dissabte, 29 de juny de 2013

150è ANIVERSARI DE LA PRESÓ

El diumenge de la setmana passada ens fèiem ressò de la convocatòria per part de l'Ajuntament d'un triple aniversari "arquitectònic", que fa referència a tres edificis singulars de Mataró creats per tres dels més importants arquitectes modernistes: el 150è aniversari de la Presó de Mataró (Elies Rogent, 1863); el 130è aniversari de la Nau Gaudí (Antoni Gaudí, 1883) i el 120è aniversari del mercat del Rengle (Josep Puig i Cadafalch, 1893).



Els actes van començar el dimarts 18 de juny al Saló de Sessions de l'Ajuntament amb la conferència institucional que va oferir Jordi Rogent sota el títol "Rogent, Gaudí i Puig i Cadafalch, tres arquitectes, tres trajectòries i Mataró".



Fotografia Ramon Manent
Com bé sabeu, a l'edifici de la Presó, convertida actualment en "Hotel d'Entitats", hi tenim cedit un espai a la planta baixa que funciona principalment com a Sala d'Exposicions, i ens fa especial il·lusió poder oferir part de les nostres activitats en un lloc tan emblemàtic. Per això us ampliem la informació sobre aquest edifici amb la que publica el propi Ajuntament en el seu Butlletí:


"Situat a la cantonada de La Riera amb la Muralla de la Presó, fou el primer edifici carcerari construït a l’Estat espanyol segons el concepte panòptic ideat per Jeremy Bentham el 1787 (la part interior, sencera, es pot veure i controlar des d’un sol punt), tota una innovació en els edificis penitenciaris.

L’edifici es composa d’un cos rectangular, on s’hi situaven les dependència administratives, i d’un altre de semicircular, amb el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

La façana principal és una interpretació de la masia catalana i de palaus italians del s. XIV, d’acord amb l’ideari neomedievalista d’Elies Rogent. En el cos rectangular, l’arquitecte va utilitzar carreus de pedra i la coberta es projecta a quatre aigües. El cos semicircular amb volta de rajola i la paret de pedra i muntants de rajola per delimitar els sectors i marcar el ritme de la façana. Les cobertes de les cel·les són la coronació de l’edifici.

Edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 23 d’octubre de 2001.



Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897)

Arquitecte, teòric, docent, historiador i restaurador. Format a les escoles de Llotja de Barcelona i a la d’Arquitectura de Madrid, dirigí des del 1871 l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Admirador dels neomedievals francesos, va transmetre aquesta devoció en l’exercici de la docència; fou professor de Domènec i Muntaner i de Gaudí. Fou Membre de l’actual Reial Acadèmia de Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Entre les seves principals obres destaquen:

- la restauració dels claustres de Sant Cugat (1852) i de Montserrat (1854) i intervencions a Santa Maria del Mar de Barcelona (1865)
- la presó de Mataró (1863)
- les cases Arnús (1868, passeig de Gràcia) i Almirall (1870, carrer Pelai), a Barcelona
- la renovació de la coberta i instal·lacions del Liceu (1872-75)
- la Universitat de Barcelona (1873) i el Museu de la Cera (1882)
- la reconstrucció del Monestir de Ripoll (1886)
- la direcció d’obres (1887) del projecte de l’Exposició Universal de 1888 (1887)


Cap comentari: