AL PIRINEU

Aquest cap de setmana, aprofitant el pont del Pilar, un grup de 25 companys enfilarà la carretera cap a les valls del Pirineu. L'objectiu és triple: anar a pintar els colors de la tardor, anar a fer unes caminades per uns paratges de somni i anar a visitar el conjunt d'art romànic més important del món.

Sant Climent de Taüll des de Santa Maria

L'estany de Llebreta

La visita a les esglésies romàniques de la vall de Boí complementa les anteriors visites a Sant Pau del Camp i al castell de Loarre, i les de fa més temps al MNAC. I encara que les pintures i escultures que exhibeixen siguin còpies de les originals, ara a Barcelona, el conjunt és prou atractiu com vàlid per comprendre la globalitat artística de cada església. Sant Joan de Boí, Barruera, Eril la Vall, Santa Maria i Sant Climent de Taüll, són alicients suficients com per meréixer un viatge només per elles mateixes.

Sant Joan de Boí

Interior d'Eril la Vall

Però aquestes esglésies, tot i el seu valor artístic intrínsec, en tenen un altre d'afegit, que és la seva situació privilegiada en un entorn únic i irrepetible. Potser deuen la seva perfecta conservació a la misèria de la població de la Vall durant segles, que va permetre, al contrari que en altres indrets, que ningú no es dediqués a modificar-les i transformar-les amb afegits gòtics, barrocs o encara més tristement "moderns".

Absis de Sant Climent de Taüll

Passejar, fer caminades d'esgésia a església, contemplar els pobles veïns des del campanar de cada una d'elles, és un autèntic plaer, recomanable sempre. Però pintar -o simplement admirar- l'esclat de colors grocs, taronges i vermells de les muntanyes dels voltants és un luxe que només ens és permès fruir-lo unes poques setmanes a l'any, i que intentarem aprofitar al màxim, si el temps ens ho permet.

Aquest goig de caminar entre prats i muntanyes, vorejant rius i llacs, sense sentir més que la remor de l'aigua i les esquelles de les vaques, és encara més palès, a prop de les valls de Boí, en el proper Parc Nacional d'Aigüestortes.

El Parc Nacional d'Aigüestortes, tardor de 2011

Allà també podrà pintar, qui vulgui, i passejar tranquil·lament pel Planell o arribar fins a l'Estany Llong els més decidits. A aquest trajecte correspon aquest vídeo, gravat l'estiu passat.

I per acabar el viatge, un recorregut per més arquitectura romànica: el monestir d'Obarra, enclavat en les profunditats d'un frondós barranc, i el de Roda d'Isàvena, ja a Osca. Un viatge que promet ser memorable, si el temps ens acompanya i no ens fa massa la guitza. Fins la tornada!

Monestir d'Obarra