Anàvem a publicar aquest comentari ahir, però de sobte ens va entrar la por de què es pogués interpretar com a una innocentada, i no se'n fés el cas que es mereix.
Veureu: des de fa anys, cada cop que organitzem una exposició col·lectiva, i molt especialment la Col·lectiva Sant Lluc, ens trobem que molts dels participants no vénen a recollir les seves obres quan toca. Tot i que a les Bases figura explícitament que l'organització podrà disposar lliurement de les obres no retirades en els terminis estipulats, són moltes -massa- les obres no tornades als seus autors. Alguns per distracció, altres per impossibilitat, les recullen fora de termini excusant-se de no haver-ho pogut fer a temps. Però sempre hi ha qui, després d'haver-lo de perseguir telefònicament, ni dóna senyals de vida ni sembla tenir cap mena d'interès a recuperar la seva obra.
Caixa Laietana no vol ni pot fer-se càrrec de les obres que queden en el seu magatzem un cop desmuntada l'exposició. I tampoc nosaltres, que les hem de recollir i guardar en el petit despatx on amb prou feines hi caben la taula i les cadires, podem assumir-ne la custòdia, en males condicions de conservació, ni molt menys tornar-les persolament als seus propietaris quan aquests no mostren cap interès a recuperar-les.
Atès que per ser una entitat sense afany de lucre no tenim tampoc cap motiu per fer-nos un fons patrimonial amb obres que encara algú ens podria recriminar haver obtingut de forma il·lícita, hem decidit donar-les anònimament a aquelles organitzacions que, de manera altruista (com Càritas per Nadal), fan subhastes o fires d'art per recaptar diners amb finalitat benèfica.
Us imagineu haver llegit ahir que la Sant Lluc dóna a beneficència obres abandonades pels seus autors? Hauríeu pensat que era una broma, doncs sembla impossible que sigui cert. Però ho és. Quina llàstima.
dimecres, 29 de desembre del 2010
divendres, 24 de desembre del 2010
DEMÀ ÉS NADAL
HORARIS D'EXPOSICIONS
Atenent a les festes dels propers dies, volem comunicar-vos que les nostres sales d'exposicions estaran tancades els dies de Nadal, Cap d'Any i Reis. Recordeu:
MÉS NADALES
Fa uns dies, parlant de les "Nadales d'autor", publicàvem les de quatre companys que ens les havien fet arribar.
Les nadales -les d'autor i les altres- ens arriben a l'Associació i la Isabel, com a bona secretària, s'afanya a rebotar-les a tots els socis, entenent que qui ens les envia ho fa per a tot el conjunt d'associats. També des d'aquest Blog, com a òrgan d'informació i mitjà de comunicació, ens vam fer ressò de les rebudes fins aquell moment.
Des d'aleshores, però, ens n'està arribant un munt. Des de secretaria ho tenen més fàcil: es reenvia el missatge que arriba, tal i com arriba. Però nosaltres hem de tractar les imatges per reduir-ne el pes i el tamany, i en algunes ocasions no és possible convertir-les a format d'imatge compatible amb el Blog.
Així doncs, tanquem avui la recepció i publiquem aquí la resta de totes les felicitacions rebudes darrerament, només de companys socis per raons d'espai, i demanant excuses per aquelles que no hem pogut adaptar al format adequat. Per ordre alfabètic:
Atenent a les festes dels propers dies, volem comunicar-vos que les nostres sales d'exposicions estaran tancades els dies de Nadal, Cap d'Any i Reis. Recordeu:
25 de desembre de 2010
1 i 6 de gener de 2011
TANCAT
MÉS NADALES
Fa uns dies, parlant de les "Nadales d'autor", publicàvem les de quatre companys que ens les havien fet arribar.
Les nadales -les d'autor i les altres- ens arriben a l'Associació i la Isabel, com a bona secretària, s'afanya a rebotar-les a tots els socis, entenent que qui ens les envia ho fa per a tot el conjunt d'associats. També des d'aquest Blog, com a òrgan d'informació i mitjà de comunicació, ens vam fer ressò de les rebudes fins aquell moment.
Des d'aleshores, però, ens n'està arribant un munt. Des de secretaria ho tenen més fàcil: es reenvia el missatge que arriba, tal i com arriba. Però nosaltres hem de tractar les imatges per reduir-ne el pes i el tamany, i en algunes ocasions no és possible convertir-les a format d'imatge compatible amb el Blog.
Així doncs, tanquem avui la recepció i publiquem aquí la resta de totes les felicitacions rebudes darrerament, només de companys socis per raons d'espai, i demanant excuses per aquelles que no hem pogut adaptar al format adequat. Per ordre alfabètic:
PERE MÀRTIR BRASSÓ
JOSEP Mª CODINA
MARTA DURAN
CARME LÓPEZ
CARME PERIS
MONTSE POCH
MONTSE PONS
JOAN SALICHS
SANDRA SÀRRIAS
SANDRO SORIANO
JORDI TORRENT
CARME VIVES
MOLT BONES FESTES !!!
dimecres, 22 de desembre del 2010
EL MISSATGE I EL MEDI
Per si els idiomes no son el vostre fort, us encalleu a les instruccions quan navegueu per internet i us heu de refiar dels bons propòsits d'Any Nou per estudiar anglès, us tornem a oferir aquest original video que ja haureu vist pertot arreu, però en la versió original portuguesa.
El títol és HISTÓRIA DO NATAL DIGITAL, i francament s'entén molt bé. Fins i tot diríem que li treu la fredor tècnica de la informàtica i li proporciona, en canvi, una calidesa i una innocència que ens resulta ben propera.
El títol és HISTÓRIA DO NATAL DIGITAL, i francament s'entén molt bé. Fins i tot diríem que li treu la fredor tècnica de la informàtica i li proporciona, en canvi, una calidesa i una innocència que ens resulta ben propera.
I el missatge segueix tan clar com a l'anglès. Definitivament, el medi no és el missatge.
dimarts, 21 de desembre del 2010
NADAL 2.0
Continuant amb el tema de les Nadales que us comentàvem dies enrere, estan arribant darrerament, enlloc de les felicitacions tradicionals, les felicitacions "spam", és a dir, les enviades automàticament per l'ordinador de grans empreses (supermercats, tallers mecànics, grans magatzems...), totalment impersonals i d'un gust americanitzant més que dubtós.
És certament preocupant aquesta inversió del concepte de felicitació: ja no n'arriben gaires de la gent que t'aprecia, però et bombardegen amb les de qui no et coneix de res. S'ha invertit el terme "Penso en tu" per el de "Pensa en mi".
Malgrat tot, encara hi ha qui conserva l'humor i la gràcia suficient per fer-nos veure aquests canvis amb un sonriure als llavis. Us proposem un video que està fent furor a la Xarxa: Com seria el Nadal 2.0? És a dir, tot el concepte del Nadal, del pessebre tradicional, de les nadales "d'autor" que reclamem com a pròpies, com s'estan transformant a la llum de les noves tecnologies?
Us convidem a veure'l, a fer les reflexions oportunes i a treure'n les conclusions pertinents. Que en definitiva no son altres que comprovar que les formes canvien, que els mitjans són diferents, però que el missatge segueix essent el mateix
I si seguim demanant pessebre en lloc d'arbre, i Reis en lloc de Pare Noel, i felicitacions fetes a mà en lloc de nadales electròniques, reivindiquem també aqui el pollastre amb prunes davant l'hamburguesa, els torrons de pastisseria en lloc dels de supermercat i el cava per sobre la cola.
Però si mai teniu la desgràcia de veure-us portats a un "fast food", sigueu capaços al menys de dir Al·leluia amb totes les forces, tal i com ens recomana en Benet, el darrer company que s'ha fet soci:
Que siguem capaços de percebre l'esperit del Nadal, sigui quin sigui el mitjà en què ens arribi, i estiguem on estiguem.
És certament preocupant aquesta inversió del concepte de felicitació: ja no n'arriben gaires de la gent que t'aprecia, però et bombardegen amb les de qui no et coneix de res. S'ha invertit el terme "Penso en tu" per el de "Pensa en mi".
Malgrat tot, encara hi ha qui conserva l'humor i la gràcia suficient per fer-nos veure aquests canvis amb un sonriure als llavis. Us proposem un video que està fent furor a la Xarxa: Com seria el Nadal 2.0? És a dir, tot el concepte del Nadal, del pessebre tradicional, de les nadales "d'autor" que reclamem com a pròpies, com s'estan transformant a la llum de les noves tecnologies?
Us convidem a veure'l, a fer les reflexions oportunes i a treure'n les conclusions pertinents. Que en definitiva no son altres que comprovar que les formes canvien, que els mitjans són diferents, però que el missatge segueix essent el mateix
I si seguim demanant pessebre en lloc d'arbre, i Reis en lloc de Pare Noel, i felicitacions fetes a mà en lloc de nadales electròniques, reivindiquem també aqui el pollastre amb prunes davant l'hamburguesa, els torrons de pastisseria en lloc dels de supermercat i el cava per sobre la cola.
Però si mai teniu la desgràcia de veure-us portats a un "fast food", sigueu capaços al menys de dir Al·leluia amb totes les forces, tal i com ens recomana en Benet, el darrer company que s'ha fet soci:
Que siguem capaços de percebre l'esperit del Nadal, sigui quin sigui el mitjà en què ens arribi, i estiguem on estiguem.
dilluns, 20 de desembre del 2010
EDUARD NOVELLAS: NEW FIGURES
El proper dimecres 22 de desembre, a les 19:30h, l'EDUARD NOVELLAS inaugura la seva exposició New Figures al Col·legi d'Aparelladors de Mataró.
El dia, força inusual ja que sempre les inauguracions al Col·legi es fan en divendres, s'avança a dimecres per raons obvies de calendari.
L' Eduard és, sobretot, un grandíssim retratista, encara que els seus personatges siguin anònims. Amb una tècnica molt personal aconsegueix acostar-se a l'ànima del retratat, donant-li sovint l'aspecte de fotografia antiga.
Després de la seva darrera mostra al Capgròs, amb una insòlita immersió en el folklore mexicà, ara ens presenta una nova exposició, sota l'enigmàtic títol de NEW FIGURES. Valdrà la pena seguir atentament el nou rumb de la seva carrera. Us hi esperem.
El dia, força inusual ja que sempre les inauguracions al Col·legi es fan en divendres, s'avança a dimecres per raons obvies de calendari.
L' Eduard és, sobretot, un grandíssim retratista, encara que els seus personatges siguin anònims. Amb una tècnica molt personal aconsegueix acostar-se a l'ànima del retratat, donant-li sovint l'aspecte de fotografia antiga.
Després de la seva darrera mostra al Capgròs, amb una insòlita immersió en el folklore mexicà, ara ens presenta una nova exposició, sota l'enigmàtic títol de NEW FIGURES. Valdrà la pena seguir atentament el nou rumb de la seva carrera. Us hi esperem.
diumenge, 19 de desembre del 2010
BON NADAL!
Ahir parlàvem de les nadales "d'autor" i us reproduïem les que ens han enviat alguns companys amb el prec de que les féssim extensives a tots els socis. Avui ens agradaria fer esment, en contrapartida, de les que envia l'Associació.
Passada una època en què les felicitacions nadalenques eren les habituals de compromís, amb reproduccions de Naixements de Murillo o Rubens, i que presumiblement no tenien millor destí, amb bona sort, que la d'adornar el marc d'alguns miralls de rebedor, el 2005 vàrem començar a trencar el glaç amb una creació pròpia més o menys afortunada amb motiu del 1er Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i amb el tren del seu logo com a protagonista.
De fet va ser un primer intent de sortir de l'estereotip per fer alguna cosa mitjanament original i pròpia de la nostra Associació. L'any següent, seguint en la mateixa línea i aprofitant l'exposició organitzada com a homenatge al dibuixant Pere Pagès, es va aprofitar una nadala antiga seva per adaptar-la com a la nostra felicitació. Es feia així, per partida doble, referència a una activitat nostra i la primera nadala "d'autor".
El 2007 va ser, potser, el que millor assenyala el punt d'inflexió, amb un magnífic gravat en sec de David Vergés, il·luminat manualment amb purpurina daurada, i fet expressament per a nosaltres amb edició numerada. La molt bona acollida de tots els qui van rebre aquest original treball ens va decidir definitivament a continuar apostant per les nadales singulars, fetes expressament per artistes companys nostres, si bé amb un pressupost menys onerós.
I així el 2008 va ser Margarita Feixas, la nostra eterna jove, qui va rebre l'encàrrec de fer un original menys costós de reproduir, i ens va obsequiar amb una deliciosa mostra de la seva ingènua i fresca manera de viure la pintura.
L'any passat, amb la felicitació ja pràcticament a impremta, ens va sorprendre la mort de l'enyorat Francesc Bas, i d'acord amb la seva esposa, vam decidir utilitzar un antic original seu com a motiu per la nostra Nadala de 2009. Un estol de coloms enlairant-se cap al cel venien a ser tant el nostre homenatge al gran dibuixant i amic com un regal per a la sensibilitat de tots els qui la vàreu rebre.
I així arribem al Nadal de 2010. I en el nostre desig de simultanejar l'homenatge als veterans amb l'interès per la projecció dels joves, com sempre insistim a recordar, hem encarregat la Nadala d'aquest any a SANDRO SORIANO, un artista que malgrat la seva joventut ha demostrat ja sobradament la seva personalitat i la seva originalitat. Així ho ha demostrat en totes les exposicions col·lectives en les què ha participat (Mini Art, punts de llibre, Sant Lluc, l'Art en el Pessebre...) com en les individuals (Racons, al Casal, el 2006, o el Món del Circ, fa ben poc a Argentona).
Tots vosaltres, com a socis, ja l'heu rebuda per correu postal, ja que aquesta és una de les ocasions en les que la tradició ha d'imposar-se al progrés tècnic. Però com que som conscients que aquest Blog el segueix força gent que no pertany a l'Associació, la publiquem també avui, aquí, amb el nostre agraïment per seguir-nos i amb els millors desitjos per a tothom.
Passada una època en què les felicitacions nadalenques eren les habituals de compromís, amb reproduccions de Naixements de Murillo o Rubens, i que presumiblement no tenien millor destí, amb bona sort, que la d'adornar el marc d'alguns miralls de rebedor, el 2005 vàrem començar a trencar el glaç amb una creació pròpia més o menys afortunada amb motiu del 1er Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i amb el tren del seu logo com a protagonista.
De fet va ser un primer intent de sortir de l'estereotip per fer alguna cosa mitjanament original i pròpia de la nostra Associació. L'any següent, seguint en la mateixa línea i aprofitant l'exposició organitzada com a homenatge al dibuixant Pere Pagès, es va aprofitar una nadala antiga seva per adaptar-la com a la nostra felicitació. Es feia així, per partida doble, referència a una activitat nostra i la primera nadala "d'autor".
El 2007 va ser, potser, el que millor assenyala el punt d'inflexió, amb un magnífic gravat en sec de David Vergés, il·luminat manualment amb purpurina daurada, i fet expressament per a nosaltres amb edició numerada. La molt bona acollida de tots els qui van rebre aquest original treball ens va decidir definitivament a continuar apostant per les nadales singulars, fetes expressament per artistes companys nostres, si bé amb un pressupost menys onerós.
I així el 2008 va ser Margarita Feixas, la nostra eterna jove, qui va rebre l'encàrrec de fer un original menys costós de reproduir, i ens va obsequiar amb una deliciosa mostra de la seva ingènua i fresca manera de viure la pintura.
L'any passat, amb la felicitació ja pràcticament a impremta, ens va sorprendre la mort de l'enyorat Francesc Bas, i d'acord amb la seva esposa, vam decidir utilitzar un antic original seu com a motiu per la nostra Nadala de 2009. Un estol de coloms enlairant-se cap al cel venien a ser tant el nostre homenatge al gran dibuixant i amic com un regal per a la sensibilitat de tots els qui la vàreu rebre.
I així arribem al Nadal de 2010. I en el nostre desig de simultanejar l'homenatge als veterans amb l'interès per la projecció dels joves, com sempre insistim a recordar, hem encarregat la Nadala d'aquest any a SANDRO SORIANO, un artista que malgrat la seva joventut ha demostrat ja sobradament la seva personalitat i la seva originalitat. Així ho ha demostrat en totes les exposicions col·lectives en les què ha participat (Mini Art, punts de llibre, Sant Lluc, l'Art en el Pessebre...) com en les individuals (Racons, al Casal, el 2006, o el Món del Circ, fa ben poc a Argentona).
Tots vosaltres, com a socis, ja l'heu rebuda per correu postal, ja que aquesta és una de les ocasions en les que la tradició ha d'imposar-se al progrés tècnic. Però com que som conscients que aquest Blog el segueix força gent que no pertany a l'Associació, la publiquem també avui, aquí, amb el nostre agraïment per seguir-nos i amb els millors desitjos per a tothom.
MOLT BON NADAL A TOTS!
dissabte, 18 de desembre del 2010
PER NADAL, NADALES
Quan aquelles inefables felicitacions nadalenques dels serveis públics -el Basurero, el Barrendero, el Farolero, el Sereno ...- van començar a caure en l'oblit, més per desaparició dels propis serveis que per la dubtosa categoria artística i literaria de les décimas, va començar el regnat de la "Nadala d'autor".
Per un temps van conviure les felicitacions familiars a càrrec de l'incombustible Ferrándiz amb algunes nadales d'empreses comercials que apostaven per la felicitació "artística", encomanada a algun dibuixant o dissenyador dels molts que es van arribar a especialitzar en aquest tema. Com a mostra entranyable, les dotzenes de nadales que va dissenyar de manera magistral en Francesc Bas, de qui en aquests dies es compleix un any que ens va deixar.
El relleu el va agafar cap a finals dels cinquanta un altre tipus d'autors, els "Artis Mutis", que pintant amb la boca o els peus per discapacitat manual, substituien el sentiment que produïa un salari presumiblement miserable del Vigilant o el Carter per un altre sentiment més anònim i més col·lectiu de la desgràcia aliena per tal d'aconseguir un aguinaldo o uns ingressos extres per a l'organització.
Els "artistes", entesos com els coneixem ara, van començar a aixecar el cap en els anys seixanta i setanta, quan es dedicaven a fer nadales per als amics i familiars com a forma de donar a conèixer el seu bon fer; cuidant-se molt bé, això sí, d'escriure Bones festes en lloc de Bon Nadal, per fer patent un laicisme que es presumia més "progre", no fós dit que allò sonés a missaire carca.
La majoria d'aquests artistes mataronins de finals de segle són els companys socis d'avui, que segueixen pintant, fent nadales i servint de model per els artistes més joves, que fan que amb el seu exemple les noves fornades puguin emmirallar-se en la seva veterania i experiència.
Us reproduïm a continuació les felicitacions de Nadal que hem rebut d'alguns d'ells, veterans i joves a parts iguales, per ordre alfabètic per no fer distincions. Són les de LAIA ARNAU. IMMA BANET, LAIA CONTRERAS I NORBERT DE HARO, aquesta amb reflexió artística inclosa (lamentem no poder incloure la de CARMEN ORELLANA, enviada en un format digital no compatible amb el Blog):
" La finalitat de l'Art és satisfer una de les aspiracions més generoses que sent
l'ésser humà : la de contemplar la Bellesa .
El què és la Veritat per a la intel·ligència i el Bé per a la voluntat, ho és la
Bellesa per a la fatansia i el cor.
L'Art és doncs, l'expressió de la bellesa i té com a finalitat enlairar els ànims del
qui el contempla . "
Per un temps van conviure les felicitacions familiars a càrrec de l'incombustible Ferrándiz amb algunes nadales d'empreses comercials que apostaven per la felicitació "artística", encomanada a algun dibuixant o dissenyador dels molts que es van arribar a especialitzar en aquest tema. Com a mostra entranyable, les dotzenes de nadales que va dissenyar de manera magistral en Francesc Bas, de qui en aquests dies es compleix un any que ens va deixar.
El relleu el va agafar cap a finals dels cinquanta un altre tipus d'autors, els "Artis Mutis", que pintant amb la boca o els peus per discapacitat manual, substituien el sentiment que produïa un salari presumiblement miserable del Vigilant o el Carter per un altre sentiment més anònim i més col·lectiu de la desgràcia aliena per tal d'aconseguir un aguinaldo o uns ingressos extres per a l'organització.
Els "artistes", entesos com els coneixem ara, van començar a aixecar el cap en els anys seixanta i setanta, quan es dedicaven a fer nadales per als amics i familiars com a forma de donar a conèixer el seu bon fer; cuidant-se molt bé, això sí, d'escriure Bones festes en lloc de Bon Nadal, per fer patent un laicisme que es presumia més "progre", no fós dit que allò sonés a missaire carca.
La majoria d'aquests artistes mataronins de finals de segle són els companys socis d'avui, que segueixen pintant, fent nadales i servint de model per els artistes més joves, que fan que amb el seu exemple les noves fornades puguin emmirallar-se en la seva veterania i experiència.
Us reproduïm a continuació les felicitacions de Nadal que hem rebut d'alguns d'ells, veterans i joves a parts iguales, per ordre alfabètic per no fer distincions. Són les de LAIA ARNAU. IMMA BANET, LAIA CONTRERAS I NORBERT DE HARO, aquesta amb reflexió artística inclosa (lamentem no poder incloure la de CARMEN ORELLANA, enviada en un format digital no compatible amb el Blog):
l'ésser humà : la de contemplar la Bellesa .
El què és la Veritat per a la intel·ligència i el Bé per a la voluntat, ho és la
Bellesa per a la fatansia i el cor.
L'Art és doncs, l'expressió de la bellesa i té com a finalitat enlairar els ànims del
qui el contempla . "
divendres, 17 de desembre del 2010
CURSOS AL CENTRE TRES ROQUES
Ens plau informar-vos dels cursos relacionats amb les arts plàstiques que es duran a terme el proper trimestre al Centre Tres Roques, en els que hi ha hagut participació de la nostra Associació:
Taller d’iniciació al dibuix.
Taller per conèixer i optimitzar, de forma ràpida i directa, els recursos i coneixements propis en una disciplina tan necessària com el dibuix. Aprendre conceptes elementals de representació i percepció de la Gestalt mitjançant exercicis pràctics.
Divendres de 18.30 a 20.30 h (10 sessions. Inici 21 gener)
Professora: Esther Aliu
Preu: 62 € (*)
Hi col·labora: Associació Sant Lluc per l’Art
Taller d’iniciació a la il·lustració.
El curs d’introducció a la il·lustració artística se centra en els conceptes teòrics i pràctics essencials per a poder treballar les diferents branques de la il·lustració artística (editorial i publicitària).
Dilluns de 19 a 21 h (10 sessions. Inici 17 gener)
Professor: Sandro Soriano
Preu: 62 € (*)
Hi col·labora: Associació Sant Lluc per l’Art
Taller de creació de titelles.
Construcció de titelles de guant o de mà amb materials tradicionals i també de rebuig generat a casa amb tècniques constructives assequibles per a tothom. Es faran el cap, les mans, etc. sense emprar motlles i es crearan els vestits amb idèntica cura. Coneixerem altres tècniques i tipologies, amb l’opció d’incorporarles al taller.
Dijous de 19,30 a 21.30 h (10 sessions. Inici 20 gener)
Professor: Joan Hortós
Preu: 62 € (*)
Hi col·labora: Associació Sant Lluc per l’Art
(*) Aquesta activitat comportarà una despesa extra en material
Període de sol·licitud d’inscripcions del 13 al 28 de desembre.
Tres Roques
Pl. Canigó, 7
08303 - Mataró
Tel: 937582475
08303 - Mataró
Tel: 937582475
Fax: 937582476
dijous, 16 de desembre del 2010
DUES INAUGURACIONS MOLT ATRACTIVES
Ens han arribat les invitacions de dues inauguracions que, per la categoria dels seus autors, haurem de tenir-les molt en compte. La primera és per demà mateix, a les 19:30h a Ca l'Arenas, a càrrec de CARLOS SORIANO, i forma part del cicle ART I GUERRA. La segona, pel dia 28 de desembre a la Galeria Lolet Comas, protagonitzada per ROMÀ VALLÈS.
Us facilitem les invitacions, amb els textos originals que les acompanyen:
CARLOS SORIANO: "TRISTES GUERRAS"
Benvolguts amics!
Tinc el gran plaer d’anunciar-vos aquesta exposició. Està concebuda des de la meva admiració al poeta Miguel Hernández i la seva obra. S’ha complert el seu centenari. I com ja sabeu, el tema d’aquesta temporada a Ca l’Arenas, és LA GUERRA. Hi sou convidats. Una abraçada. CARLOS SORIANO
ROMÀ VALLÈS: "VISIONS DE MATÈRIA"
Amics! el dia 28 de desembre a les 19h esteu convidats al vernissage i inauguració de l'exposició "Visions de Matèria", de l'artista Romà Vallès, un dels orígens de la pintura abstracta, en el que hi serà present i tindreu l'oportunitat de conèixe'l als seus 87 anys, una eminència i una gran exposició amb obra molt interessant!!
Us facilitem les invitacions, amb els textos originals que les acompanyen:
CARLOS SORIANO: "TRISTES GUERRAS"
Benvolguts amics!
Tinc el gran plaer d’anunciar-vos aquesta exposició. Està concebuda des de la meva admiració al poeta Miguel Hernández i la seva obra. S’ha complert el seu centenari. I com ja sabeu, el tema d’aquesta temporada a Ca l’Arenas, és LA GUERRA. Hi sou convidats. Una abraçada. CARLOS SORIANO
ROMÀ VALLÈS: "VISIONS DE MATÈRIA"
Amics! el dia 28 de desembre a les 19h esteu convidats al vernissage i inauguració de l'exposició "Visions de Matèria", de l'artista Romà Vallès, un dels orígens de la pintura abstracta, en el que hi serà present i tindreu l'oportunitat de conèixe'l als seus 87 anys, una eminència i una gran exposició amb obra molt interessant!!
Us adjunto la invitació!
Us esperem!!
dimecres, 15 de desembre del 2010
INESPERAT REGAL DE NADAL
Fa força temps, el regals els portaven els Reis. Mica en mica, hem anat avançant la data de lliurament, i així primerament van començar a fer-se per Nadal, però entre els caga-tiós i fins i tot els amics invisibles hem acabat fent-nos regals des de l'inici fins al final de les il·luminacions. De fet, no és que s'avancin, és que es multipliquen, ja que es fan tots sense renunciar a cap, per molts mal de caps -i de butxaques- que ens portin.
Avui, i sense perjudici de què passeu pels dos MINI ARTS a firar-vos per tots els vostres compromisos, us volem obsequiar, encara que no sigui l'època, amb un regal que ben segur us satisfarà. No és mèrit nostre, ni hi tenim res a veure, però ens fa il·lusió obsequiar-vos avui mateix amb aquesta primícia:
Tancades les sales d'art romànic per les reformes que s'hi estan portant a terme, el MNAC ha presentat avui les exposicions temporals dels propers mesos.
La primera exposició que es podrà veure el 2011, a finals de febrer, serà Joaquín Torres-García a les seves cruïlles, comissariada per Tomàs Llorens.
Avui, i sense perjudici de què passeu pels dos MINI ARTS a firar-vos per tots els vostres compromisos, us volem obsequiar, encara que no sigui l'època, amb un regal que ben segur us satisfarà. No és mèrit nostre, ni hi tenim res a veure, però ens fa il·lusió obsequiar-vos avui mateix amb aquesta primícia:
Tancades les sales d'art romànic per les reformes que s'hi estan portant a terme, el MNAC ha presentat avui les exposicions temporals dels propers mesos.
La primera exposició que es podrà veure el 2011, a finals de febrer, serà Joaquín Torres-García a les seves cruïlles, comissariada per Tomàs Llorens.
Torres-García a les seves cruïlles, segons el propi Museu, reunirà més de vuitanta obres, principalment dibuixos, molts d’ells inèdits, de la col·lecció d’Alejandra, Aurelio i Claudio Torres García, tot i que també es presentaran pintures i construccions en fusta. La mostra recorrerà, en els seus trets essencials, la trajectòria creativa de Joaquim Torres García, una trajectòria que comprèn aproximadament la primera meitat del segle xx.
El propòsit d’aquesta exposició és aproximar el visitant a la intimitat del procés creatiu de l’artista, i mostrar les cruïlles en què es va trobar al llarg de la seva trajectòria: la inflexió clàssica del modernisme o els anys de París i Nova York. La mostra analitza els mites i temes recurrents a l’obra de Torres-García, al mateix temps que explora el contrast i la síntesi, o equivalència profunda.
L'exposició es podrà veure des del 25 de febrer fins els 19 de juny , un mes després d'inaugurar-se el nostre Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i cap de les activitats complementàries que puguem fer al voltant del Premi podien tenir un millor complement.
Aquesta notícia, de la que no en sabem més detalls que aquests anunciats avui, ha sigut com un inesperat regal avançat de Nadal. Com a tal us l'oferim a tots vosaltres.
El MNAC dedica des de l'octubre passat una sala al pintor i escultor Joaquim Torres García amb pintures i estructures de fusta, cedides temporalment pels seus néts, que abracen tota la seva evolució per les diferents avantguardes de començaments del segle XX. Com a complement del regal de l'exposició, us proposem aquest video de la Sala Torres García:
(Podeu ampliar a pantalla sencera i saltar-vos la publicitat clicant sobre els llocs adequats)
dimarts, 14 de desembre del 2010
MINI ART 2010
Són nombroses per aquestes dates les exposicions que moltes sales comercials dediquen a l'obra de petit format. Aprofitant la tirada de les vendes nadalenques, es posa a l'abast d'un públic predisposat a l'art, i a preus assequibles, obra gràfica o pictòrica de firmes conegudes, inabastables en altres ocasions, o senzillament obra d'artistes desconeguts que atrau per la seva temàtica, realització i baix preu.
La nostra idea, com a Associació d'artistes ben heterogenis en qualitats i procediments, ha sigut des dels inicis no tant la venda tipus "fireta d'art" sinó la valoració de totes aquestes singularitats exposades en termes d'uniformitat de presentació, en igualtat de condicions. I així podem veure, de forma ben alliçonadora, com s'enfronten al mateix format el mestre i l'alumne, l'artista consagrat i el novell, el prestigiós i el desconegut. I moltes vegades un s'emporta sorpreses.
Naturalment que, com en tota exposició, les obres estan per vendre, però un tret diferencial del Mini Art és també el preu de les obres, que no pot passar d'un determinat límit, i la participació, que no pot ser de més de dues peces per artista.
Presentem així una activitat que pot funcionar al nivell dels mercats d'art de les galeries comercials, però amb el valor afegit de presentar-ho com una exposició col·lectiva d'uns artistes que, en certa manera, competeixen entre ells per l'originalitat, sentit artístic i oportunitat creadora.
Aquest any, per primer cop, hem fet un MINI ART doble, aprofitant les dues sales que tenim, desdoblant la presentació en Pintura a la Sala del Casal, i Dibuix i Gravat a la Sala d'art de la Presó. La pintura en format 30x30 cm, en bastidor gruixut sense marc; els dibuixos,a de 10x10 cm, presentats amb un passepartout blanc-gris igual per tots.
Com que una bona part dels artistes són presents a les dues Sales, es va fer una inauguració consecutiva, primer al Casal, a les 19:30h, i acte seguit a la Presó, a les 20:00h. Va fer-ne una doble presentació en Daniel Llin, que en unes breus intervencions va voler destacar primerament la importància del petit format a la Història de la Pintura, i posteriorment una sèrie de frases d'artistes famosos referents a la importància del dibuix a la Història de l'Art.
Després va continuar la festa, als dos locals, amb l'ambient encomanat de l'esperit festiu que havien portat al migdia els gravadors de Céret i a la tarda els pessebristes d'arreu dels Països Catalans.
Dues exposicions que recomanem entusiàsticament, amb la seguretat de que hi trobareu tant el plaer estètic de la visita com l'obsequi que buscàveu per ser originals sense arruïnar la vostra economia.
La nostra idea, com a Associació d'artistes ben heterogenis en qualitats i procediments, ha sigut des dels inicis no tant la venda tipus "fireta d'art" sinó la valoració de totes aquestes singularitats exposades en termes d'uniformitat de presentació, en igualtat de condicions. I així podem veure, de forma ben alliçonadora, com s'enfronten al mateix format el mestre i l'alumne, l'artista consagrat i el novell, el prestigiós i el desconegut. I moltes vegades un s'emporta sorpreses.
Naturalment que, com en tota exposició, les obres estan per vendre, però un tret diferencial del Mini Art és també el preu de les obres, que no pot passar d'un determinat límit, i la participació, que no pot ser de més de dues peces per artista.
Presentem així una activitat que pot funcionar al nivell dels mercats d'art de les galeries comercials, però amb el valor afegit de presentar-ho com una exposició col·lectiva d'uns artistes que, en certa manera, competeixen entre ells per l'originalitat, sentit artístic i oportunitat creadora.
Aquest any, per primer cop, hem fet un MINI ART doble, aprofitant les dues sales que tenim, desdoblant la presentació en Pintura a la Sala del Casal, i Dibuix i Gravat a la Sala d'art de la Presó. La pintura en format 30x30 cm, en bastidor gruixut sense marc; els dibuixos,a de 10x10 cm, presentats amb un passepartout blanc-gris igual per tots.
Com que una bona part dels artistes són presents a les dues Sales, es va fer una inauguració consecutiva, primer al Casal, a les 19:30h, i acte seguit a la Presó, a les 20:00h. Va fer-ne una doble presentació en Daniel Llin, que en unes breus intervencions va voler destacar primerament la importància del petit format a la Història de la Pintura, i posteriorment una sèrie de frases d'artistes famosos referents a la importància del dibuix a la Història de l'Art.
Després va continuar la festa, als dos locals, amb l'ambient encomanat de l'esperit festiu que havien portat al migdia els gravadors de Céret i a la tarda els pessebristes d'arreu dels Països Catalans.
Dues exposicions que recomanem entusiàsticament, amb la seguretat de que hi trobareu tant el plaer estètic de la visita com l'obsequi que buscàveu per ser originals sense arruïnar la vostra economia.
dilluns, 13 de desembre del 2010
GRAVADORS I "GRAVEURS"
El dissabte passat, a una hora tan poc habitual com la una del migdia, es va inaugurar a l'Espai f del Foment l'exposició GRAVADORS I GRAVEURS, una mostra conjunta del Taller de gravat de Mataró i Le Centre de Gravure de Céret.
L'horari es justifica, com és obvi, per facilitar l'assistència dels membres del centre francès. La possibilitat de l'exposició conjunta l'explica Jordi Rosés, director amb Pilar Lloret del Taller de Gravat de l'IMAC i responsable de la part mataronina de la mostra per part dels seus alumnes del curs 2009-2010:
"Reprenent l'esperit dels 80 d'una sèrie de galeries europees impregnades d'idealisme i contracultura, que s'especialitzaven en programar exposicions d'anada i tornada, "Andante e Ritorno", volem incentivar el flux lliure entre artistes, obres i idees.
Amb aquesta mostra pretenem encetar una nova etapa del taller, tot propiciant exposicions d'intercanvi al voltant de l'obra gràfica i especialment del gravat".
No podem sinó felicitar el Taller i els seus responsables per aquest nou rumb que pretén donar-li, i que propiciarà alhora donar a conèixer una magnífica feina més enllà dels límits locals i, recíprocament, veure de primera ma què es fa en altres contrades.
"Perquè en aquesta magnífica exposició de gravadors es pot contemplar tot el ventall de l'obra gràfica moderna: partint del gravat calcogràfic, passant per la xilografia, linografia, serigrafia, litografia, monotips i acabant amb el fotogravat calcogràfic i la reproducció digital amb la Glicée"
Cal agrair a més als responsables tècnics del muntatge la magnífica realització del mateix, especialment coneixent les dificultats econòmiques a les que ha hagut de fer front, i que esperem no siguin obstacle per el futur del Taller.
Felicitem des d'aquest blog a tots els artistes participants per la seva feina, però molt especialment als que són també companys nostres de l'Associació.
divendres, 10 de desembre del 2010
NADAL SOLIDARI
Que Nadal és una bona època per fer bones accions sembla indiscutible: fins i tot els més reticents hauran d'admetre que els Nadals inciten a gastar, si, però amb la conciència intranquila pensant en els que no poden fer-ho; a ser feliços, és clar, però amb el remordiment de saber que hi ha molta gent desgraciada; a fruir de bona salut, naturalment, però éssent conscients de què hi ha tanta gent malalta...
Nadal és, potser, l'època de l'any que més incita a la despesa incontrolada, però també la que més ens acosta al proïsme; la que més convida a la disbauxa però, ben segur, també la que més ens convida a la reflexió, a la introspecció, a aquest exercici d'humilitat que significa el reconèixer que per malament que ens vagin les coses, a molta gent encara li van pitjor.
Si alguna virtut té el Nadal és la de fer-nos, per uns dies, una mica millors; de servir-nos de trompeta de la conciència, de corcó dels sentiments, però també d'alegria compartida, de somriure als llavis, de confiança, malgrat tot, en la Humanitat. On conceptes com pau i amor, o compartir i donar, deixen de ser només paraules buides per convertir-se en valors universals, independentment de les creences dels qui els practiquin.
Avui, que se celebra universalment la proclamació dels Drets de l'Home, hem rebut un missatge demanant-nos que en fem la màxima difusió. El tramet l'Ajuntament de Mataró i el Banc de Sang, i la carta ve avalada per la Creu Roja, el Foment Mataroní, l'Associació de Donants de Sang del Maresme, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Marató de Mataró. Necessiten sang. I la podem donar el proper dimarts 14 de desembre, de les 10 del matí a les 10h del vespre, al lloc de recollida que s'instal·larà al Foment Mataroní.
De nosaltres depèn que aquests sentiments que ens corren per les venes aquests dies puguin satisfer també les necessitats físiques dels necessitats. De nosaltres depèn que els Nadals siguin realment la gran festa de la solidaritat i no uns dies que tothom espera però que pocs aprofiten. De nosaltres depèn donar als Nadals el sentit de guspira de l'esperança que tots endevinem, més enllà del sentit decoratiu que malauradament tots practiquem.
Siguem solidaris. Tot el Nadal, però especialment el proper dimarts. Algú ens ho agrairà.
Molt bon Nadal a tots.
Nadal és, potser, l'època de l'any que més incita a la despesa incontrolada, però també la que més ens acosta al proïsme; la que més convida a la disbauxa però, ben segur, també la que més ens convida a la reflexió, a la introspecció, a aquest exercici d'humilitat que significa el reconèixer que per malament que ens vagin les coses, a molta gent encara li van pitjor.
Si alguna virtut té el Nadal és la de fer-nos, per uns dies, una mica millors; de servir-nos de trompeta de la conciència, de corcó dels sentiments, però també d'alegria compartida, de somriure als llavis, de confiança, malgrat tot, en la Humanitat. On conceptes com pau i amor, o compartir i donar, deixen de ser només paraules buides per convertir-se en valors universals, independentment de les creences dels qui els practiquin.
Avui, que se celebra universalment la proclamació dels Drets de l'Home, hem rebut un missatge demanant-nos que en fem la màxima difusió. El tramet l'Ajuntament de Mataró i el Banc de Sang, i la carta ve avalada per la Creu Roja, el Foment Mataroní, l'Associació de Donants de Sang del Maresme, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Marató de Mataró. Necessiten sang. I la podem donar el proper dimarts 14 de desembre, de les 10 del matí a les 10h del vespre, al lloc de recollida que s'instal·larà al Foment Mataroní.
De nosaltres depèn que aquests sentiments que ens corren per les venes aquests dies puguin satisfer també les necessitats físiques dels necessitats. De nosaltres depèn que els Nadals siguin realment la gran festa de la solidaritat i no uns dies que tothom espera però que pocs aprofiten. De nosaltres depèn donar als Nadals el sentit de guspira de l'esperança que tots endevinem, més enllà del sentit decoratiu que malauradament tots practiquem.
Siguem solidaris. Tot el Nadal, però especialment el proper dimarts. Algú ens ho agrairà.
Molt bon Nadal a tots.
dijous, 9 de desembre del 2010
RECORDATORIS
DIVENDRES 10 DESEMBRE
Inauguració de l'exposició L'ART EN EL PESSEBRE MATARONÍ, a can Palauet, a les 18:30h: una visió d'aquesta tradició nadalenca catalana a través dels ulls d'una quarantena d'artistes mataronins, amb motiu de la 41ª Trobada de pessebristes que aquest any se celebra a Mataró.
DISSABTE 11 DESEMBRE, MATÍ
A les 13:00h, a l'Espai f del Foment, al carrer Nou, 11, s'inaugura l'exposició GRAVADORS I GRAVEURS, una mostra conjunta dels alumnes del Taller de Gravat de Mataró i els del Centre de Gravure de Céret. Aquesta mostra ja s'ha exposat en aquesta localitat francesa, i ara toca el torn a Mataró.
La part mataronina de l'exposició col·lectiva, la dels alumnes del Taller de Gravat del curs 2009-2010, ha estat comissariada per Jordi Rosés i Pilar Lloret, i la participació dels gravadors de la Catalunya Nord s'ha fet a través de la Biblioteca de Céret.
Els participants de casa nostra són: Esther Aliu, Montserrat Badia, Dolors Blesa, Montserrat Brullet, Núria Calsapeu, Anna Carbonell, Cristina Casanova, Eduard Huertos, Núria Hurtado, Cristina Julián, Daniel Llin, Ramon Llinés, Margarida March, Mercè Montserrat, Jordi Oltra, Teresa Pera, Montse Pons, Sergi Rabassa, Chus Sánchez, Jorge Sarraute i Raymond Zorrilla, un bon grapat dels quals són també companys de l'Associació.
DISSABTE 11 DESEMBRE, TARDA
Inauguració de la doble Mostra Col·lectiva MINI ART, que des de fa un temps organitzem pels voltants de Nadal. Aquest any l'hem desdoblat en dues exposicions: al Casal, la de Pintura, i a la Presó la de dibuix i gravat.
La inauguració es farà a les 19:30h al Casal, i acte seguit, a les 20:00h , ens traslladarem a la Presó per donar per obertes les dues mostres.
És una magnífica ocasió per fer unes compres de Nadal diferents, a preus assequibles i satisfacció garantida, ja que ens resulta inconcebible que un regal artístic pugui decebre ningú. És la millor manera d'obsequiar els amants de l'art, i d'iniciar en aquest món als qui encara no el frueixen.
Inauguració de l'exposició L'ART EN EL PESSEBRE MATARONÍ, a can Palauet, a les 18:30h: una visió d'aquesta tradició nadalenca catalana a través dels ulls d'una quarantena d'artistes mataronins, amb motiu de la 41ª Trobada de pessebristes que aquest any se celebra a Mataró.
DISSABTE 11 DESEMBRE, MATÍ
A les 13:00h, a l'Espai f del Foment, al carrer Nou, 11, s'inaugura l'exposició GRAVADORS I GRAVEURS, una mostra conjunta dels alumnes del Taller de Gravat de Mataró i els del Centre de Gravure de Céret. Aquesta mostra ja s'ha exposat en aquesta localitat francesa, i ara toca el torn a Mataró.
La part mataronina de l'exposició col·lectiva, la dels alumnes del Taller de Gravat del curs 2009-2010, ha estat comissariada per Jordi Rosés i Pilar Lloret, i la participació dels gravadors de la Catalunya Nord s'ha fet a través de la Biblioteca de Céret.
Els participants de casa nostra són: Esther Aliu, Montserrat Badia, Dolors Blesa, Montserrat Brullet, Núria Calsapeu, Anna Carbonell, Cristina Casanova, Eduard Huertos, Núria Hurtado, Cristina Julián, Daniel Llin, Ramon Llinés, Margarida March, Mercè Montserrat, Jordi Oltra, Teresa Pera, Montse Pons, Sergi Rabassa, Chus Sánchez, Jorge Sarraute i Raymond Zorrilla, un bon grapat dels quals són també companys de l'Associació.
DISSABTE 11 DESEMBRE, TARDA
Inauguració de la doble Mostra Col·lectiva MINI ART, que des de fa un temps organitzem pels voltants de Nadal. Aquest any l'hem desdoblat en dues exposicions: al Casal, la de Pintura, i a la Presó la de dibuix i gravat.
La inauguració es farà a les 19:30h al Casal, i acte seguit, a les 20:00h , ens traslladarem a la Presó per donar per obertes les dues mostres.
És una magnífica ocasió per fer unes compres de Nadal diferents, a preus assequibles i satisfacció garantida, ja que ens resulta inconcebible que un regal artístic pugui decebre ningú. És la millor manera d'obsequiar els amants de l'art, i d'iniciar en aquest món als qui encara no el frueixen.
dimarts, 7 de desembre del 2010
ELS TORRONS I L'ART
Com cada any pels voltants de Nadal, la pastisseria Uñó ens obsequia amb un torró "d'autor", que suma a l'excel·lència de la seva qualitat pastissera el valor afegit del disseny d'un artista mataroní.
Aquest any l'autoria artística de la llaminadura ha recaigut en el nostre company Mariano Cabellos, a qui felicitem tant per l'elecció prèvia com per la seva feina feta. No entrarem a valorar el torró des d'un punt de vista gastronòmic, que no ens correspon, però sí que volem significar que en Mariano, arrelat a Mataró des de 1970, és bàsicament un pintor que exerceix també d'escultor, gravador, fotògraf, escriptor i a més professor d'art.
En aquesta ocasió s'acosta a la creació pastissera des del seu vessant escultòric, amb una obra inspirada en la ciutat de Mataró. Ha emprat l'alabastre, un material noble, com a mitjà per fer una obra com si es tractés d'una troballa arqueològica, en què és tan rica la nostra ciutat.
El motiu representat s'inspira en les decoracions de les grans portes d'algunes cases als voltants de Santa Maria, portes que tan bé havien de conèixer els veïns de l'estret Carreró, on vivia i treballava la família de luthiers Marqués, a començaments del segle XVIII. L'obra que ens presenta Mariano Cabellos vol ser també un homenatge a aquests constructors de violins de la nostra ciutat. De la seva obra només ens ha arribat un fragment de violí, actualment al Museu de la Música de Barcelona, i un violí sencer que pertany a la Col·lecció Parramón.
Les dues fotografies inferiors són del propi Mariano Cabellos. El bodegó prové del Capgròs digital.
Aquest any l'autoria artística de la llaminadura ha recaigut en el nostre company Mariano Cabellos, a qui felicitem tant per l'elecció prèvia com per la seva feina feta. No entrarem a valorar el torró des d'un punt de vista gastronòmic, que no ens correspon, però sí que volem significar que en Mariano, arrelat a Mataró des de 1970, és bàsicament un pintor que exerceix també d'escultor, gravador, fotògraf, escriptor i a més professor d'art.
En aquesta ocasió s'acosta a la creació pastissera des del seu vessant escultòric, amb una obra inspirada en la ciutat de Mataró. Ha emprat l'alabastre, un material noble, com a mitjà per fer una obra com si es tractés d'una troballa arqueològica, en què és tan rica la nostra ciutat.
El motiu representat s'inspira en les decoracions de les grans portes d'algunes cases als voltants de Santa Maria, portes que tan bé havien de conèixer els veïns de l'estret Carreró, on vivia i treballava la família de luthiers Marqués, a començaments del segle XVIII. L'obra que ens presenta Mariano Cabellos vol ser també un homenatge a aquests constructors de violins de la nostra ciutat. De la seva obra només ens ha arribat un fragment de violí, actualment al Museu de la Música de Barcelona, i un violí sencer que pertany a la Col·lecció Parramón.
Les dues fotografies inferiors són del propi Mariano Cabellos. El bodegó prové del Capgròs digital.
dilluns, 6 de desembre del 2010
L'ART EN EL PESSEBRE MATARONÍ
El proper divendres 10 de desembre, a les 18:30h, s'inaugurarà a la Sala d'Exposicions de Can Palauet la Mostra de pintura i escultura basada en temes del pessebre L'ART EN EL PESSEBRE MATARONÍ.
L'exposició, organitzada per l'Associació de Pessebristes de Mataró amb motiu de la 41a Trobada de pessebristes de Catalunya i Balears, que enguany té lloc a Mataró, ha comptat amb la col·laboració de la nostra Associació en el muntatge de la Mostra.
La podreu veure a can Palauet fins el 9 de gener de 2011.
dijous, 2 de desembre del 2010
ADÉU AL CHILLIDA LEKU
Aprofitant el pont del primer de maig de 2006, l'Associació Sant Lluc va programar una de les sortides de record més entranyable: la del Pais Vasc, amb el Museu Chillida Leku com a objectiu principal.
No es tracta ara, quatre anys i mig més tard, de fer cap ressenya d'aquella sortida. Només ens agradaria que els que vàrem tenir la sort d'assistir-hi recordéssim, per uns moments, l'emoció que vam sentir a l'entrar en aquell santuari. La absoluta sensació de pau, com qui entra en el claustre d'un monestir, de respecte per la terra que trepitges, del silenci que s'escolta en la remor dels arbres, entre les masses d'acer oxidat que emergeixen de la gespa com forces tel·lúriques que s'endevinen com a part del paisatge fins i tot abans de la intervenció del geni.
Emociona també la claudicació dels prejudicis, de les idees preconcebudes que es fonien com sucre en aigua calenta, el record d'una rendició incondicional davant l'evidència d'estar veient, tocant i sentint quelcom que trascendeix la categoria artística per passar a integrar-se en la mateixa naturalesa, en la terra vasca que l'ha vist néixer.
Aquest record que ara ens assalta té més valor en el moment en què es coneix la notícia del tancament del Chillida Leku a començaments d'any.
Realment molt malament deuen anar les coses en aquest país quan al cap de 10 anys, i amb 800.000 visites (més de 6.600 diàries!), s'ha de presentar un expedient de regulació de feina i tancar el Museu per insostenibilitat econòmica!
Perquè no és només tancar un negoci no rendible. És desballestar un projecte vàlid, ensorrar un model artístic, enderrocar una institució cultural absolutament reconeguda a tot el món, i fer desaparèixer una icona no ja de l'art contemporani sinó de tot l'esperit d'un país.
Avui aquestes fotos que acompanyen el comentari són més que una il·lustració del text. D'alguna manera, passen a formar part del nostre particular àlbum dels records imborrables, personals i col·lectius. Tot un tresor per als qui ho vàrem viure, i tota una invitació per als qui no hi heu estat mai: teniu encara fins a Cap d'Any per assaborir una de les experiències estètiques més increïbles. Aprofiteu les vacances de Nadal, si en teniu, per a la visita més obligada.
Mentrestant, ens quedem amb les paraules del propi escultor, que encapçalen el web del Chillida Leku:
"Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra." Eduardo Chillida
No es tracta ara, quatre anys i mig més tard, de fer cap ressenya d'aquella sortida. Només ens agradaria que els que vàrem tenir la sort d'assistir-hi recordéssim, per uns moments, l'emoció que vam sentir a l'entrar en aquell santuari. La absoluta sensació de pau, com qui entra en el claustre d'un monestir, de respecte per la terra que trepitges, del silenci que s'escolta en la remor dels arbres, entre les masses d'acer oxidat que emergeixen de la gespa com forces tel·lúriques que s'endevinen com a part del paisatge fins i tot abans de la intervenció del geni.
Emociona també la claudicació dels prejudicis, de les idees preconcebudes que es fonien com sucre en aigua calenta, el record d'una rendició incondicional davant l'evidència d'estar veient, tocant i sentint quelcom que trascendeix la categoria artística per passar a integrar-se en la mateixa naturalesa, en la terra vasca que l'ha vist néixer.
Aquest record que ara ens assalta té més valor en el moment en què es coneix la notícia del tancament del Chillida Leku a començaments d'any.
Perquè no és només tancar un negoci no rendible. És desballestar un projecte vàlid, ensorrar un model artístic, enderrocar una institució cultural absolutament reconeguda a tot el món, i fer desaparèixer una icona no ja de l'art contemporani sinó de tot l'esperit d'un país.
Avui aquestes fotos que acompanyen el comentari són més que una il·lustració del text. D'alguna manera, passen a formar part del nostre particular àlbum dels records imborrables, personals i col·lectius. Tot un tresor per als qui ho vàrem viure, i tota una invitació per als qui no hi heu estat mai: teniu encara fins a Cap d'Any per assaborir una de les experiències estètiques més increïbles. Aprofiteu les vacances de Nadal, si en teniu, per a la visita més obligada.
Mentrestant, ens quedem amb les paraules del propi escultor, que encapçalen el web del Chillida Leku:
"Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra." Eduardo Chillida
dimarts, 30 de novembre del 2010
NIEVES G. NAU: "RETALLS DE NATURALESA"
Teníem pendent encara comentar la inauguració de l'exposició de Nieves G . Nau al Col·legi d'Aparelladors, el passat divendres 19 de novembre.
Una exposició que en principi havia d'estar dedicada monotemàticament als hivernacles, amb el títol previst de Sueños de semilla -com així figura a l'Agenda cultural de l'IMAC-, però que s'ha ampliat posteriorment amb altres teles també relatives a racons de naturalesa, però d'àmbit més ample. D'aquí el títol definitiu, Retalls de naturalesa.
Les obres exposades responen totes a una mateixa manera d'entendre la pintura, de veure el seu entorn: la forma particular de mirar al seu voltant, diríem, de Nieves G. Nau. Sembla evident que ella és feliç plasmant en les teles allò que la captiva del seu món particular, de detalls que potser passen desapercebuts a la resta dels mortals, i segurament sense més pretensions que fruir pintant-los.
Tampoc està obligada a més, ni a haver d'incloure missatges a cada tela, ni en ser innovadora, o moderna, o trencadora: la Nieves té una forma prodigiosa de reproduir els detalls sense que el conjunt se'n ressenteixi, una manera personalíssima de veure aspectes "íntims" de la naturalesa que l'envolta sense caure en un hiperrealisme fred. La seva pintura és, malgrat la fredor impersonal dels temes, tremendament càlida, i en aquest punt rau potser la seva força, més enllà de la perfecció realista que li dona el seu domini de la tècnica.
No ens podem estar de reproduir un text que inclou a la seva plana web, i que resum de manera exemplar la seva forma de veure i entendre la pintura:
L'exposició es podrà veure al Col·legi d'Aparelladors fins el 19 de desembre, en els horaris habituals d'aquesta Sala.
Les obres exposades responen totes a una mateixa manera d'entendre la pintura, de veure el seu entorn: la forma particular de mirar al seu voltant, diríem, de Nieves G. Nau. Sembla evident que ella és feliç plasmant en les teles allò que la captiva del seu món particular, de detalls que potser passen desapercebuts a la resta dels mortals, i segurament sense més pretensions que fruir pintant-los.
Tampoc està obligada a més, ni a haver d'incloure missatges a cada tela, ni en ser innovadora, o moderna, o trencadora: la Nieves té una forma prodigiosa de reproduir els detalls sense que el conjunt se'n ressenteixi, una manera personalíssima de veure aspectes "íntims" de la naturalesa que l'envolta sense caure en un hiperrealisme fred. La seva pintura és, malgrat la fredor impersonal dels temes, tremendament càlida, i en aquest punt rau potser la seva força, més enllà de la perfecció realista que li dona el seu domini de la tècnica.
No ens podem estar de reproduir un text que inclou a la seva plana web, i que resum de manera exemplar la seva forma de veure i entendre la pintura:
- Durante mis estudios tuve la oportunidad de contar con un profesor de excepción, Antonio López, que influyó decisivamente en mi formación.Siempre me han obsesionado la contemplación de la naturaleza y mi entorno próximo, la humildad de ciertas cosas encontradas; unas raíces secas que el sol ilumina, detalles que pueden parecer intrascendentes pero que a mí me causan una profunda admiración, tanto al encontrarlos de forma casual, como cuando los busco intentando siempre expresar un sentimiento.
- Creo que pintar es estar al acecho de estas emociones, atraparlas y conseguir materializarlas. Quizás sea el deseo de apresar la vida y fundirse con ella en su sentido más amplio.
L'exposició es podrà veure al Col·legi d'Aparelladors fins el 19 de desembre, en els horaris habituals d'aquesta Sala.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)