TARDOR AL PIRINEU

Aquest cap de setmana passat, efectivament, va resultar memorable per als 25 companys que van aprofitar el pont per fer una escapada al Pirineu. El temps no va acompanyar gaire el primer dia, és cert, i els pintors van remullar-se més del compte, encara que la resta va poder fer una bona passejada pel salencar de Llesp i, després, tots, a Eril la Vall.

Salencar de Barruera

Pintura passada per aigua

Salencar de Llesp

Ja ha parat de ploure!

De tornada de Llesp

Però el dissabte i el diumenge van compensar amb escreix la mala entrada del divendres. Un matí dedicat al romànic (Sant Joan de Boí, Santa Maria i Sant Climent de Taüll) i una tarda esplendorosa al Parc Nacional d'Aigüestortes, amb passejada pel Planell i posterior baixada fins a l'Estany Llebreta, van acabar a Barruera, amb una cervesa per descansar els peus i l'esperit.

Sant Climent de Taüll

Santa Maria de Taüll

Passeig pel Planell

Baixada al Llebreta

Davant la cascada

La meteorologia i els cicles climàtics són imprevisibles, i no sempre les festes i els ponts coincideixen amb la voluntat dels viatgers. A la caldera de la naturalesa, aquest any, pel Pilar, li faltava encara una setmana llarga de xup-xup per arribar al clímax de la tardor. Però els colors de la Vall, i sobretot els del Parc, ja apuntaven molt amunt cap a la tardor més genuïna.

I el diumenge, després de deixar l'hotel a les 9 (magnífic l'hotel, per cert, acabat de reformar amb molt gust, molt recomanable tant per l'estada com per la cuina), enfilada cap a terres aragoneses, travessant un espectacular incendi de colors per un paisatge que, aquí si, ja havia arribat al punt ideal de cocció.

Riu Isàvena, a Obarra

Afores del monestir d'Obarra

Si Taüll i Aigüestortes significava per a la majoria el retorn a excursions de joventud o a anteriors visites recordades amb especial afecte i moltes ganes de reviure, Obarra, en canvi, va ser un descobriment i una sorpresa inesperades, que cal agrair a la insistència del guia per programar-la encara que l'espera a la visita comentada resultés una mica pesada per a alguns.

La visita al monestir i la capella adjunta va resultar realment satisfactòria, tant per la sorpresa de la perfecció arquitectònica com per l'entussiasme de la guia, que va deixar tothom bocabadat durant una hora.

I un cop acabada la visita, de nou per carretera cap a Roda d'Isàvena, on ens esperaven per dinar a l'Hospederia del Monestir. Encara va donar temps a alguns per visitar el poble i el claustre, i a d'altres per complir amb preceptes dominicals més espirituals.

Després d'un dinar mangnífic, una última passejada per fer baixar el menjar i la darrera mirada a un paisatge tan diferent de l'anterior, però tan suggeridor també. La pujada a l'autocar, a quarts de quatre de la tarda, posava fi a una sortida que ha deixat tots els assistents amb un gratíssim sabor de boca, i amb ganes de repetir-la ben aviat. L'arribada a casa, però, encara es faria esperar sis hores ben llargues, gràcies a una inacabable caravana que ens va acompanyar, junt amb la pluja, des de l'entrada a l'autopista. Però va valer la pena!

Dinar a l'Hospederia del Monestir

La foto de tot el grup

L'hora dels adéus. Fins aviat!