AMB "C" DE CULTURA (...CATALANA)

El 26 d'octubre passat, a l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, Ferran Mascarell deia en el seu discurs:“en un moment de tanta dificultat per als projectes culturals, cal una aliança sòlida entre el món de la cultura i la política”. I Carles Duarte, president del Conca, organisme responsable d'atorgar els guardons, afegia: “No ens en sortirem com a país si banalitzem la cultura”.    

El premi, una gran lletra "C" de fusta, el rebia Arnau Puig de mans del President de la Generalitat per la seva trajectòria professional i artística, fent bona aquesta aliança entre cultura i política que demanava el conseller.

Carles Duarte, Arnau Puig i Artur Mas en el lliurament del
Premi Nacional de Cultura 2012

La llengua, com a part essencial de qualsevol cultura, ha sofert una lenta evolució en l'escriptura al llarg de la història, que ha anat paral·lela a la de la tecnologia que la suporta. I així s'ha anat passant de la ploma d'au al llapis, de l'estilogràfica al bolígraf, de la màquina d'escriure a l'ordinador, sense massa canvis formals apreciables... i del telèfon mòbil al twit. Aquest darrer pas, vertiginós, sí que ha comportat una atròfia de la llengua escrita en favor de la rapidesa i de l'estalvi energètic (la mandra d'escriure) tan considerable que bé podríem parlar de degeneració de la llengua.

Altres vegades, en canvi, s'ha d'intentar traduir o "espanyolitzar" alguna expressió perquè no tenim l'apropiada en la nostra llengua. Ve a ser el cas de "yuyu", que no existeix en català, i en castellà es defineix lacònicament com "miedo, aprensión", a la que li podríem afegir la més popular de "repelús", o repugnància que inspira alguna cosa. Potser podria ser yuyo, o yuio.

Pensareu que a què ve tota aquesta disquisició. Com que quan llegiu això estareu davant d'un ordinador, mireu si us plau la segona filera del teclat, sota la dels números (els números sempre passen per damunt de la cultura!). I ara llegiu detingudament d'esquerra a dreta.

Teclat "espanyolitzat"

Ho enteneu, ara? Des de la invenció de la mecanografia que ha estat així, però fins ara no pren tot el significat. I seguirà estant així per molt temps, només que ara cada cop que escrivim a l'ordinador veurem aquesta segona filera del teclat d'una altra manera, gairebé com una obsessió. YUYU? YUIO? Doncs si!

Per això, avui, reclamem ben alt que volem la "C" de Cultura i reivindiquem la "C" de Catalana, aquesta C de fusta polida del reconeixement a la trajectòria de totes les nostres vides.