Anàvem a publicar aquest comentari ahir, però de sobte ens va entrar la por de què es pogués interpretar com a una innocentada, i no se'n fés el cas que es mereix.
Veureu: des de fa anys, cada cop que organitzem una exposició col·lectiva, i molt especialment la Col·lectiva Sant Lluc, ens trobem que molts dels participants no vénen a recollir les seves obres quan toca. Tot i que a les Bases figura explícitament que l'organització podrà disposar lliurement de les obres no retirades en els terminis estipulats, són moltes -massa- les obres no tornades als seus autors. Alguns per distracció, altres per impossibilitat, les recullen fora de termini excusant-se de no haver-ho pogut fer a temps. Però sempre hi ha qui, després d'haver-lo de perseguir telefònicament, ni dóna senyals de vida ni sembla tenir cap mena d'interès a recuperar la seva obra.
Caixa Laietana no vol ni pot fer-se càrrec de les obres que queden en el seu magatzem un cop desmuntada l'exposició. I tampoc nosaltres, que les hem de recollir i guardar en el petit despatx on amb prou feines hi caben la taula i les cadires, podem assumir-ne la custòdia, en males condicions de conservació, ni molt menys tornar-les persolament als seus propietaris quan aquests no mostren cap interès a recuperar-les.
Atès que per ser una entitat sense afany de lucre no tenim tampoc cap motiu per fer-nos un fons patrimonial amb obres que encara algú ens podria recriminar haver obtingut de forma il·lícita, hem decidit donar-les anònimament a aquelles organitzacions que, de manera altruista (com Càritas per Nadal), fan subhastes o fires d'art per recaptar diners amb finalitat benèfica.
Us imagineu haver llegit ahir que la Sant Lluc dóna a beneficència obres abandonades pels seus autors? Hauríeu pensat que era una broma, doncs sembla impossible que sigui cert. Però ho és. Quina llàstima.
1 comentari:
Cierto...una lastima...me resulta increible
Publica un comentari a l'entrada