dijous, 6 de desembre del 2012

INAUGURACIÓ DE LA COL·LECTIVA DE GRAVAT

Ahir es va inaugurar a la nostra Sala de La Presó una de les millors exposicions col·lectives que hem pogut veure en la història d'aquest local. Dedicada aquest any monogràficament al gravat, sense més limitacions de format o temàtica, la comissària de la Mostra ha encertat de ple en l'elecció dels participants.


Això ja és ben habitual en ella i no ens hauria d'estranyar. Però a diferència d'altres exposicions, en les que la diversitat conforma una suma d'individualitats sense arribar a un tot homogeni, en aquest cas cal afegir a la indubtable qualitat de cadascun dels participants unes aportacions d'unes obres de molt alt nivell, que donen a la Mostra una categoria global d'excel·lència.


Aquests són els integrants d'aquesta Col·lectiva: Laia Arnau, Núria Calsapeu, Núria Hurtado, Daniel Llin, Ramon Llinés, Margarida March, Carme Peris, Marc Prat, Sergi Rabassa i David Vergés, i val la pena remarcar que la majoria d'ells, a més de destacar en altres camps artístics, fa hores extres vocacionals assistint als tallers de Murtra, substitut a Arenys del desaparegut TALLER DE GRAVAT de Mataró.



Aquesta vocació de gent "sonada" la recordava el nostre company Daniel Llin en la presentació de l'acte, en la seva doble condició d'organitzador i integrant de la mostra: 




"He de manifestar primerament la satisfacció que em produeix veure aquest conjunt de gravats, no només per la qualitat que realment tenen, ans també perquè estic convençut que aporten una singularitat ben específica a la vida cultural de la nostra ciutat.
"En aquests temps tan difícils, on la venda d’obra d’art està sota mínims, hi ha un grup de sonats que gasta diners, esmerça temps i posa il·lusió en mostrar als altres, als nostres amics, als ciutadans, el que fem.
"Els gravadors som una mena d’artistes una mica especials, ja em podeu permetre aquest agosarament.
"Som especials perquè la nostra activitat fuig necessàriament de la rapidesa d’execució, de l’espontaneïtat de la nota de dibuix. Estem condicionats  a un procés, a una tècnica que, per damunt de l’idea inicial, condiciona el resultat.
"Hi ha una gran distància entre l’elaboració de la planxa, del suport del gravat, i el resultat de l’estampa que, en un moment d’espera impacient, anem aixecant curosament quan el paper surt del tòrcul, per veure el fruit del nostre treball.
"L’obra exposada té exemples valuosos d’aquestes tècniques.
"L’aiguafort de línia enèrgica, l’aiguatinta d’ombres i negres contundents, els gofrats d’un relleu insinuador, l’aportació del fotogravat, i tantes més.
"Per damunt de tot i finalment, ja amb l’estampa feta, podreu veure en l’obra exposada les delicioses insinuacions d’un món poètic, l’expressió abstracta d’una forta bellesa conceptual, les agosarades combinacions del gravat amb el món suggerent de l’esmalt.
"N’estem contents. Mireu, pregunteu i emporteu-vos alguna estampa a casa! "