Passada una època en què les felicitacions nadalenques eren les habituals de compromís, amb reproduccions de Naixements de Murillo o Rubens, i que presumiblement no tenien millor destí, amb bona sort, que la d'adornar el marc d'alguns miralls de rebedor, el 2005 vàrem començar a trencar el glaç amb una creació pròpia més o menys afortunada amb motiu del 1er Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, i amb el tren del seu logo com a protagonista.
De fet va ser un primer intent de sortir de l'estereotip per fer alguna cosa mitjanament original i pròpia de la nostra Associació. L'any següent, seguint en la mateixa línea i aprofitant l'exposició organitzada com a homenatge al dibuixant Pere Pagès, es va aprofitar una nadala antiga seva per adaptar-la com a la nostra felicitació. Es feia així, per partida doble, referència a una activitat nostra i la primera nadala "d'autor".
El 2007 va ser, potser, el que millor assenyala el punt d'inflexió, amb un magnífic gravat en sec de David Vergés, il·luminat manualment amb purpurina daurada, i fet expressament per a nosaltres amb edició numerada. La molt bona acollida de tots els qui van rebre aquest original treball ens va decidir definitivament a continuar apostant per les nadales singulars, fetes expressament per artistes companys nostres, si bé amb un pressupost menys onerós.
I així el 2008 va ser Margarita Feixas, la nostra eterna jove, qui va rebre l'encàrrec de fer un original menys costós de reproduir, i ens va obsequiar amb una deliciosa mostra de la seva ingènua i fresca manera de viure la pintura.
L'any passat, amb la felicitació ja pràcticament a impremta, ens va sorprendre la mort de l'enyorat Francesc Bas, i d'acord amb la seva esposa, vam decidir utilitzar un antic original seu com a motiu per la nostra Nadala de 2009. Un estol de coloms enlairant-se cap al cel venien a ser tant el nostre homenatge al gran dibuixant i amic com un regal per a la sensibilitat de tots els qui la vàreu rebre.
I així arribem al Nadal de 2010. I en el nostre desig de simultanejar l'homenatge als veterans amb l'interès per la projecció dels joves, com sempre insistim a recordar, hem encarregat la Nadala d'aquest any a SANDRO SORIANO, un artista que malgrat la seva joventut ha demostrat ja sobradament la seva personalitat i la seva originalitat. Així ho ha demostrat en totes les exposicions col·lectives en les què ha participat (Mini Art, punts de llibre, Sant Lluc, l'Art en el Pessebre...) com en les individuals (Racons, al Casal, el 2006, o el Món del Circ, fa ben poc a Argentona).
Tots vosaltres, com a socis, ja l'heu rebuda per correu postal, ja que aquesta és una de les ocasions en les que la tradició ha d'imposar-se al progrés tècnic. Però com que som conscients que aquest Blog el segueix força gent que no pertany a l'Associació, la publiquem també avui, aquí, amb el nostre agraïment per seguir-nos i amb els millors desitjos per a tothom.
MOLT BON NADAL A TOTS!
2 comentaris:
normalment, el que crec que cal fer no és empenyar-se a recordar, sino esforçar-se...gràcies
Gràcies per l'observació, ja hem corregit el castellanisme.
Publica un comentari a l'entrada