 |
| Foto de 2007, en cumplir 100 anys |
A punt de cumplir els 105 anys, i després de marcar la història de l'arquitectura de tot un segle, ha mort a Rio de Janeiro Oscar Niemeyer. El seu mèrit va consistir a ser l'únic (excepte Gaudí) a rebel·lar-se contra la màxima de l'arquitectura del segle XX, "la forma segueix la funció", per defensar que "la bellesa també compleix una funció", creant una de les concepcions arquitectòniques més originals i belles de tots els passats cent anys.
 |
| Oscar Niemeyer, jove |
Deixeble de Le Corbusier, Niemeyer va fusionar durant set dècades l'austeritat de l'arquitectura racionalista amb les línies sinuoses i els colors que li van inspirar el paisatge i la tradició arquitectònica del Brasil gràcies a les possibilitats que li va oferir el formigó armat.
Niemeyer, revolucionari en els seus dissenys i en la seva ideologia, va plasmar arreu del món la seva fe absoluta en el comunisme en moltes de les seves obres, amb les que volia contribuir en la construcció d'una societat més justa i equitativa: l'església de la Pampulha, a Bello Horizonte, o el mausoleu de l'expresident brasiler Kubitschek, construït a Brasília durant una dictadura militar que el va obligar a exiliar-se a Paris entre 1967 i 1982.
 |
| El Congrés Nacional de Brasil, Brasilia |
 |
| El Palacio da Alvorada, Brasilia |
 |
| Estàtues dels apòstols, catedral de Brasilia |
Rampa del Museu Nacional de Brasilia |
L'obra que quedarà per al record serà sens dubte l'enorme complexe arquitectònic de la nova ciutat de Brasília, la més trascendental i coneguda, encara que no son menys importants el complexe per a les Nacions Unides de Nova York, el Museo Nacional Honestino Guimarães i la Biblioteca Nacional que formen l'anomenat Complejo Cultural de la República de Brasil (Brasilia); el Teatre Popular Oscar Niemeyer, a Niterói (Río de Janeiro); la Universitat Constantina i la Mezquita d'Argel, a Argèlia; la seu del Partit Comunista de França i la de l'Editorial Mondadori a Milà.
 |
| Museu d'Art Contemporani de Niteroi, |
Entre les seves obres més recents destaquen el Museu d'Art Contemporani de Nitéroi i el Centre Cultural Internacional d'Avilés, el projecte que va regalar a aquesta localitat asturiana després de ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1989. El 1988, Niemeyer va ser reconegut amb el premi Pritzker d'arquitectura, considerat el Nobel dels arquitectes. A més, va rebre el Premi Lenin de la Pau (1963); el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia (1996) el Premi UNESCO de la Cultura (2001) i l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern d'Espanya (2009).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada